Cóctel de paraules: Àngels Gonyalons (Entrevista publicada el 29 d'abril)

 

                                                Imatge cedida per Àngels Gonyalons.  

                 

Ens cal autoestima i saber traslladar als joves la nostra història. Crec que és molt beneficiós barrejar l’experiència amb la renovació i els nous codis. En l’art, tots aprenem de tots.

Hola a tothom, sóc À. Gonyalons, actriu i cantant des de fa més de 40 anys. M'estimula i atratu aprendre, la gent que s'esforça per ser millor, i barrejar-se amb persones de totes les edats.

1. Si et dic la paraula teatre…?

Vocació. Una forma de viure.

2.Actualment, hi ha molts festivals de teatre, creus que aquest “boom” ha contribuït a la difusió d’aquest gènere per a un públic jove?               

Segur. És una manera més d’apropar el teatre a tot el públic.

3.Com va sorgir la idea de fer dos personatges a L’Alegria que passa de Dagoll Dagom?                         

Això ho hauria de respondre el director, Marc Rosich. El que sé, és que quan ho escrivia, pensava

en mi per a fer-ho, i me’n sento honorada i agraida.

4.Creus que reprendre un autor com Santiago Rusiñol pot connectar la gent jove amb el teatre clàssic català? 

I tant! Malgrat ens hem allunyat de l’original, em consta que molta gent ha tingut l’interès de llegir-lo per tal de saber i entendre com s’ha desenvolupat la dramatúrgia.

5.Ara protagonitzes un paper al darrer musical de Dagoll Dagom i vas protagonitzar Mar i Cel també d’un autor clàssic català Àngel Guimerà… Dues obres, el mateix grup, i diferents períodes.                          

Hi ha molt simbolisme no previst. Dagoll tanca aquí la seva etapa i probablement també sigui el meu darrer musical d’aquestes característiques. Els dos projectes han estat un èxit. Els dos han estat innovadors a casa nostra. Els dos m’han proporcionat moments de felicitat.

6. Creus que quan vas fer Memory vas ser pionera en la difusió del teatre musical a Catalunya?                    

Pel que fa al musical anglosaxó en català, si, però tampoc era el que buscava, simplement, vaig aconseguir fer allò que m’apassionava, i va agradar durant molts anys. 

6.Per què creus que avui dia sembla ser que les persones “oblidem” a dones que ens a han aportat tant a la cultura catalana com Rosa Maria Sardà o Anna Lizaran? Què creus que caldria fer per trencar aquest “oblit”?                 

Ens cal autoestima i saber traslladar als joves la nostra història. Crec que és molt beneficiós barrejar l’experiència amb la renovació i els nous codis. En l’art, tots aprenem de tots.

8.  Creus que a un actor li pregunten sobre la idea de fer-se gran, igual que a una actriu?                               

No tant, ni molt menys!

9.Quin projecte t’agradaria fer que no hagis fet encara? 

Estic oberta a tot. Canviar de codis, gèneres i edat, em nodreix. M’agrada aprendre, i per aprendre, s’ha d’arriscar.

10.Digues la cita d’un/a autor/a de teatre….        

“En una ciutat petita o gran, o en un poble, un teatre és un símptoma visible de cultura”. Lawrence Olivier.

Moltes gràcies pel teu temps Àngels Gonyalons.