El repòs de les muses





Se sent un silenci, el silenci del teclat. Les muses s'han submergit en un somni, i mentrestant deixo reposar les meves idees embrionàries de contes, peces de teatre, proses poètiques... I no les puc despertar, haig de deixar que elles es despertin i em despertin. No cal que insisteixi a buscar-les rere les roques de les costes marines, ni sota els braços de Febus, ni tan sols en un jardí de roses, pensaments, o roselles, no les trobaré. Elles reposen al temple de les divinitats gregues, i jo passejo amb vitalitat pel meu camí i qualsevol dia, les muses despertaran del seu somni, i el seu somni serà el meu convertit en idea, i la idea esdevindrà paraula, text, veu, vida...

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

El poema del mes: Cambra de Tardor"