Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Això de les celebracions es molt personal, jo últimament pels posts múltiples de 100 acabo fent un concurs de preguntes sobre el propi blog, tot molt endogàmic la veritat, i el 1600 en concret el vaig basar en les estadístiques, poc original ho se. I pels meus 10 anys de blog tampoc em vaig matar gaire, un post d’autocelebració i avall i anar seguint.
ResponEliminaen aquest país tot ho celebrem amb un sopar no? ......si em ve alguna cosa al cap t'ho faig saber
ResponEliminaMoltes gràcies Pons007 i joan Gasull.
ResponElimina