Exercici literari: El cigne
Un matí es va mirar al mirall, i de sobte es va veure per primer cop, aquells ulls, aquell somriure, aquells cabells, i sorprenentment es va veure bonica. En aquell instant, va recordar el conte de "l'Aneguet lleig" d'Handersen, com si ella fos el cigne que es descobreix a les aigües dolces. Es tornava a mirar, i per uns segons, es va pensar que somniava, i ai!, no estic somiant, soc bonica, es va dir a si mateixa. Li sonava estrany que aquelles paraules sortissin dels seus llavis, tantes vegades que defugia qualsevol espill, per por de veure aquella imatge que li feia engúnia. I ara, ara s'adonava que sempre havia sigut un cigne, però que no ho veia, perquè altres li havien dit que era l'aneguet lleig i s'ho havia cregut tant, que ara li semblava un miratge descobrir qui era. I ara comença a pensar que ha de deixar enere aquelles paraules buides que la ferien com sagetes. Ara és més forta, i no vol que aquesta metzina la torni a la grisó mai més.
Jo no he patit bullying, però sempre he estat una inadaptada. Això sol passar quan ets tan morena com jo, de petita i d'adolescent les persones de cabell i pell clares són les que tothom prefereix. M'identifico molt amb l'aneguet lleig d'Andersen, perquè els inadaptats poden esdevenir artistes. I trobo que és veritat que ets molt bonica!
ResponEliminaHola Helena! Crec que molta gent s'ha sentit també aneguet lleig. Moltes gràcies i molta força!
ResponElimina