Antaviana 6.0

  Acomiadem dia a dia, les vacances, i al setembre és un més de cites culturals consolidades. Del 7 al 10 de setembre tenim la Fira de Tàrrega del 2023. Una cita per als i a les amants del teatre, sigui al carrer, sigui tràgic, còmic, o sigui totalment innovador. Doncs sí, ja comencem a olorar la tardor, i amb ella, també sentim que ja a Tàrrega estan preparant els escenaris on actors i actrius ens presentaran les seves noves propostes dramatúrgiues. És bonic veure que malgrat que tot canvia, i sempre apareixeran noves iniciatives, hi hagi cites culturals que es mantinguin perquè han crescut i ja són un referent. Al programa , que us enllaço hi trobareu les diferents peces de teatre o dansa que podreu gaudir aquests tres dies. Així que donem la benvinguda al setembre i tinguem l'agenda a prop, per apuntar tot el què vindrà. 

  Queden engrunes del mes d'agost, i d'un estiu altament calorós. Tot i així, encara que com deia Heràclit: "Tot flueix, no podem passar pel mateix riu dues vegades", hi ha coses que trapassen la mutabilitat constant. Una d'elles és la Setmana del Llibre en català. Un cop més, tots i totes tenim una cita a partir del 8 de setembre i fins al 17 al Moll de la Fusta. Trobareu una agenda plena d'activitats relacionats amb la lectura i la literatura.    Podreu passejar per les diferents novetats literàries en llengua catalana que trobareu pels diferents estants de la Setmana. Durant deu dies i deu nits, podreu triar entre més de tres-centes activitats com són presentacions, debats literaris, concerts, tallers, recitals de poesia, singatures d'autors i autores, taules rodones. També seran dies on es presentaran 125 novetats editorials per infants, joves i adults.  I enguany hi haurà un espai dedicat a recordar dos autors: el Rector de Vallfogona, i Josep Vallver

                                                  Imatge cedida per Àngels Gonyalons .                      Ens cal autoestima i saber traslladar als joves la nostra història. Crec que és molt beneficiós barrejar l’experiència amb la renovació i els nous codis. En l’art, tots aprenem de tots. Hola a tothom, sóc À. Gonyalons, actriu i cantant des de fa més de 40 anys. M'estimula i atratu aprendre, la gent que s'esforça per ser millor, i barrejar-se amb persones de totes les edats. 1.   Si et dic la paraula teatre…? Vocació. Una forma de viure. 2.Actualment, hi ha molts festivals de teatre, creus que aquest “boom” ha contribuït a la difusió d’aquest gènere per a un públic jove?                Segur. És una manera més d’apropar el teatre a tot el públic. 3.Com va sorgir la idea de fer dos personatges a L’Alegria que passa de Dagoll Dagom?                           Això ho hauria de respondre el director, Marc Rosich. El que sé, és que quan ho escrivia, pensava en mi per a f

Aquest estiu tan calorós, fa que pensem maneres de cercar un refugi climatitzat, així que fa uns dies vaig anar al cinema perquè tenia curiositat de veure el film Barbie.  L'argument, que no explicaré per tal d'evitar qualsevol "spoiler", gira al voltant de la nina en carn i óssos, cercant-se a ella mateixa. La pregunta què em faig és si realment és una pel·lícula feminista. D'entrada, podríem pensar que sí per tot està encaminat a canviar la idea d'una nina/dona amb una bellesa estètica típica, però clar també apareix l'empoderament femení. Personalment, opino que la igualtat entre homes i dones crec que la cerquem en els drets i deures. Si durant tant de temps i encara, ara costa que llocs d'alta responsabilitat laboral l'ocupen els homes, l'empoderament defensa que tot ho ocupi la dona. Penso que la igualtat ha de ser per a tothom. I també un altre punt que em fa pensar que el feminisme no és del tot clar en el film, és el fet que la protago

 

En la mitologia egípcia, Bennu era un ocell sagrat. Tenia les plomes daurades i de color vermell. Quan fa el niu, amb branquillons i després l'encén, es cremen l'ocell i el niu. I de les centres, neix un jove ocell. El jove embalsama les cendres de l'au morta en un ou de mirra i el duu a Heliòpolis. Segons la llegenda, aquesta au es curava de les ferides, per tant era immortal. Bé, l'Arlequí no és immortal, però sí que sembla que ha sortit d'una letargia. Sí, ja sé que heu llegit uns quants posts dient que es tancava aquest espai. Però els éssers humans som imprevisibles o no, i sovint canviem d'opinió. Així que l'Arlequí s'ha despertat i ha tornat a encetar una nova etapa d'aquest bloc o blog, com preferiu.