Cercar en aquest blog

diumenge, 16 d’octubre de 2016

Bústia de suggeriments: Post 1600 i 10è aniversari de l'Antaviana













Lectors i lectores d'aquest espai, queden pocs posts per arribar als 1600. Sí, sí, ho heu llegit bé 1600! Voldria demanar que feu suggeriments, propostes per a fer un bon post per a celebrar aquesta xifra i també perquè a l'any 2017 serà el 10è aniversari del bloc. Animeu-vos i digueu la vostra.

dimecres, 12 d’octubre de 2016

Reflexions en veu alta: Les xarxes socials suplantaran els blocs/blogs?




Fa uns quants anys, es va produir el boom blocaire arreu del món, i també aquí a Catalunya. De fet, hi ha estadístiques que mostren que el català és una de les llengües més emprades en diferents blocs/blogs de diferent temàtica.  Des de l'aparició de Facebook, Twitter i Instagram, sembla que els espais de creació diversa han anat perdent una mica de pes. Tot i així, el fet que cada dia, neixin nous blocs o blogs, i que els més vetarans segueixin a la xarxa, tot plegat demostra que encara no ha arribat el moment d'enterrar aquest format de comunicació.  I potser molts ens podem preguntar, si això continuarà així o si realment les xarxes socials es menjaran els blocs/blogs?  Ningú no té cap bola màgica per endevinar el futur, o potser sí que hi ha qui sap la resposta. No obstant,  em pregunto si no és possible  que les xarxes socials i els blocs/blogs puguin conviure en un mateix món cibernètic.  La veritat és que el fet de poder llegir posts de diferent temàtica ha canviat la manera de comunicar-nos, perquè es crea un "feedback" amb els lectors/res que al seu torn també són autors/res dels espais on participen deixant les seves opinions, i/o participant en les diferents seccions proposades, i per tant la difusió d'allò que es crea és més gran i fins i tot podríem dir que il·limitada en quant a fronteres i llengües. Per tant, potser podem tenir l'esperança que aquells qui vam descobrir aquest ventall de possibilitats, poguem continuar mantenint aquest debat, perquè voldrà dir que encara perduren en el temps i conviuen amb d'altres xarxes socials.

diumenge, 9 d’octubre de 2016

L'Article: La màgia d'Scaramouche



La nit del dissabte 8 d'octubre, el teatre Victoria es va anar omplint de gent que vam anar a veure Scaramouche, el nou musical de Dagoll Dagom. Només entrar-hi, d'aprop podies veure com els músics feien els darrers assatjos. Després el teló no va pujar sinó que va baixar, modernitats del segle XXI. La història se centra en el període de la Revolució francesa, quan un home emmascarat, provinent del teatre de carrer, decideix lluitar contra la tirania d'un marquès. La resta de la història no us l'explicaré per no fer "spoiler", però sí que diré que la combinació de diàlegs, cançons, balls, lluites d'espases era harmoniosa, divertida i molt ben travada. I no puc oblidar de mencionar la fantàstica tasca dels escenògrafs, perquè no us penseu que veureu sempre el mateix escenari, sinó que hi ha un joc de canvis d'espais d'una manera brillant. El cert és que quan un s'asseu i veu una obra musical amb un rerefons històric tan ben portada dalt de l'escenari, l'espectador es converteix en part d'aquell rerefons, i es trasllada en aquells anys per posar-se a la pell dels personatges dels protagonistes i sentir allò que ells expressaven amb paraules i gestos. Potser pot semblar que aquest tema de la Revolució Francesa no és actual, però sí que ho és el tema de la lluita pels drets humans de tots, incloent-hi la gent d'un poble o d'una ciutat, així com el dret de les dones a decidir amb qui es volen o no es volen casar, entre d'altres temàtiques. Penso que Dagoll Dagom ha fet una gran feina, i ha convertit aquesta obra, en un tresor de la cultura, la cultura que ens permet veure més enllà i ser crítics amb la realitat que ens envolta.

dissabte, 1 d’octubre de 2016

Editorial: Octubre




Enrere queden els dies fugaços d'estiueig dels mesos de juliol i agost. La calor encara no ens vol abandonar, però el fred de la tardor ja s'insinua i s'escola per les finestres.   Comencem ja a sentir la flaire  de  castanyes, de la castanyera. La castanyera qui es resisteix a deixar-se engolir per la constant societat canviantla vida moderna. Les nits s'escurcen, i  aviat haurem de canviar els rellotges, perquè s'allarguin les albades. Es configuren paisatges de fulles daurades damunt l'asfalt i fins i tot la canalla les converteix en un joc per celebrar que encara que el temps avanci i deixem enrere l'estiu, també tenim motius per celebrar la tardor. Benvinguda, senyora tardor!