Creació poètica: Un dia de primavera

Imatge presa de la xarxa


Un matí de primavera vaig topar-me amb unes nines franques i dolces. No sabia què era tenir papallones a l'estòmac fins que el vaig veure. Ara em sembla que aquell ésser és lluny, molt lluny... Hi ha qui diu que les volves i el pol·len viatgen cel enllà portant un missatge, com quan el mar parla amb el cel.

Digue'm

Imatge presa de la xarxa

què llegeixes aquest mes?

Conte breu: Canviar o no canviar el rumb de la història

Imatge presa de la xarxa

Hi havia una noia d'uns 25 anys que tenia una ferida a dins que provenia d'un fet del passat. Aquell dia caminant es va trobar davant de dues portes, una de blanca, i una de negra. Va estar rumiant una estona, però abans que es decidís una mà impulsiva la va empènyer a entrar per la porta blanca. Llavors va ser quan va entrar en una espiral de pors i llàgrimes que formarien part del seu jo adult. I avui es pregunta i si hagués entrar per la porta negra hagués pogut canviar el rumb de la història. L'eco repteix la mateixa pregunta...

L'article: La cultura que bevem des del bressol

Imatges preses de la xarxa

Des que som petits, els nostres adults ens acosten a les biblioteques per a llegir els primers llibres. També ens porten al teatre per veure obres de teatre. Recordo que l'any 1979, vaig tenir la sort de veure l'espectacle Antaviana de Dagoll Dagom, de la mà dels contes de Pere Calders. D'ençà d'aleshores em vaig enamorar de les paraules plenes de sentits, de les obres i dels personatges. Més tard quan tenia uns onze anys, la professora ens duia a la biblioteca, triàvem un llibre i el llegíem. Vaig triar el llibre Utinghami, el rei de la boira de la Mercè Canela. I aquella història em va encantar. Un llibre, una obra n'han portat d'altres, i així és com he begut la cultura des del bressol. I és que al llarg de la vida, llegim quantitat de llibres, anem a quantitat d'exposicions culturals, gaudim de moltíssimes obres de teatre, i tot això ens forma no només culturalment sinó també com a persones. La literatura, l'art de vegades com deia Aristòtil és una mimesi de la realitat. És clar que no hem de confondre realitat i ficció perquè són dos móns diferents però no incompatibles, sinó que un necessita de l'altre i viceversa.

Creació poètica: El rellotge màgic

Imatge presa de la xarxa

Desitjaria aturar instants inoblidables.

Desitjaria tornar al dia anterior
per refer el camí, sense caure.

Qui pogués aconseguir
el rellotge màgic
per tenir el temps a les mans.

Digues

Imatge presa de la xarxa


què et suggereix aquesta imatge?

Primavera de Miquel Costa i Llobera

Imatge presa de la xarxa

Donem la benvinguda de l'estació de les pluges i de les amoretes amb un poema de Miquel Costa i Llobera:


Primavera

L’abril és arribat. De flors vestida riu la terra, del sol enamorada, i el sol li envia, amb amorosa ullada, ric present de colors, de llum i vida L’airet qui juga dins la vall florida vola escampant essència regalada, canta el dolç rossinyol per l’enramada i cançons noves a cantar convida. Pertot bellesa nova i alegrança... Sembla que el món d’aquella edat primera del Paradís perdut fa recordança. Res com tu en aquest món, oh Primavera! Mes no..., jo sé un abril que al teu s’avança: l’abril d’un cor qui creu, ama i espera!

Més de 1000 posts blocaires/blogaires

Imatge presa de la xarxa


Sí, es pot dir que gràcies a blogguer he comptabilitat més de mil posts blocaires, d'ençà que va néixer l'Antaviana. En començar simplement vaig crear l'espai per a publicar les meves creacions que tenia desades al calaix. A poc a poc he anat construint les seccions que coneixeu i en les que heu participat. Ara és temps per a deixar que les seccions deixin pas a instants en què m'atanso al teclat i començo a escriure un post de creació literària, simplement perquè em ve de gust. És a dir que cal que les muses descansin de tant en tant, i és així com el blog continuarà creixent. Moltes gràcies a tots i totes els lectors/res que doneu vida a l'Antaviana.

