quin/s llibre/s t'has rellegit?
dissabte, 31 de juliol del 2010
Obrir el calaix
Foto presa de la xarxa
Quantes coses podem trobar endreçant i obrint calaixos. L'altre dia vaig trobar un grapat de vells escrits, relats que vaig escriure en la meva adolescència. Ara els rellegeixo i els comparo amb els escrits de l'actualitat. És bonic retrobar els meus primers treballs creatius que són els que m'han dut fins a la creativitat actual. Obrim calaixos i viatgem en el temps, en el temps dels nostres inicis literaris.
dijous, 29 de juliol del 2010
La meva llar virtual: Antaviana
Foto presa de la xarxa
Antaviana és la meva llar virtual,
la dolça llar on puc guardar
els meus somnis
transformats
en paraules poètiques.
Antaviana és la llar que
em fa seure
i escriure
per a vosaltres.
Antaviana és l'espai
que quan deixo
anyoro.
Antaviana és la meva llar virtual,
i també la dels lectors i lectores
que entren i que sempre
són benvinguts i benvingudes.
Dolça llar virtual,
el meu trajecte
ja no és ni serà el mateix
d'ençà que et vaig
començar a construir.
dimecres, 28 de juliol del 2010
2N CONVIT ESTIUENC: POSA-LI NOM AL QUADRE
Un cop més el senyor Valls de Uendos, Greixets i Maremorets ens propsa el segon CONVIT ESTIUENC. En aquest cas hem de posar un títol a aquest quadre del pintor Jordi Albinyana. Aquí teniu la meva proposta:
Somnis eròtics encadenats
dimarts, 27 de juliol del 2010
Diversitat de punts de vista creatius
Fa uns dies vaig posar la senzilla imatge d'una via, una via amb boira al fons. És realment increïble la quantitat de respostes diverses dels lectors i lectores que han escrit els lectors i lectores explicant què els suggereix aquesta imatge. La diversitat de punts de vista creatius és d'una gran riquesa literària.
dilluns, 26 de juliol del 2010
Projecte de llibre d'entrevistes bloc Antaviana
L'Arlequí està preparant un llibre d'entrevistes quan arribem al número 60. Es tracta d'un llibre d'entrevistes que s'organitzaran alfabèticament, i amb una fitxa que hauran d'emplenar els entrevistats, així com també hauran d'enviar-me una fotografia per correu electrònic. Em falta avisar al Biel Mesquida. Si us plau, posa't en contacte amb mi a rcanovalls@gmail.com per dir-me si vols que publiqui la teva entrevista. Moltes gràcies a tots i totes!
diumenge, 25 de juliol del 2010
dissabte, 24 de juliol del 2010
Un racó del teu món
Foto presa de la xarxa
Deixa'm entrar
en un racó
del teu món.
Deixa'm passejar
per camins
pregons.
Deixa'm seguir
les petjades
de la teva veu.
Deixa'm somniar
que dins del teu
món, amagues
el meu nom.
divendres, 23 de juliol del 2010
La incògnita: Qui és? Tercera pista
Foto presa de la xarxa
Aquí teniu la tercera pista:
1. És una dona.
2. És la protagonista d'una novel·la catalana del segle XX.
3. La dona comença pujant una muntanya.
La blocaire Novesflors ha descobert el personatge incògnita: la Mila de Sol·litud. Enhorabona!!! Moltes gràcies a tots i a totes els que hi heu participat.
La incògnita Qui és? Segona pista
Foto presa de la xarxa
Aquí teniu la segona pista:
1. És una dona.
2. És la protagonista d'una novel·la catalana del segle XX.
dijous, 22 de juliol del 2010
Estacions: "Lorelei" de Gabriel Ferrater
Foto presa de la xarxa
Lorelei
Sé molt bé tot el que vol dir
que em trobi tan content.
Un instant d'un passat estiu
no se me'n va del pensament.
