dimecres, 29 d’abril de 2009

El Qüestionari: Toni Cucarella






1. Quin llibre et va fer entrar al món de la literatura?

No crec que puga haver “un” llibre que t'òbriga les portes de la literatura. De fet crec que els qui estimem la literatura ja venim al món amb aquest defecte o virtut o dèria. Segons les circumstàncies personals de cadascú passarem portes endins en un moment o altre de la nostra vida. No obstant això, hi ha llibres que potser caldrà considerar com a fites importants. En el meu cas, serien les novel·les i els relats de Franz Kafka.

2. Quan et vas adonar que t'agradava escriure?

A mi, el que m'ha agradat des de ben menut és escoltar i explicar històries. I abans dels llibres hi va haver la senyora Pura Cucó, que contava rondalles populars a la xicalla del carrer Blanc, i la meua àvia Maria, que m'explicava la seua versió de la història familiar. Hi va haver també, abans dels llibres, el cinema: el galliner del Salón Setabense. Em vaig interessar per la literatura tardanament, en l'adolescència (quinze o setze anys). Va ser llavors quan vaig decidir que escriure havia de ser el meu mitjà d'explicar històries.

3. Creus que és cert allò que deia Picasso: la inspiració es troba treballant?

Jo crec en la tensió creativa del treball continuat. La inspiració i les muses formen part de la mitologia de la literatura i no tenen gaire utilitat a l'hora d'escriure.

4. Quin autor de la literatura clàssica t'ha marcat més?

Cap. Els autors que m'han marcat han estat contemporaris: Kafka, Pavese, Dos Passos, Hammet, Garcia Màrquez, i en els darrers anys Jesús Moncada i, de manera especial, el txec Bohumil Hrabal.

5. Digues una cita literària.

«Escolteu bé el que us diré ara». És així com comença Jo he servit el rei d'Anglaterra, de Bohumil Hrabal. D'aquest impuls naix la literatura, de la necessitat de dir i construir i d'escoltar i imaginar.

diumenge, 26 d’abril de 2009

Miralls







Sóc davant de dos espills, on jo sóc dins. Entro a l'altra banda, i camino per uns racons pregons que ningú no coneix, potser ni tan sols tu. Els teus miralls esguarden però no pas en silenci, ans al contrari, a cada instant em parlen, tot i que el seu llenguatge esdevé una mena de jeroglífic egipci. Aquest misteri és el que m'atansa cap a aquestes dues portes transparents i aparentment fràgils. Tancant les meves nines, dibuixo les teves però el meu dibuix és una vana imitació com els poetes solitaris que anhelen tocar la lluna i ploren l'impossible. Voldria ser la pluja dolça dels teus ulls. Mentrestant, jo somnio, somnio que aquests dos miralls són meus dins d'una faula.

El lector respon









Quin/a escriptor/a voldries que et signés un llibre?

dissabte, 25 d’abril de 2009

Primavera: fugacitat









Les flors s'obren en la seva jovenívola esplendor, esplendor que es marceix al cap de poc. Escolto dolçament la música dels ocells amagats. Quadres perfumats i tacats de color verd. La pluja i el sol s'abracen i els núvols caminen damunt de l'Arc de sant martí. Arbres despullats muden la seva pell. Roges maduixes saboroses. I jo passejo damunt d'aquesta dolça primavera, desistint de retenir-la entre les meves mans, perquè demà, demà l'estiu li prendrà el relleu. I tan sols em restarà un grapat de pètals de rosa vermella immortalitzats dins d'un llibre.

divendres, 24 d’abril de 2009

El detall anònim








La vida de vegades et sorprèn amb detalls de veus anònimes, i aquest és el cas que avui misteriosament algú m'ha deixat una rosa sense nom. Qualsevol regal és ben agraït encara que no porti segell.

dilluns, 20 d’abril de 2009

Cras!












Sovint tendim a idealitzar el món i les persones. El nostre dimoniet fabulador comença a teixir el somni d'algú que sembla l'escultura de David de MichelAngelo. Cras! l'escultura s'esquinça en mil bocins, bocins que ens mostren les mil cares d'una mateixa persona, cares desconegudes i és llavors quan desapareix el reflex de l'altra banda de l'espill, el reflex que creies ingènuament idèntic i en realitat és antonímic. Ficció i realitat són com el mar i l'horitzó, sembla que es es besin, però no poden tocar-se. I és així com és i ha de ser. I quan sentim un cras! un cop més, tornem allà on som.

diumenge, 19 d’abril de 2009

Concurs: suggereix un títol pel conte per fascicles: votacions








Aquí teniu les propostes per al concurs suggereix un títol pel conte per fascicles.
Podeu votar pel títol que més us agradi:

Llibretat, proposat per Jesús M. Tibau.

