Lectura compartida: El Cançoner de Petrarca.

Aquest vespre finalment he acabat de llegir El cançoner de Petrarca, de la mà de la traducció de Rossend Arqués, professor de teoria i literatura comparada a la UAB. Des dels poemes inicials, Petrarca ens revela el seu amor platònic i per tant mai assolit: Laura. L'autor italià bandeja la dama lloada i estimada pels trobadors, per descriure'ns i poetitzar una dona angelical, però alhora inaccessible: Era el dia que al sol li empal·lidiren/els raigs, del seu autor bo i compadit,/quan vaig ser pres, trobant-me, senyora, em posseïren. Aquí, en aquests versos, fou quan Petrarca veié Laura per primera vegada. I és per això que des de l'inici del poemari se serveix d'un referent de la mitologia clàssica: Dafne i Apol·lo. Laura és Dafne, que es converteix en llorer i Petrarca és Apol·lo, l'etern amant platònic que no pot aconseguir el seu amor. I a partir d'aquí va creant tot un poemari, des de l'inici del seu enamorament fins a l'etapa de maduresa del poeta italià. En tots i cadascun dels poemes, Petrarca es debat entre la vida i la mort; la vida perquè en ella l'escriptor italià pateix un desig per Laura, no correspost; i la mort perquè Petrarca amb la mort d'una banda es deslliuraria del patiment, i de l'altra es veuria privat del seu objecte d'amor. Així doncs va construint tota una obra amb un fil conductor l'evolució del seu amor per Laura. I és que en molts poemes utilitza el mot L'aura per anomenar-la, i també utilitza belles metàfores com per exemple: La fènix meva... (106). Forma i contingut formen una bella i harmònica unió poètica indescriptible, que ens transporta a la seva època, i fins i tot ens fa partíceps de l'experiència que esdevé poesia, una experiència però que passa a convertir-se en un poemari ple de versos i de rimes magníficament elaborats. Així doncs aquesta és una obra dedicada a un fil conductor: l'amor a Laura, una dona que no el correspon, i que el 6 d'abril del 1348 morí. I és per això que al final, Petrarca l'anomena fènix meva. Petrarca fou un autor del renaixentisme italià i amb la seva obra va construir una "biblioteca clàssica" que avui dia forma part dels nostres referents culturals universals.

L'article: Autors bandejats

Al llarg dels anys s'ha anat construint una tradició literària catalana, i aquesta és la que els llicenciats filòlegs hem estudiat. Enguany arrel de donar classes de literatura catalana a primer de Batxillerat m'he adonat que hi ha una sèrie d'autors que pràcticament no s'estudien a les aules de lletres de les universitats catalanes, com són: Montserrat Roig, Màrius Torres, Vicent Andrés Estellés, Maria Aurèlia Capmany... Aquests noms i les seves obres ens les anomenaven de passada. I avui ens trobem davant l'aula explicant qui era i què va escriure Vicent Andrés Estellés i ens adonem que ho ignorem tot. I és que no s'entén perquè hi ha autors bandejats, perquè al cap i a la fi, tots han contribuït en la construcció de la tradició i de la cultura catalano universals. Cada novel·lista, cada poeta, cada assagista, cada dramaturg va viure un període històric i va deixar la seva petja en forma de novel·la, de poema, d'assaig o d'obra teatral. Des d'aquí homenatjo a tots aquells autors i autores que sovint alguns sectors de la cultura bandegen erròniament. Els autors i les obres sempre s'interrelacionen d'alguna manera i és per això que tot és font de coneixement cultural pels llicenciats, els presents i els futurs filòlegs i també perquè no pels lectors i lectores.

La incògnita: Qui és?

Aquí teniu una nova incògnita i unes noves pistes:

a) És un personatge llegendari.
b) La seva història és coneguda arreu de Catalunya.

El lector respon

Quin fou el primer llibre que caigué a les teves mans?

Comiat a Josep Benet i Morell

Avui el dia s'ha llevat amb una notícia trista: la mort de l'historiador i advocat Josep Benet i Morell. Era part del meu llinatge., era una part de mi. Era un home d'una gran saviesa, però ple d'humilitat. Podies passar hores i hores escoltant les seves opinions, i els seus sabers... Josep Benet fou algú de qui he après a ser constant en tot el que em proposo aconseguir; i a tenir passió per conèixer allò que desconec i compartir humilment allò que conec. La seva petja no morirà mai.

