1. Quin llibre et va fer entrar al món de la literatura?
No crec que puga haver “un” llibre que t'òbriga les portes de la literatura. De fet crec que els qui estimem la literatura ja venim al món amb aquest defecte o virtut o dèria. Segons les circumstàncies personals de cadascú passarem portes endins en un moment o altre de la nostra vida. No obstant això, hi ha llibres que potser caldrà considerar com a fites importants. En el meu cas, serien les novel·les i els relats de Franz Kafka.
2. Quan et vas adonar que t'agradava escriure?
A mi, el que m'ha agradat des de ben menut és escoltar i explicar històries. I abans dels llibres hi va haver la senyora Pura Cucó, que contava rondalles populars a la xicalla del carrer Blanc, i la meua àvia Maria, que m'explicava la seua versió de la història familiar. Hi va haver també, abans dels llibres, el cinema: el galliner del Salón Setabense. Em vaig interessar per la literatura tardanament, en l'adolescència (quinze o setze anys). Va ser llavors quan vaig decidir que escriure havia de ser el meu mitjà d'explicar històries.
3. Creus que és cert allò que deia Picasso: la inspiració es troba treballant?
Jo crec en la tensió creativa del treball continuat. La inspiració i les muses formen part de la mitologia de la literatura i no tenen gaire utilitat a l'hora d'escriure.
4. Quin autor de la literatura clàssica t'ha marcat més?
Cap. Els autors que m'han marcat han estat contemporaris: Kafka, Pavese, Dos Passos, Hammet, Garcia Màrquez, i en els darrers anys Jesús Moncada i, de manera especial, el txec Bohumil Hrabal.
5. Digues una cita literària.
«Escolteu bé el que us diré ara». És així com comença Jo he servit el rei d'Anglaterra, de Bohumil Hrabal. D'aquest impuls naix la literatura, de la necessitat de dir i construir i d'escoltar i imaginar.
.JPG)