L'amenaça latent dels personatges rebels, proposat pel Llibreter.

La nit d'Ariadna, proposat pel Veí de dalt.

Fugint del paper
, proposat per Sargantana.

Ariadna surt del laberint
, proposat per Sadurní Vergés.
El silenci de la llibertat, proposat per Susana A.

Recordeu que fins el 16 de maig encara sou a temps de participar amb noves propostes.
Animeu-vos-hi!

dimecres, 15 d’abril de 2009

El penjat: noves pistes







Aquí teniu noves pistes per a descobrir el penjat:

1. És creador d'un món literari propi i característic a través de la seva obra.
2. "Sepharad" és el tema o lloc central d'una de les seves obres poètiques més conegudes de la poesia dels anys 60.

SALVADOR
ESPRIU

Aquesta és la solució i les persones encertants són la Susana A i el Veí de dalt. Moltes felicitats!

dissabte, 11 d’abril de 2009

La faula de la rosa vermella






Una vegada, una persona em va regalar una rosa, era una rosa vermella I formosa. L’endemà sobtosament vaig sentir una punxada dins meu. No sabia què fer ni on anar, i vaig anar d’urgències a l’hospital. Allà els vaig explicar el meu dolor, i em van examinar, i el metge en funcions, em va dir que estava perfecta. Vaig sortir d’allà escepètica perquè encara sentia aquella punxada. I llavors, vaig trobar una tarjeta: Tirèsies, prestidigitador. Vaig arribar al carrer Sant Pere més alt, número 99. Vaig dubtar una bona estona abans de trucar al timbre. Finalment, el meu dit va tenir la iniciativa. Un home d’una trentena d’anys, alt, de cabells castanys i ulls clars em va fer passar a un salonet ple d’artilugis màgics. Em vaig fixar, especialemnt, en el mirall ovalat. Vostè dirà mademoiselle- Li vaig explicar el meu problema. Aleshores em va dir que em posés davant del mirall i vaig deixar escapar un crit quan vaig veure que dins meu tenia clavada una punxa, una punxa d’una rosa vermella. –Vet aquí la causa del seu dolor, mademoiselle. –Què he de fer per desempallegar-me d’aquesta molèstia? –L’únic que pot treure aquesta punxa és l’efecte contrari? –L’efecte contrari? –Sí, quan et regalin una rosa vermella sense punxes. – Va dir somrient amablement. –I si no em regalen cap rosa sense punxes?- -Sí que ho faran. I vaig marxar no sense donar-li les gràcies.

En record d'en Josep Benet i Morell









La nit passada la falta de son em va brindar l'oportunitat de veure al canal 33 un programa fet per l'Òmnium Cultural sobre personatges que van ser guardonats amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. El personatge d'ahir fou Josep Benet i Morell, quan encara era entre nosaltres. Vaig sentir diferents veus d'historiadors, i intel·lectuals, així també com a la seva esposa Florència Ventura, explicant com va lluitar per la transició democràtica, perquè els dos bàndols que van patir la guerra civil tanquessin ferides, i com tot això es va traduir en una tasca admirable com advocat i de causes difícils i com a històriador. Recordo una dada que va dir la seva esposa, i és que quan en Josep tenia un llibre entre mans, s'estava fins la mitjanit escrivint-lo, i així és com ens ha deixat un llegat d'obres com per exemple: Maragall i La Setmana Tràgica. Jo sang de la seva sang no puc estar d'evocar milers de converses a casa seva sobre l'actualitat, i sobre tot el que ell va viure. Realment, Josep Benet no era un personatge més, era una persona amb moltes facetes i sobretot una persona lluitadora, que va lluitar per canviar el panorama polític, malgrat les dificultats causades per la guerra civil i la dictadura franquista. Crec que és una persona que no podem oblidar, com tampoc caurà mai en l'oblit tota la seva trajectòria, una trajectòria que forma part de la nostra memòria històrica.

divendres, 10 d’abril de 2009

La meva pàtria









Desitjaria que fossis el vent
sobre el meu cos.
Desitjaria que fossis el sòl
i jo la teva pluja.
Desitjaria que fossis el far
del meu vaixell.

