No és necessari córrer. No és necessari brillar. No és necessari ser res més que un mateix. Virgina Woolf
diumenge, 26 d’abril del 2009
Miralls
Sóc davant de dos espills, on jo sóc dins. Entro a l'altra banda, i camino per uns racons pregons que ningú no coneix, potser ni tan sols tu. Els teus miralls esguarden però no pas en silenci, ans al contrari, a cada instant em parlen, tot i que el seu llenguatge esdevé una mena de jeroglífic egipci. Aquest misteri és el que m'atansa cap a aquestes dues portes transparents i aparentment fràgils. Tancant les meves nines, dibuixo les teves però el meu dibuix és una vana imitació com els poetes solitaris que anhelen tocar la lluna i ploren l'impossible. Voldria ser la pluja dolça dels teus ulls. Mentrestant, jo somnio, somnio que aquests dos miralls són meus dins d'una faula.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
mirant els ulls no calen mñes missatges
Hola Arlequí,
He vist que al lateral hi has posat "The Picture of Dorian Gray". Et recomano la traducció que en va fer en Jordi Larios per Quaderns Crema. En Jordi Larios ha traduït molta literatura anglesa i, a més, té un poemari excel·lent, "El cop de la destral", publicat per Eumo Editorial fa un parell d'anys.
Salutacions,
S.
Hola USD, tens raó!
Hola Sadurní! Moltes gràcies per la recomanació.
Salutació.
Publica un comentari a l'entrada