Apunts de viatge: Florència II, tarda de pluja

Aquella tarda de pluja jo estava asseguda dins d'una cafeteria florentina. Vas entrar al cafè de sobte. Duies els cabells, negres, molls. Pel teu blanc i càlid rostre et regalimaven petites gotes de pluja. Et vas asseure just enfront de la meva taula. Em vaig començar a preguntar quin devia ser el teu nom: Paolo, potser Gino, o Marco?.De fons, se sentia el murmuri dels altres, i tu restaves callat, mentre et bevies lentament el cafè. I vaig desitjar ser jo aquella tassa de cafè... I aquells ulls verds que amagaven tants secrets dels quals jo en voldria tenir la clau. Durant uns segons em vaig imaginar que em preguntaves el meu nom. Poc després vas marxar sense deixar cap rastre, però deixant en mi el pòsit del teu cafè.

Apunts de viatge: Florència I, la ciutat de l'art

Aquesta Setmana Santa he tingut el plaer de visitar una de les més belles ciutats europees Florència, o com diuen allà Firenze. Aquesta ciutat era un indret on hi havia tres llinatges poderosos els Medici, els Uffizzi, i els Pitti que es disputaven les regnes de l'esmentada ciutat. I definitivament, foren els Medici qui van guanyar "el litigi". I és que quan arribes a Florència, comences a veure de lluny l'enorme cúpula del Duomo, dissenyada per Brunelleschi. I quan t'apropes a l'esmentada catedral, pots admirar d'aprop la magnificència del Renaixement italià. Després vas caminant a poc a poc, i en una basílica, hi ha la porta daurada on hi ha resumits els capítols de la Bíblia: des del Pecat original d'Adam i Eva fins al rei Salomó. I una mica més a "sinistra" com diuen els italians trobes la Galleria dels Ufizzi. Allà ja hi ha tot d'estàtues de personatges italians de renom com Leonardo da Vinci o Dante Aligheri per posar-ne dos exemples. I un cop entres en aquell museu, t'empapes de diferents períodes de l'art i de la història de Florència. Un cop has visitat algunes de les immenses sales, pots anar a fer un cafè en alguna de les cafeteries de la ciutat florentina. I és que tota la ciutat és art, allà on vagis tot té un sentit artístic. És doncs una ciutat on a través dels edificis, dels quadres i dels personatges pots construir-ne i viure dins la història per uns efímers i bells instants.

Prosa poètica: Una mort silenciosa

A poc a poc, se m'apaga l'aire. Veig algunes parts del meu cos escampades pel terra vermell. He deixat, a contra cor, els meus orígens i ara, sóc dins d'una casa de vidre, plena d'aigua. Potser alguna part de mi acabarà dins les pàgines d'un llibre...

La literatura i els il·lustradors

Tots els llibres de literatura, ja siguin de literatura infantil, juvenil o per a adults no serien complerts sense la mà dels llapis i/o dels pinzells dels il·lustradors. Però d'on ve la paraula Il·lustració? Ah, sí ve de la Il·lustració francesa del segle XVIII. Aleshores aquesta paraula significava la llum, el coneixement en oposició a l'obscurantisme. Actualment però aquesta paraula pren un altre sentit: Il·lustració és un dibuix inserit dins una novel·la, un conte, un llibre de poesia... I és que realment, la literatura i el dibuix són dues disciplines artístiques que sempre van de la maneta. És a dir, que són disciplines independents, però quan s'uneixen formen un art total. La Il·lustració magnifica, amb els seus traçats, les paraules plenes de múltiples lectures. I fins i tot, es pot establir un paral·lelisme entre la tasca dels escriptors i la dels il·lustradors. Perquè tots ens els imaginem davant d'una taula. L'un amb un full en blanc davant l'ordinador, gràcies a les noves tecnologies, i l'altre amb una taula i amb un full amb blanc i llapis, pinzells o aquarel·les. I al capdavall les dues obres formen part d'un tot: el llibre.

