Lectura compartida: El Cançoner de Petrarca.

Aquest vespre finalment he acabat de llegir El cançoner de Petrarca, de la mà de la traducció de Rossend Arqués, professor de teoria i literatura comparada a la UAB. Des dels poemes inicials, Petrarca ens revela el seu amor platònic i per tant mai assolit: Laura. L'autor italià bandeja la dama lloada i estimada pels trobadors, per descriure'ns i poetitzar una dona angelical, però alhora inaccessible: Era el dia que al sol li empal·lidiren/els raigs, del seu autor bo i compadit,/quan vaig ser pres, trobant-me, senyora, em posseïren . Aquí, en aquests versos, fou quan Petrarca veié Laura per primera vegada. I és per això que des de l'inici del poemari se serveix d'un referent de la mitologia clàssica: Dafne i Apol·lo. Laura és Dafne, que es converteix en llorer i Petrarca és Apol·lo, l'etern amant platònic que no pot aconseguir el seu amor. I a partir d'aquí va creant tot un poemari, des de l'inici del seu enamorament fins a l'etapa de maduresa del poet