Les pedres tèbies de lluna,
i a l'herba frisa el vent de mar.
Per una escala que s'enruna
pugen ella i un embriac.
La noia amb blue-jeans es proposa
tenir bondat per l'home incert.
No fuig de veure's en l'ull de boira
ni burla el pas que es perd.
Ara la mena un seny d'ofrena:
li han dit sempre que l'ofegués.
I això, tota soleta,
la noia meva ho ha fet.
Ferrater, Gabriel. “Lorelei”. Les dones i els dies. Barcelona: Ed. 62, MOLC, 1979
La incògnita Qui és?
Foto presa de la xarxa
Aquí teniu una nova incògnita, i la primera pista:
1. És una dona.
dimecres, 21 de juliol del 2010
dimarts, 20 de juliol del 2010
Conte per fascicles: III L'Arracada extraviada
Foto presa de la xarxa
FASCICLE I:
Després d'un llarg divendres estressant, l'Olga va topar-se amb l'Anna, i ella li diu:
-Olga has perdut una arracada. Instintivament, ella fa el gest de tocar-se l'orella per comprovar-ho. - Tens raó. He perdut l'arracada.
FASCICLE II:
L'Olga va marxar sense dir adéu a l'Anna, estava capficada: On dec haver perdut l'arracada? Intentava recordar què havia fet aquell dia, i de sobte es va adonar que tenia un buit a la memòria, no recordava res del què havia fet els darrers dies. Caminava i caminava sense saber quin rumb havia de seguir.
FASCICLE III:
Caminava i de sobte sentia una cremor als peus, l'Olga es va adonar que caminava descalça. "-On són les meves sandàlies?". "-Estic somniant?" Es va pessigar el braç i es va sentir un ai!. No, no estava pas somniant, caminava sense sandàlies pels carrers de la ciutat comtal. Aleshores com si una veu misteriosa l'empenyés va arribar fins a una bústia, on va trobar una nota amb el nom d'una destinatària: Olga.
dilluns, 19 de juliol del 2010
Retalls de diari en blanc i negre
Foto presa de la xarxa
Una cançó, un somriure dolç iinesborrable, intercanvi de paraules desagradables, un dia tenebrós..., els instants viscuts dins la nostra pell ara són milions de retalls de diari en blanc i negre, que retallem curosament i els guardem al nostre àlbum particular com un tresor impreuable.
diumenge, 18 de juliol del 2010
L'entrevista blocaire: Jesús M.Tibau
Enceto la nova secció l'entrevista blocaire amb el Jesús M. Tibau que m'ha contestat molt amablement i amb rapidesa a les preguntes:
Quin any vas crear el teu primer bloc? 2007
Bloc o blog? Em decanto més per blog, ja que és el terme que es fa servir internacionalment. A més, en català hi ha moltes paraules acabades en g, encara que la penúltima lletra sigui una vocal tònica.
“Un bloc s'alimenta dels comentaris dels lectors”, creus que és veritat? Per a un blocaire, la necessitat principal és la necessitat d’expressar-se, però sense comentaris possiblement tindríem la sensació de clamar al desert, i acabaríem a poc a poc deixant el blog. Els comentaris i les relacions que es creen entre blocaires són la nostra gasolina.
Què t'ha aportat el bloc? Sobretot m’ha permès conèixer virtualment, i després personalment, a moltíssima gent interessant d’arreu del país, que gairebé s’han converitt en una mena de família a qui estimo. I també m’ha fet més observador.
Cita un bloc i digues per què. Sense dubte, la pregunta més difícil, perquè en voldria citar moltíssims. Diré el primer del qual vaig tenir notícia, i un dels principals causants de la febre blocaire a les Terres de l’Ebre: La Marfanta. http://lamarfanta.blogspot.com/
dijous, 15 de juliol del 2010
Dues versions: Summertime
La primera versió és de Billie Holliday:
La segona versió és d'Ella Fitzgerald i Louis Armstrong:
La segona versió és d'Ella Fitzgerald i Louis Armstrong:
Un full en blanc
Foto presa de la xarxa
Retorn a Ítaca.
