Antaviana 4.0

Després d'un parèntesi necessari, ara tindré una mica més de temps, i podré reprendre l'activitat blocaire. Ja se sap que quan comença un nou any, és bo començar nous camins, i per què no, obrir un nou període al bloc Antaviana? Encara no sé cap on anirà, ni que escriuré, però sí sé que l'essencial, que és la literatura, i en definitiva, la cultura, és el que mai no us faltarà. Així que espero que aviat, tindré idees per encetar aquest nou període, i espero que continueu a l'altra banda, com sempre, llegint i comentant el que pugui escriure i compartir amb vosaltres.

Des de fa tres anys, la Fundació Joan Brossa crea iniciatives creatives per homenatjar la persona i l'obra poètica de Joan Brossa, a partir de paraules, poemes visuals, i "microrelats" per a crear noves produccions literàries. Enguany, sota l'etiqueta #RelatBrossa, i a partir de "microrelats" de l'escriptor barceloní, qui vulgui pot deixar-se endur per les muses de la inspiració brossianes, i participar al Twitter, a partir de creacions noves. Us animo doncs, a llegir alguns dels #RelatsBrossians, i per què no, també a fer els propis vostres relats. Una manera força original de mantenir viu en Joan Brossa, i donar-lo a conèixer als nens/nenes i joves.

Des de fa un temps, vaig decidir fer un parèntesi blocaire, perquè no tenia temps i tampoc tenir res per dir, i per a escriure cal tenir coses a dir. Confesso que se m'havia passat pel cap tancar aquest espai, però una part de mi no pot, perquè sé que hi ha lectors i lectores, que en silenci o deixant la vostra veu, em seguiu, i la veritat és que encara que no sigueu milions de seguidors/dores, a mi em meravella i m'emociona, Sé que encara hi haurà coses per dir, encara no sé quines, ni sé cada quan podré escriure, però em proposo intentar al menys de tant en tant, continuar endavant amb aquest projecte que vaig començar l'any 2007. Sí, gairebé farà nou anys, encara no, però gairebé. I suposo que aquesta xifra, hauria de ser un altre dels motius per iniciar una nova etapa del bloc, l'altra sou vosaltres, i sempre que seguiu aquí, jo continuaré endavant, perquè escriure és comunicar paraules plenes de sentit. Moltes gràcies a tots i totes, per fer créixer l'Arlequí,