Imatge presa de la xarxa
Avui he obert la finestra i deixat entrar la dolça brisa perquè escombri les llàgrimes. A poc a poc, es desprèn la cortina de la nostàlgia de la cambra. I dono la benvinguda a la primavera que va entrant de puntetes per tots els racons de la meva llar interior.
Hi ha cossos presumptament inerts que ens "diuen" més coses que alguns rostres. Salut, Roser.
ResponEliminaCert,Josep! Salut!
ResponEliminaLa primavera ens produeix emocions contradictòries, però tots l'esperem.
ResponElimina