Digues
Foto presa de la xarxa
què et suggereix aquesta imatge?
Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Buff! Doncs el primer que m'ha passat pel cap ha estat l'atropellament que va succeïr a Castelldefels per Sant Joan.
ResponEliminaDeixant de banda aquest tema, suggereix un llarg i complicat camí a recórrer.
Viu el dia a dia, que és el fragment de la via que veiem clarament, que el camí és llarg i no sabem què ens depara.
ResponElimina人生中最好的禮物就是屬於自己的一部份............................................................
ResponEliminaL'eternitat.
ResponEliminaPotser és el destí que, sempre savi, ens porta cap a la realitat final del nostre camí.
ResponEliminaUff... La incertesa del que vindrà.
ResponEliminaUna abraçada.
Albert, em sap greu que t'hagi vingut al cap aquell tràgic accident.
ResponEliminaNovesflors, bona interpretacióvital!
Calpurni, interessant suggeriment!
Maria C., molt poètic!
Mercè, tens raó pots ser un camí d'incertesa.
Traducció: una bona part dels millors jo en la vida.
Un camí sense retorn...
ResponEliminaEm suggereix una pau estranya, un dolor del temps ancorat a les vies, el record d'un avi que va perdre un braç treballant de ferroviari, la direcció del destí de tots els éssers - que ve a ser la mateixaper a tots: néixer, créixer, envellir, morir - també, una boira que deixa espai al silenci, a imaginar nous horitzons.
ResponEliminaApuntador, una interpretació poètica i trista!
ResponEliminaHelena, celebro que aquesta imatge et suggereixin tantes coses!
doncs a mi només em vénen ganes de començar a caminar, perquè per a això s'han fet els camins :) em pregunto que hi deu haver més enllà de la boira?
ResponEliminaDoncs escapar-me cap a la llibertat de les vacances perquè la vida vulguis o no va passant!! petonets!!!
ResponEliminaHola Clidice! M'agrada aquesta idea de començar a caminar :)
ResponEliminaHola Nico! Espero que aviat puguis gaudir de les vacances!
L'horitzó que sempre s'albira i mai s'aconsegueix, igual com el del mar, igual com una pastanaga davant d'un burro.
ResponEliminaHola Helena, és molt bonica aquesta interpretació!
ResponEliminaJo m'imagino, el trenc de la vida, amb la boira no podem veure lo que ens succeirà i quan ens toca baixar o sia el traspàs a l'altra vida.
ResponEliminaHola Josep! Bona interpretació!
ResponEliminaD'on vinc?
ResponEliminaSomnis entre boires
ResponEliminaHola Francesc! Aquesta és una bona pregunta!
ResponEliminaRafel, quin somni més boirós!
Un camí per començar que no se sap a on et portarà, l'angoixa de no saber-ho....
ResponEliminaCaram, Natàlia! Espero que l'inici d'aquest camí no sigui angoixós!
ResponEliminaSe me n'ha acudit una altra: "Per això malgrat la boira cal caminar", que diu Llach.
ResponElimina