Sóc com un nadó davant teu.
Tu ets l’aigua blanca i callada.
Al port m’espera un gran vaixell
i jo llevo l’àncora per salpar.
El far em duu a Ítaca
i m’aturaré a tots els ports.
Caminaré descalça per la ribera,
però les Muses m’acompanyaran
per trencar el teu silenci.
Conte per fascicles: II L'Arracada extraviada
FASCICLE I:
Després d'un llarg divendres estressant, l'Olga va topar-se amb l'Anna, i ella li diu:
-Olga has perdut una arracada. Instintivament, ella fa el gest de tocar-se l'orella per comprovar-ho. - Tens raó. He perdut l'arracada.
FASCICLE II:
L'Olga va marxar sense dir adéu a l'Anna, estava capficada: On dec haver perdut l'arracada? Intentava recordar què havia fet aquell dia, i de sobte es va adonar que tenia un buit a la memòria, no recordava res del què havia fet els darrers dies. Caminava i caminava sense saber quin rumb havia de seguir.
150è aniversari Anton Txèjov: El discurs metaliterari a La gavina
Foto presa de la xarxa
Anton Txèjov va escriure una de les seves primeres obres més conegudes i universals La Gavina a finals del segle XIX. En aquesta obra, l'autor elabora un discurs metaliterari que es vincula estretament amb el discurs vital a través d'un argument: Un escriptor Kostia busca la fama com a tal amb les seves obres, però ni la crítica ni el públic no el valoren, finalment, la desesperació i el rebuig del seu amor no correspost, Nina, l'aboquen al suïcidi. El discurs metaliterari està basat en la dualitat dels dos personatges principals: Kostia i Trigorin, l'un és un escriptor fracassat, l'altre és un escriptor d'èxit social. Aquí comença el conflicte, i d'aquí també sorgeix el diàleg de la tasca de l'escriptor i de l'èxit o el fracàs, dues cares d'una mateixa moneda, que es representen en els dos personatges esmentats. Dins del discurs metaliterari, també hi ha un discurs vital que està relacionat amb l'altre: el fracàs social i amoròs de Kostia el duu al suïcidi.
En l'argument dramàtic hi ha un símbol que pot tenir moltes interpretacions: la gavina. En una primera lectura, la gavina és un correlat literari del final tràgic de l'escriptor frustrat. A més a mñes, la gavina és un ocell que simbolitza la llibertat vital cosa que els manca a la majoria de personatges de l'obra que viuen en una passivitat, tret que també es pot identificar amb la gavina dissecada. La gavina és doncs el símbol que enceta el discurs metaliterari que no només tracta de la tasca de l'escriptor sinó del seu paper en la societat en funció de l'èxit o del fracàs socials.
dimecres, 14 de juliol del 2010
Digue'm
Foto presa de la xarxa
quin lloc prefereixes per llegir a l'estiu i quin/s llibre/s llegiràs?
dilluns, 12 de juliol del 2010
Travessar el túnel fosc
Foto presa de la xarxa
M'embriaga un alè de felicitat que prové de l'atmosfera que m'envolta i de sobte, em trobo en un túnel fosc, que hauria de creuar per continuar el meu camí. Entro a poc a poc, palpant les parets i encenent una llanterna que il·lumina el meu rumb, aleshores en una de les parets de ciment hi trobo escrits dos noms enllaçats per un òrgan que batega. Continuo el meu camí i començo albirar de lluny una filera d'arbres verds, semblen molt lluny, camino i camino sense sentir gairebé els peus, fins que finalment la llum de Febus m'enlluerna. He travessat el túnel, i he deixat la por enrere.
divendres, 9 de juliol del 2010
Troba les paraules... Algunes pistes
Foto presa de la xarxa
Aquestes són les pistes per a descobrir les paraules amagades. La persona que descobreixi totes les paraules guanyarà un exemplar d'A l'altra banda del riu dedicat. La persona guanyadora m'haurà d'enviar l'adreça al correu rcanovalls@gmail.com. En la paraula amagada 6, qualsevol títol d'un poema de Joan Maragall serà donat per bo.
