diumenge, 25 de juliol de 2010

Digues



















Foto presa de la xarxa




què et suggereix aquesta imatge?

23 comentaris:

Anònim ha dit...

Buff! Doncs el primer que m'ha passat pel cap ha estat l'atropellament que va succeïr a Castelldefels per Sant Joan.
Deixant de banda aquest tema, suggereix un llarg i complicat camí a recórrer.

novesflors ha dit...

Viu el dia a dia, que és el fragment de la via que veiem clarament, que el camí és llarg i no sabem què ens depara.

Anònim ha dit...

人生中最好的禮物就是屬於自己的一部份............................................................

Calpurni ha dit...

L'eternitat.

MARIA FORS ha dit...

Potser és el destí que, sempre savi, ens porta cap a la realitat final del nostre camí.

Mercè ha dit...

Uff... La incertesa del que vindrà.
Una abraçada.

Roser Caño Valls ha dit...

Albert, em sap greu que t'hagi vingut al cap aquell tràgic accident.

Novesflors, bona interpretacióvital!

Calpurni, interessant suggeriment!

Maria C., molt poètic!

Mercè, tens raó pots ser un camí d'incertesa.

Traducció: una bona part dels millors jo en la vida.

L'apuntador ha dit...

Un camí sense retorn...

Anònim ha dit...

Em suggereix una pau estranya, un dolor del temps ancorat a les vies, el record d'un avi que va perdre un braç treballant de ferroviari, la direcció del destí de tots els éssers - que ve a ser la mateixaper a tots: néixer, créixer, envellir, morir - també, una boira que deixa espai al silenci, a imaginar nous horitzons.

Roser Caño Valls ha dit...

Apuntador, una interpretació poètica i trista!

Helena, celebro que aquesta imatge et suggereixin tantes coses!

Clidice ha dit...

doncs a mi només em vénen ganes de començar a caminar, perquè per a això s'han fet els camins :) em pregunto que hi deu haver més enllà de la boira?

nickmazziu ha dit...

Doncs escapar-me cap a la llibertat de les vacances perquè la vida vulguis o no va passant!! petonets!!!

Roser Caño Valls ha dit...

Hola Clidice! M'agrada aquesta idea de començar a caminar :)

Hola Nico! Espero que aviat puguis gaudir de les vacances!

Helena Bonals ha dit...

L'horitzó que sempre s'albira i mai s'aconsegueix, igual com el del mar, igual com una pastanaga davant d'un burro.

Roser Caño Valls ha dit...

Hola Helena, és molt bonica aquesta interpretació!

Josep de Vic. ha dit...

Jo m'imagino, el trenc de la vida, amb la boira no podem veure lo que ens succeirà i quan ens toca baixar o sia el traspàs a l'altra vida.

Roser Caño Valls ha dit...

Hola Josep! Bona interpretació!

Francesc Mompó ha dit...

D'on vinc?

Rafel ha dit...

Somnis entre boires

Roser Caño Valls ha dit...

Hola Francesc! Aquesta és una bona pregunta!

Rafel, quin somni més boirós!

Nat ha dit...

Un camí per començar que no se sap a on et portarà, l'angoixa de no saber-ho....

Roser Caño Valls ha dit...

Caram, Natàlia! Espero que l'inici d'aquest camí no sigui angoixós!

Helena Bonals ha dit...

Se me n'ha acudit una altra: "Per això malgrat la boira cal caminar", que diu Llach.