No és necessari córrer. No és necessari brillar. No és necessari ser res més que un mateix. Virgina Woolf
divendres, 10 d’abril del 2009
La meva pàtria
Desitjaria que fossis el vent
sobre el meu cos.
Desitjaria que fossis el sòl
i jo la teva pluja.
Desitjaria que fossis el far
del meu vaixell.
Pàtria meva, ets el meu bressol
La teva bandera em duu el sol
al meu llit.
Com un himne, el teu nom peix
les meves entranyes de somnis i quimeres.
En l'estany de l'eterna Primavera
les nostres nines es confonen,
i jo camino per damunt dels teus pensaments
per trobar al port per tornar-hi.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
saber que tens un bon port per tornar, facilita el viatge
He vist passejar la bellesa, senzilla, però vertadera pels carrerons del versos.
EL príncep...
Hola USD, sí i tant!
Príncep de les milotxes ets tot un poeta!
Salutacions cordials.
Publica un comentari a l'entrada