1. Nom d'un rei literari, l'espasa del qual es deia Escalibur.
ARTUR
2. Nom d'un corrent literari del segle XVII.
BARROC
3. Gènere de la literatura popular.
CANÇÓ DE BANDOLERS
4. Nom d'una secció del blog Tens un racó dalt del món que té molta cara.
CARES DEL MÓN
5. Nom d'un obra d'un autor irlandès del segle XX.
DUBLINESOS
6. Nom d'un poema de Joan Maragall. (Qualsevol títol dels poemes de Maragall seran acceptats com a vàlids).
CANT ESPIRITUAL
7. Nom d'un poema de Màrius Torres.
PRESÈNCIA
8. Nom d'uns convits que ens proposa en Francesc Mompó al seu blog.
CONVITS ESTIUENCS
9. Nom d'un poemari de Joan Salvat-Papasseit.
LA GESTA DELS ESTELS
10. Nom d'una sèrie posts poètics del blog Antaviana dedicada a un personatge ideal:
AL GENTIL
De moment, hi ha tres participants que van per bon camí: En Francesc Mompó, el Veí de Dalt i la Pilar. Felcititats a tots tres! En Francesc les està endevinant totes! La Pilar ja ha endevinat totes les paraules, Pilar has fet molts deures eh! Gràcies, guapa! El Veí també ha encertat totes les paraules, moltes felicitats, guapo! El senyor Valls, també les ha encertat totes, enhorabona, guapo!
dijous, 8 de juliol del 2010
Satisfacció inexplicable
Foto presa de la xarxa
El mes vinent aquest blog/bloc complirà 3 anys. En tres anys ha plogut molt, he penjat 769 posts, m'heu deixat molts comentaris interessants i increïbles, i heu compartit amb mi les vostres lectures. També heu deixat volar la imaginació de la mà de Joan Brossa, i no podem oblidar la vostra participació als jocs literaris, alguns dels quals els he fet amb el Jesús Tibau. Tampoc podem deixar de banda els grans homenatges blocaires a Joan Brossa, Carles Riba, Joan Amades i Salvador Espriu que han sacsejat la blogosfera.
Aquests tres anys han sigut una satisfacció que no puc expressar amb paraules. Cada dia, heu entrat a l'Antaviana gent nova, i també els seguidors més "veterans". Aquest bloc/blog té vida, i la té no només perquè jo procuro actualitzar-lo quan tinc l'efervescència creadora, sinó també perquè vosaltres quan us deixeu caure li doneu alè, un alè viu i inquiet. Gràcies a tots i totes els lectors i lectores d'aquest blog de i sobre literatura eclèctic. Bufeu una espelma i compartiu un desig amb nosaltres.
Troba les paraules...
Aquestes són les pistes per a descobrir les paraules amagades. La persona que descobreixi totes les paraules guanyarà un exemplar d'A l'altra banda del riu dedicat. La persona guanyadora m'haurà d'enviar l'adreça al correu rcanovalls@gmail.com. En la paraula amagada 6, qualsevol títol d'un poema de Joan Maragall serà donat per bo.