El penjat

Aquí teniu un nou "Penjat" rere la qual s'amaga el nom d'una autora:

VIRGINIA
WOOLF (ADELINA V. STEPHEN)



a) És una escriptora europea.
b) Va participar, amb la seva obra, en la renovació de la narrativa moderna.
c) Formava part del grup Bloomsbury.
d) Era una autora d'origen britànic.
e) El seu nom coincideix amb el nom d'un estat dels EEUU.


L'encertant d'aquest Penjat ha estat en Josep Manel. Enhorabona!

Música i literatura: I've got you under my skin-Cole Porter

L'any 1936, el compositor i lletrista nord-americà va compondre la cançó: I've got you under my skin. Aquesta cançó, com moltes altres d'aquest compositor, ha estat versionada i cantada per moltíssima gent. Un primer cas el trobem en Jimmy Dorsey i la seva orquestra, i cantada per Frances Langford. Si seguim buscant en la història, trobarem com no, la magnífica versió d'en Frank Sinatra, la veu. I seguint en aquesta recerca, anirem a parar a l'actualitat, i a Michael Bublé. I no oblidem pas que gràcies a la companyia Dagoll Dagom i al musical T'odio amor meu, Carme Cuesta va versionar aquest clàssic en català als anys 90. Però aturem-nos ara en la lletra. Aquesta cançó parla d'amor; l'amor és un tema universal de la literatura que s'ha literaturitzat des dels grecs i fins a l'actualitat. Però aquí, Cole Porter utilitza una mena de metonímia per dir en clau de música fins a quin punt el jo té interioritzat l'objecte del seu amor; un amor, que no és correspost; com el de Petrarca i Laura, o el d'Apol·lo i Dafne. I és que tant la lletra com la melodia, plena de ritmes jazzístics, s'uneixen per crear una cançó plena de poesia. I és per això, que aquesta cançó ha esdevingut una peça indispensable de la nostra banda sonora.

Dia de la dona treballadora

Aquest espai és perquè citeu, i homenatgeu dones dedicades a la música, l'art, la literatura... Començo per dedicar l'espai a l'escriptora d'enguany Mercè Rodoreda. I ara continueu vosaltres...

El Qüestionari: Isidre Iturat, poeta d'indrissos

ISIDRE ITURAT HERNÀNDEZ (Vilanova i la Geltrú, Barcelona, Espanha, 1973). Escriptor i professor de llengua i literatura espanholes, resideix a São Paulo, Brasil, desde l’any 2005.

Al 2001 elabora una figura poètica que rep el nom d’indrís, la qual consisteix en l’associació de dos tercets i dues estrofes de vers únic (3-3-1-1), amb ús lliure de la rima i el número de síl·labes. Al 2005 conclueix un primer poemari íntegrament compost d’indrissos, titulat El Manantial y otros poemas. Ha publicat poemes i estudis literaris a diferents mitjans d’Europa i d’Amèrica i és autor de la pàgina web www.indrisos.com.

E-mail: isidroiturat@indrisos.com

QÜESTIONARI ANTAVIANA

1. Quin va ser el llibre que et va fer entrar en el món de la literatura?

Ara que hi penso he de dir que, tot i que a la meva activitat literària m’ocupo sobre tot de la poesia, va ser el Quixot. Durant l’escola secundària una professora de literatura ens va convidar a llegir-lo, ensenyant-nos a entendre la història, valorar el llenguatge, descriure els personatges, etc. Allò em va captivar i em va convertir en lector de literatura.

2. Quan et vas adonar que t’agradava escriure?

Va ser als divuit anys. Estudiava a una escola de formació professional per obtenir el títol de Tècnic Administratiu. Eren uns estudis que no suportava, però entre la classe de comptabilitat i la de matemàtiques financeres (molt lloables, però que no ho eren per a mi) entrava la de literatura, i em vaig adonar aviat que els balanços em doblegaven l’esperit i les lletres m’apassionaven. El meu primer text pròpiament literari va ser en prosa, un simple exercici de classe on em demanaven dues descripcions d’una olivera, una d’objectiva i una de subjectiva. A la subjectiva, intuitivament, vaig començar a incorporar-hi imatges poètiques i allò em va encantar. Després em vaig animar a seguir jugant més a aquell joc i vaig escriure altres textos que també eren proses poètiques; després, el primer poema; i després d’una època d’escriure versos i proses, vaig prendre la decisió de dedicar tota l’energia al vers, que era on m’adonava que vibrava millor. A partir d’aquí ja vaig anar sentint que dedicar-me a l’escriptura d’aquelles línies curtes s’estava revelant com un imperatiu vital. M’alegrava enormement fer allò. I fins avui.

