dissabte, 13 d’abril de 2013

What a Wonderful World

Avui en un concert de la Locomotora Negra del Palau de la Música, com a peça de cloenda i per oblidar el moment dur, i cru que vivim, ens han reviscolat al rei del jazz, Louis Armostrong, amb la seva universal cançó: What a wonderful world.

diumenge, 7 d’abril de 2013

Creació poètica: la flor del silenci del taronger






Passejant per un bosc,
apartat de la multitud de copes verdes sorolloses,
he escoltat el silenci d'una flor,
la flor del silenci del taronger.
L'has sentit tu?

El Petit Príncep compleix 70 anys




Fa relativament ben poc, vaig descobrir un llibre, del qual n'havia sentit parlar sempre a casa, i finalment, va caure a les meves mans i el vaig llegir. Vaig entrar en el món del Petit Príncep, de l'aviador que no podia volar, i em vaig enamorar de ple d'aquest llibre.  I és que l'argument, els personatges i tota la filosofia que es desprèn per les pàgines d'aquesta obra universal se't fiquen per dins, començant pels ulls, els ulls interiors, i es produeix una catarsi, pràcticament impossible de descriure. El cert és que aquell petit marrec que sembla que no sap cap on va, demostra que té inquietuds, idees, dubtes i sentiments d'un adult però sempre des de la perspectiva visual d'un nen. El fet mateix que ell estigui enamorat d'una rosa, la flor més efímera que existeix, i que sap que pràcticament és un amor impossible, això el fa créixer i l'apropa a l'aviador, l'adult. Cada paraula, cada idea, et fan viatjar a un munt de planetes possibles i fantàstics. Avui en dia quan tot és immediatíssim, quan la "maleïda crisi econòmica, social i existencial" que portem a la motxilla els ciutadans més humils, saber que una obra universal com El Petit Príncep encara és aquí amb nosaltres per recordar-nos quan érem nens i nenes, i per fer-nos veure el món des d'una perspectiva crítica, però no mancada d'optimisme i/o esperança. És per això que avui dediquem aquest post a celebrar els 70 anys de l'obra d'Antoine Saint-Exupery.

dilluns, 1 d’abril de 2013

Creació poètica: els ulls de la nit


Amagats entre les fulles d'un arbre,
els ulls de la nit, m'esguarden en silenci.
El Mussol m'acompanya
en els meus somnis,
sense dir cap paraula.