1. Nom d'un rei literari, l'espasa del qual es deia Escalibur.
_ _ _ _ _ _
2. Nom d'un corrent literari del segle XVII.
_ _ _ _ _ _
3. Gènere de la literatura popular.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
4. Nom d'una secció del blog Tens un racó dalt del món que té molta cara.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
5. Nom d'un obra d'un autor irlandès del segle XX.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _
6. Nom d'un poema de Joan Maragall.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
7. Nom d'un poema de Màrius Torres.
_ _ _ _ _ _ _ _ _
8. Nom d'uns convits que ens proposa en Francesc Mompó al seu blog.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
9. Nom d'un poemari de Joan Salvat-Papasseit.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
10. Nom d'una sèrie posts poètics del blog Antaviana dedicada a un personatge ideal:
_ _ _ _ _ _ _
dilluns, 5 de juliol del 2010
1r CONVIT ESTIUENC 2010: El viatge
Asseguda en un banc,
sota l'ombra d'un felí,
el meu pensament
viatja cap a tu.
Un any més en Francesc Mompó Valls ens proposa els seus Convits Estiuencs. Aquí teniu el meu granet de sorra.
dissabte, 3 de juliol del 2010
Llegim amb Joan Puig (Puigmalet)
1. Quin fou el teu primer llibre?
Vaig aprendre a llegir, i a escriure, amb els còmics del Tintín. Com a llibre, un dels primers títols que recordo és La grúa de Reiner Zimnik. El conservo i l'he llegit moltes vegades.
2. Quin/s llibre/s tens ara a la capçalera del llit?
Tres: Una part del tot de Steve Toltz, La première gorgée de bière et autres plaisirs minuscules de Philippe Delerm i Llengua, nació i modernitat de Jordi Ginebra.
3. Quin és el teu racó preferit per llegir?
El llit. I després el balancí que tinc a la biblioteca.
4. Digues un llibre que no hagis llegit.
Com parlar dels llibres que no hem llegit de Pierre Bayard.
5. Una lectura inoblidable…
El mestre i Margarida de Mikhaîl Bulgàkov.
El Qüestionari: Montserrat Germà Pifarré
Quin va ser el llibre que et va fer entrar en el món de la literatura?
En podria citar diversos, però crec que “Les flors dels mal” de Charles Baudelaire em va encisar en cadascun dels versos. Penso que mentre el llegia, la bellesa i complexitat de les paraules d’aquell llibre poc a poc em van fer valorar la poesia de l’autor i, alhora, em despertaren la inquietud del meu jo poètic.
Quan et vas adonar que t’agradava escriure?
De petita ja solia plasmar en paper tot el que sentia, vivia o veia, encara que per vergonya estripava els escrits a cuita corrents perquè ningú no els pogués llegir. No va ser fins passats els vint anys quan vaig superar aquesta dificultat i vaig adonar-me que el que més m’agradava era escriure.
Creus que és cert allò que deia Picasso: “la inspiració es troba treballant”?
És cert que en qualsevol art el treball constant és la clau de la perfecció i que per fer una bona feina has de ser al màxim d’exigent amb el que crees. No obstant això penso que el verdader artista és aquell que neix amb una sensibilitat diferent, el qui percep una intuïció momentània capaç de visionar l’art abans de crear-lo.
Quin autor de la literatura clàssica t’ha marcat més?
William Shakespeare.
Digues una cita literària.
Tal com va, corro a engrapar-lo, aquest temps de pedra, malaltís.
F. Parcerisas, “freqüències”
divendres, 2 de juliol del 2010
Reflexions en veu alta: La por al full en blanc
Foto presa de la xarxa
Des dels set anys em dedico a l'ofici d'escriure i una de les pors de l'escriptor és la por al full en blanc, si em permeteu l'expressió orginal. Doncs bé, hi ha èpoques que tinc coses a dir i busco la manera de dir-les cercant construir el meu estil literari. Però hi ha moltes vegades en què la ment està en blanc, i encara que vulgui forçar el naixament d'una idea, és inútil. I em trobo davant aquesta por, davant del full en blanc sense res a dir, perquè les muses dormen i necessiten descansar. Llavors és el moment de fer una pausa creativa i deixar que la finestra de la imaginació es torni a obrir.
Joc creatiu: Objectes inservibles
Foto presa de la xarxa
En Joan Brossa va crear la roda quadrada, inventeu-vos d'altres objectes inservibles.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)