3. Creus que és cert allò que deia Picasso: “la inspiració es troba treballant”?

Sí, però m’agradaria oferir alguns matisos. Per començar, voldria mencionar el que personalment considero el primer motor de la creació: la pròpia necessitat interior. Després, el treball intens és indispensable, és clar, pero també hem de pensar que en el cas de l’escriptor “treball” no ha de ser necessàriament tan sols aquell moment en el qual estem amb la ploma a la mà creant un nou text. És comú que quan pensem en l’escriptor treballant pensem en la persona que està deu hores diàries davant del paper. En la meva opinió, “treball” serien els moments de creació incipient, els moments en què revisem antics textos, llegim, estudiem, meditem, deixem totalment de banda les lletres per permetre que l’energia creativa esgotada es regeneri.

L’acció que considero més important per aconseguir que la inspiració vingui és aprendre a conèixer la nostra personalitat creadora individual, escoltar al cor, la ment i l’experiència, per anar identificant què afavoreix el moment creador o què el bloqueja, quines situacions, quins estats mentals son els més propicis perquè la musa vulgui venir a fer-nos companyia.

4. Quin autor de la literatura clàssica t’ha marcat més?

Aquí he de citar en primer lloc en Rubén Darío. No només pel prodigi estètic que encarna la seva figura, sinó també perquè a la seva obra predomina poderosíssimament l’Eros, en el sentit d’instint de vida (i en tots els sentits), actitud que a la poesia escrita des del Renaixement hispànic fins avui ha anat sent cada cop més escassa, especialment avui; i aquest instint és el que jo vull ressucitar per a la meva pròpia poesia.

5. Digues una cita literària.

“Les combinacions de la mètrica s’han esgotat, no així les de la prosa” Gustave Flauvert (segle XIX).

Expressions literàries: Kafkià

En la tradició literària universal, han sorgit tota una sèrie d'expressions literàries.
Inauguro aquesta secció amb l'expressió Kafkià o Kafkiana. A partir d'aquí vosaltres podeu definir l'expressió i/o explicar una situació kafkiana real o fictícia.

L'agenda literària

1) Lectura literària amb intermezzo musical a càrrec del Grup Envers. Al Cafè del Teatre de l'Escorxador de Lleida. C/Roca Labrador, 4 bis. Lleida. Dimarts 11 de març. 22:00 hores.

2) Lectura pública de La Plaça del Diamant. Davant del Mercat de Santa Caterina i altres punts d'arreu de Catalunya. www.setmanallibre.cat.

3) Sa Riera, Palma Ús i menció: del poema a les arts, per Pere Ballart, dins La literatura sense papaers: fronteres de l´escriptura.

4) GironaDes de 14/02/2008 fins a 16/03/2008La Mar de llengües. Parlar a la Mediterrània, a la Casa de Cultura.

Aniversari d'Antaviana

Ja fa set mesos que vaig iniciar aquesta aventura cibernètica. Vaig començar amb un primer disseny, i uns primers posts molt primerencs. Passet a passet, han anat venint lectors i lectores d'arreu de la xarxa. Tots i cadascun d'ells i elles han deixat els seus comentaris. I avui som aquí, i encara ens queda molt camí per recórrer plegats. Gràcies a tots i totes vosaltres per fer Antaviana.

Què et suggereix...

aquest poema objecte?

El conte per fascicles: II

El Llibreter, un home d'una cinquantena d'anys, alt, amb ulleres i amb el rostre sempre pensatiu, va començar a inspeccionar, un per un, tots els prestatges de la llibreria. Quan va arribar a la darrera secció, es va quedar perplex. Al terra va trobar un llibre, un llibre obert. "Com hi ha anat a parar?" es deia. De sobte, va sentir un soroll.