El Petit Príncep compleix 70 anys

Fa relativament ben poc, vaig descobrir un llibre, del qual n'havia sentit parlar sempre a casa, i finalment, va caure a les meves mans i el vaig llegir. Vaig entrar en el món del Petit Príncep, de l'aviador que no podia volar, i em vaig enamorar de ple d'aquest llibre.  I és que l'argument, els personatges i tota la filosofia que es desprèn per les pàgines d'aquesta obra universal se't fiquen per dins, començant pels ulls, els ulls interiors, i es produeix una catarsi, pràcticament impossible de descriure. El cert és que aquell petit marrec que sembla que no sap cap on va, demostra que té inquietuds, idees, dubtes i sentiments d'un adult però sempre des de la perspectiva visual d'un nen. El fet mateix que ell estigui enamorat d'una rosa, la flor més efímera que existeix, i que sap que pràcticament és un amor impossible, això el fa créixer i l'apropa a l'aviador, l'adult. Cada paraula, cada idea, et fan viatjar a un munt de planetes possibles i fantàstics. Avui en dia quan tot és immediatíssim, quan la "maleïda crisi econòmica, social i existencial" que portem a la motxilla els ciutadans més humils, saber que una obra universal com El Petit Príncep encara és aquí amb nosaltres per recordar-nos quan érem nens i nenes, i per fer-nos veure el món des d'una perspectiva crítica, però no mancada d'optimisme i/o esperança. És per això que avui dediquem aquest post a celebrar els 70 anys de l'obra d'Antoine Saint-Exupery.