Pàtria meva, ets el meu bressol
La teva bandera em duu el sol
al meu llit.
Com un himne, el teu nom peix
les meves entranyes de somnis i quimeres.
En l'estany de l'eterna Primavera
les nostres nines es confonen,
i jo camino per damunt dels teus pensaments
per trobar al port per tornar-hi.

dijous, 9 d’abril de 2009

El repòs de les muses





Se sent un silenci, el silenci del teclat. Les muses s'han submergit en un somni, i mentrestant deixo reposar les meves idees embrionàries de contes, peces de teatre, proses poètiques... I no les puc despertar, haig de deixar que elles es despertin i em despertin. No cal que insisteixi a buscar-les rere les roques de les costes marines, ni sota els braços de Febus, ni tan sols en un jardí de roses, pensaments, o roselles, no les trobaré. Elles reposen al temple de les divinitats gregues, i jo passejo amb vitalitat pel meu camí i qualsevol dia, les muses despertaran del seu somni, i el seu somni serà el meu convertit en idea, i la idea esdevindrà paraula, text, veu, vida...

El penjat








Aquí teniu la primera pista rere la qual s'amaga un/a escriptor/a:

a) És un autor de la literatura catalana.

--------
------

dimarts, 7 d’abril de 2009

El Qüestionari: Rubén Garcia Cebollero








1. Quin llibre et va fer entrar al món de la literatura?
L'illa del tresor, de Robert Louis Stevenson. O bé Crónica de una muerte anunciada, de Gabriel García Márquez.

2. Quan et vas adonar que t'agradava escriure?
De petit, en escoltar "a un olmo viejo" de Machado encara no ho sabia però havia començat a voler ser poeta. Després amb catorze anys a Literatura ens van fer escriure el final d'un conte, la professora va triar el meu i el de l'autor, els va llegir i va preguntar a la gent quin els hi agradava més. Tots, menys jo, van triar el meu. Ho vaig sentir pel Max Aub, però m'havia adonat què podia escriure bé. Escriure és més important que publicar.

3. Creus que és cert allò que deia Picasso: la inspiració es troba treballant?
Sí, i tant: t'inspires "transpirant". Qualsevol esportista sua molt per arribar a la competició. De la mateixa forma l'escriptor també ha de fer-ho. Bé o malament. Amb o sense les muses. Esperar acostuma a signifcar mandra. Pensar ja és altra cosa.

4. Quin autor de la literatura clàssica t'ha marcat més?
No sóc conscient que m'hagi marcat un autor o una autora més que d'altres. Sóc fill de la tradició grecollatina però hi ha tantes altres que m'agraden que seria injust triar un únic autor. M'agraden Catul, Safo, Homer, Tàcit, Aristòfanes i un llarg etcètera;)

5. Digues una cita literària.
Goethe: l'horitzó no es mou si tu no et mous.

1 any i set mesos i més de 350 posts









Un any i set mesos de diferents posts de música, literatura, art, jocs literaris, qüestionaris...
Quan vaig començar semblava una simple aventura, un acte impulsiu de crear un bloc i prou. Avui aquest espai de literatura forma part de mi, i sobretot forma part de vosaltres, els lectors. I és que sou els lectors els qui doneu vida a l'Antaviana, i l'Arlequí, el meu alter ego que m'empeny a escriure tot allò que sento, veig, escolto... A l'altra banda de la xarxa, hi ha gent que em llegeix, i que s'endinsa en aquest alter ego que parla en boca meva. Gràcies per llegir-me. Per celebrar aquest aniversari us poso l'enllaç de la cançó que sintetitza en bona part el bloc Antaviana.

Qualsevol nit pot sortir el sol de Jaume Sisa.

diumenge, 5 d’abril de 2009

Concurs: les primeres propostes









Aquí teniu les primeres propostes de títols de participació del concurs:


Llibretat, proposat per Jesús M. Tibau.

L'amenaca latent dels personatges rebels, proposat pel Llibreter.

La nit d'Ariadna, proposat pel Veí de dalt.

Fugint del paper
, proposat per Sargantana.

Ariadna surt del laberint
, proposat per Sadurní Vergés.
El silenci de la llibertat, proposat per Susana A.

Moltes gràcies a tots i totes per la vostra participació.

dimecres, 1 d’abril de 2009

Fòrum literari: abril del 2009







Creus que és cert que segons diu Gérard Genette tot text pot arribar a esdevenir literari en la mesura que un procés de recepció li assigni un valor estètic determinat?

100è joc literari Tens un racó dalt del món: La solució












Aquí teniu la solució del frament que vaig posar en el 100è joc literari de'n Jesús M. Tibau:

La novel·la és La mort a Venècia.
L'autor és Thomas Mann.
El fragment correspon al primer paràgraf de la novel·la.