El Qüestionari: Isidre Iturat, poeta d'indrissos





ISIDRE ITURAT HERNÀNDEZ (Vilanova i la Geltrú, Barcelona, Espanha, 1973). Escriptor i professor de llengua i literatura espanholes, resideix a São Paulo, Brasil, desde l’any 2005.

Al 2001 elabora una figura poètica que rep el nom d’indrís, la qual consisteix en l’associació de dos tercets i dues estrofes de vers únic (3-3-1-1), amb ús lliure de la rima i el número de síl·labes. Al 2005 conclueix un primer poemari íntegrament compost d’indrissos, titulat El Manantial y otros poemas. Ha publicat poemes i estudis literaris a diferents mitjans d’Europa i d’Amèrica i és autor de la pàgina web www.indrisos.com.

E-mail: isidroiturat@indrisos.com

QÜESTIONARI ANTAVIANA

1. Quin va ser el llibre que et va fer entrar en el món de la literatura?


Ara que hi penso he de dir que, tot i que a la meva activitat literària m’ocupo sobre tot de la poesia, va ser el Quixot. Durant l’escola secundària una professora de literatura ens va convidar a llegir-lo, ensenyant-nos a entendre la història, valorar el llenguatge, descriure els personatges, etc. Allò em va captivar i em va convertir en lector de literatura.

2. Quan et vas adonar que t’agradava escriure?

Va ser als divuit anys. Estudiava a una escola de formació professional per obtenir el títol de Tècnic Administratiu. Eren uns estudis que no suportava, però entre la classe de comptabilitat i la de matemàtiques financeres (molt lloables, però que no ho eren per a mi) entrava la de literatura, i em vaig adonar aviat que els balanços em doblegaven l’esperit i les lletres m’apassionaven. El meu primer text pròpiament literari va ser en prosa, un simple exercici de classe on em demanaven dues descripcions d’una olivera, una d’objectiva i una de subjectiva. A la subjectiva, intuitivament, vaig començar a incorporar-hi imatges poètiques i allò em va encantar. Després em vaig animar a seguir jugant més a aquell joc i vaig escriure altres textos que també eren proses poètiques; després, el primer poema; i després d’una època d’escriure versos i proses, vaig prendre la decisió de dedicar tota l’energia al vers, que era on m’adonava que vibrava millor. A partir d’aquí ja vaig anar sentint que dedicar-me a l’escriptura d’aquelles línies curtes s’estava revelant com un imperatiu vital. M’alegrava enormement fer allò. I fins avui.


3. Creus que és cert allò que deia Picasso: “la inspiració es troba treballant”?

Sí, però m’agradaria oferir alguns matisos. Per començar, voldria mencionar el que personalment considero el primer motor de la creació: la pròpia necessitat interior. Després, el treball intens és indispensable, és clar, pero també hem de pensar que en el cas de l’escriptor “treball” no ha de ser necessàriament tan sols aquell moment en el qual estem amb la ploma a la mà creant un nou text. És comú que quan pensem en l’escriptor treballant pensem en la persona que està deu hores diàries davant del paper. En la meva opinió, “treball” serien els moments de creació incipient, els moments en què revisem antics textos, llegim, estudiem, meditem, deixem totalment de banda les lletres per permetre que l’energia creativa esgotada es regeneri.

L’acció que considero més important per aconseguir que la inspiració vingui és aprendre a conèixer la nostra personalitat creadora individual, escoltar al cor, la ment i l’experiència, per anar identificant què afavoreix el moment creador o què el bloqueja, quines situacions, quins estats mentals son els més propicis perquè la musa vulgui venir a fer-nos companyia.

4. Quin autor de la literatura clàssica t’ha marcat més?

Aquí he de citar en primer lloc en Rubén Darío. No només pel prodigi estètic que encarna la seva figura, sinó també perquè a la seva obra predomina poderosíssimament l’Eros, en el sentit d’instint de vida (i en tots els sentits), actitud que a la poesia escrita des del Renaixement hispànic fins avui ha anat sent cada cop més escassa, especialment avui; i aquest instint és el que jo vull ressucitar per a la meva pròpia poesia.

5. Digues una cita literària.

“Les combinacions de la mètrica s’han esgotat, no així les de la prosa” Gustave Flauvert (segle XIX).

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

El poema del mes: Cambra de Tardor"