21 M Dia Mundial de la poesia: Esos ojos negros

Logo extret de can Blogs de Lletres

Aquí teniu una cançó plena de poesia de la mà d'un grup emblemàtic, Esos ojos negros de Duncan Dhu:

21 M Dia Mundial de la poesia: vida i poesia/ poesia i vida

Imatge presa de la xarxa

Des de sempre, sembla que la poesia sigui un gènere tancat i que no convidi a llegir-lo, fins que topes amb versos de poetes com Baudelaire, Maragall, i una llarga llista de noms de la literatura universal que t'endinsen en aquest món. De fet, gràcies alguns homenatges catosfèrics com el de Vinyoli, Riba, Espriu, Brossa, he descobert i redescobert algunes de les peces poètiques que aquests homes aparentment anònims i senzills ens van deixar. I és que quan et deixes sucumbir pel ritme d'una música plena de paraules amb diferents sentits segons la perspectiva de cada lector/a, no hi ha cap ésser humà que s'hi pugui resistir. Ningú no pot negar que la vida és poesia i que la poesia és vida. La majoria de poetes han escrit sobre temes de la literatura universal que són els temes vitals: la mort, l'amor, la fugacitat de la vida, la llibertat, etc. Algú havia de posar una harmonia i una rima aquestes temàtiques dins d'uns contextos històricosocials que ells i elles van viure. Molts poemes són petits fragments d'una idea, d'una emoció, d'un fet. Poetes com Verdaguer, Maragall, Riba, i d'altres van inclús fer un discurs poètic metaliterari perquè van reflexionar sobre què és la poesia. I avui en dia poetes actuals com Jordi Valls encara es pregunten sobre el tema, ja que al llarg del temps han anat construint diferents definicions del terme. Certament, no podem bandejar que els mots es converteixen en notes musicals que ens parlen sota la ploma d'aquells que escriuen en silenci, perquè ja sabem que aquells que ens deleiten amb les seves obres, només busquen comunicar-nos els seus anhels, les seves pors, les seves reflexions... que es converteixen en instants de gaudi i d'oblit del món en el moment que encetem la lectura d'un poema.

Paisatges literaris: Xiuxiueigs

Imatge presa de la xarxa

Rengleres de soldats pacífics vigilen el llac. Incomptables éssers diminuts viatgen seguint el corrent. Des dalt del cim de la muntanya amb la neu fosa, se sent l'eco que xiuxiueja amoretes a l'aigua dolça sota els raigs d'or del déu Apol·lo. I de puntetes, de puntetes arriba ja la Primavera esperant que li obrim les finestres.

Paisatges literaris: Salt de poesia

Imatge presa de la xarxa


Una cortina blanca s'escapa de l'estancament i fa l'amor amb el riu; acariciant dolçament les pedres i els peixos que es deixen captivar pel salt de poesia.

21 M Dia Mundial de la poesia: La força de la poesia/la força dels éssers humans

Imatge presa per la xarxa

Des del dia que neix la poesia, se sap que de tots els gèneres és el que té una força i una singularitat especials, perquè en pocs versos es poden expressar idees dels temes universals que els grecs i els romans ja van immortalitzar, i que els poetes de la tradició i els actuals han reelaborat en les seves obres. Per exemple, en el període malanomenat "Decadència" la poesia va ser un dels gèneres que va impedir que la llengua i la literatura catalanes fossin enterrats. Durant el període del Romanticisme, i amb la ressaca dels fets de la Revolució francesa, la poesia fou un element per reivindicar la individualitat del jo poètic, així com també de la cultura popular i també de la soledat del jo davant d'una societat en constant transformació. Durant el segle XX, es van succeir diferents moviments que semblen oposats però que alhora són complementaris: el Modernisme, el Noucentisme, el Postsimbolisme, i en cadascun els intel·lectuals i crítics van reelaborar la definició sobre què és poesia a través dels versos i de les característiques de cada corrent i autor. Durant la postguerra, la poesia, en casos com el de Pere Quart o Espriu, va servir per crear una poesia de caire realista en relació amb el context històric que van patir, generant una mena de memòria històrica mitjançant l'harmonia sil·làbica i la perfecció de les formes. Un altre cas és Vinyoli que va utilitzar l'anomenat gènere per cercar veritats absolutes a través de diferents indagacions formals i temàtiques dins d'una trajectòria poètica excel·lentíssima. I és ben cert, que la poesia és un gènere amb força i que mostra al seu torn la força dels éssers humans, ja que a través del ritme i de la rima els poetes han tractat temes com l'amor, la mort, la injustícia, la manca de llibertat individual... i ens han trasmès reflexions i ens han fet reflexionar sobre aquests temes que formen part del nostre entorn real. Ara som en un període de conflictes socials diversos arreu del món; països com Líbia, o Japó són en un punt d'inflexió, i ben segur que algun dia naixeran poetes que reflexionaran sobre aquests instants en què la fortalesa i la unió humanes són fonamentals. No hi ha vida sense poesia, ni hi ha poesia sense vida.

