Antaviana 6.0

  Mentre estudiava la carrera de filologia a la UAB, vaig anar idear un fil argumental per un projecte literari, el meu primer llibre de relats. A poc a poc, i durant uns vuit anys vaig anar escrivint els diferents relats que tenien un leitmotiv comú, la filosofia d'Heràclit, que es resumeix en la idea que "Tot flueix, no podem tocar dues vegades el mateix riu". Així doncs vaig crear unes històries protagonitzades per dones, i que en algun moment, metamorfosejaven i havien d'aprendre a adaptar-se als canvis. Un cop vaig tenir els relats, vaig demanar a una persona de confiança que em fes la correcció estil·lística, i fins i tot, vaig poder comptar amb un artista, que em va dissenyar la portada. Així doncs, el setembre del 2009 va néixer la meva primera obra literària. Recordo que vaig viure tot aquell període amb molta il·lusió, perquè quelcom que havia creat jo de dins meu, va esdevenir un llibre. Recordo el dia que el missatger em va portar una capsa a casa, i a l&#

  Un matí es va mirar al mirall, i de sobte es va veure per primer cop, aquells ulls, aquell somriure, aquells cabells, i sorprenentment es va veure bonica.  En aquell instant, va recordar el conte de "l'Aneguet lleig" d'Handersen, com si ella fos el cigne que es descobreix a les aigües dolces. Es tornava a mirar, i per uns segons, es va pensar que somniava, i ai!, no estic somiant, soc bonica, es va dir a si mateixa. Li sonava estrany que aquelles paraules sortissin dels seus llavis, tantes vegades que defugia qualsevol espill, per por de veure aquella imatge que li feia engúnia. I ara, ara s'adonava que sempre havia sigut un cigne, però que no ho veia, perquè altres li havien dit que era l'aneguet lleig i s'ho havia cregut tant, que ara li semblava un miratge descobrir qui era.  I ara  comença a pensar que ha de deixar enere aquelles paraules buides que la ferien com sagetes.  Ara és més forta, i no vol que aquesta metzina la torni a la grisó mai més. (A