(Post 1000) Creació literària: L'atzar juganer

Imatge presa de la xarxa



Un matí de primavera, l'atzar em perseguia sense que jo me n'adonés i amb la seva mà, color d'ombra, em va empènyer cap a un camí. En aquell sender amb vaig topar amb un ésser que no havia vist mai. Ens vam trobar cara a cara per primera vegada, i sense dir ni un mot, vam recòrrer aquell trajecte junts, fins que l'atzar es va endur aquell ésser volàtil, sense que pogués pronunciar la paraula adéu. I jo ara continuo caminant per aquell sender.

(Post 999)Creació poètica: Obrir la finestra

Imatge presa de la xarxa

Avui he obert la finestra i deixat entrar la dolça brisa perquè escombri les llàgrimes. A poc a poc, es desprèn la cortina de la nostàlgia de la cambra. I dono la benvinguda a la primavera que va entrant de puntetes per tots els racons de la meva llar interior.

197è joc literari: Fotografies

Des del blog Tens un racó dalt del món ens repten cada dimecres a jugar amb la literatura.

Ha arribat el 197è Joc Literari, que torna a ser un joc creatiu. Aquesta vegada, pocs dies després de la jornada de bookcrossing que es va fer el passat 05.03.2011 a Tortosa, ens convida a escriure un text de lliure extensió i gènere en el qual el protagonista sigui un llibre alliberat a la via pública.


Aquesta és la meva particular participació en aquest joc literari:


Vaig tornar a la font, però allà ja no hi havia ningú. Havia arribat tard
per acomiadar-me d'ell. En un racó vaig trobar el llibre que li havia deixat
en un parc i que havia encetat el nostre joc de complicitats. Ara només queda
una fotografia gravada en l'aigua de la font.

Digues

Imatge presa de la xarxa

què et suggereix aquesta imatge?

Creació literària: De puntetes

Imatge presa de la xarxa

De puntetes, i sense fer gaire fressa s'acosta, la dona que tots esperem
perquè ens ompli els jardins de perfum i de joventut que creiem eterns.
De puntetes, ens apropa a l'enamorament sense sentit.
De puntetes ja sentim la carícia de la senyora Primavera.
Benvinguda, sigueu, senyora Primavera,
i no us oblideu de guiar les orenetes.

50 anys sense Josep Maria de Sagarra: Sagarra, oblidat?

Imatge presa de la xarxa


El darrer dia del mes de febrer em vaig decidir a posar dos posts dedicats a recordar en Josep Maria de Sagarra, ja que enguany es compleixen 50 anys de la seva mort. En un dels posts demanava quin llibre heu llegit els i les lectors. I en l'altre, vaig posar el fragment d'un llibre poc conegut però ple de poesia, i vaig demanar què us suggeria l'esmentat fragment. I resulta que em trobo que no hi ha cap comentari. I això em fa venir una pregunta al cap, Sagarra és un autor oblidat? No es mereix que li facin un homenatge com se li ha fet a en Riba, a l'Amades, a l'Espriu, a la Rodoreda? Crec que Sagarra durant molt de temps ha estat un autor injustament oblidat, i ja vaig dir en un post parlant d'ell que no només fou autor sinó que es preocupava per tots els esdeveniments culturals i literaris del seu temps i en feia articles d'aquests temes. A més, tinc la sort de saber que Sagarra va estiuejar a la Torre Balldovina de Santa Coloma, un edifici que ara és un museu, però que allà les parets guarden les anades i vingudes de l'escriptor, i potser en alguna d'aquestes estades va escriure alguna de les seves obres. Si en Sagarra és un autor oblidat no serà pas per mi, perquè crec que tots i totes els autors/res de la literatura catalana des de l'època medieval fins a l'actualitat mereixen ser recordats, llegits, estudiats...

Reflexions en veu alta: Com comença l'aventura d'escriure un llibre?

Imatge presa de la xarxa

Fa pocs dies he sabut que algú que conec i a qui li mantindré l'anonimat està a punt de publicar la seva primera "òpera prima" que es diu en aquests cas. La persona que ha creat la criatura em deia que ella havia llegit molt però que considerava que ella no havia escrit un llibre "adequat literàriament parlant". El cert és que vaig llegint els apunts que publica en un blog, i des que vaig veure el títol i la portada ja em vénen ganes de llegir-lo. I això em fa venir una pregunta: com es comença l'aventura d'escriure un llibre? Cal ser un filòleg, un literat per a escriure? Crec que és possible escriure quan algú té coses a dir, i si a més té una formació autodidacta literària, gràcies a les lectures que ha anat fent al llarg de la trajectòria vital. Per tant, un dia tens una idea, després la vas treballant i la vas convertint en un text literari que esdevé un llibre, el primer llibre. Així em fa il·lusió veure que hi ha molta gent que comença l'aventura d'escriure un llibre des del principi i amb ganes que aquest projecte arribi als i a les lectors potencials.