dimarts, 31 de juliol de 2012

Entrevistes: Teatre o cinema? Gemma Lienas


















L'Arlequí estrena una nova secció d'entrevistes i la inaugura l'escriptora Gemma Lienas.

Teatre o cinema?

M’agraden els dos.


2. Quina va ser la primera obra de teatre que vas anar a veure?

No ho sé, suposo que alguna d’infantil, però recordo especialment més tard, quan tenia 17 o 18 anys, anar a veure La boda de los pequeños burgueses de Brecht.


3. Quin va ser el teu primer film?

Algun film infantil, recordo anar a veure Bambi amb la meva mare.


4. Es fomenta el teatre i el cinema, com a eines culturals o més aviat com a productes comercials?

Cervantes era un escriptor comercial i Balzac també, crec que de vegades coses que ens semblen comercials són molt bones i acaben passant a la història i coses que diuen ser cultura en estat pur s’obliden ben ràpidament.


5. Creus que els crítics teatrals i de cinema contribueixen a fomentar obres i pel·lícules interessants?

Malauradament els crítics més aviat contribueixen poc a entusiasmar a la gent i entusiasme és el que necessiten el cinema i el teatre.


6. En un film i/o una obra teatral qui és més puntal: el director, el guionista/dramaturg/a, o els actors/actrius perquè arribi a tothom?

A mi em sembla que tots són molt importats.


7. Hi ha una programació àmplia de teatre i cinema infantil i juvenil?

Ara ha millorat perquè fa un temps, quan els meus nens eren petits, m’havia d’esperar una vegada a l’any quan estrenaven alguna cosa infantil, normalment pel Nadal, ara hi ha més oferta.


8. Es fa més teatre i cinema en català en l’actualitat?

Més que abans i tant, que potser no és tot el que desitjaríem, però estem millor. A mi el que m’agradaria són més pel·lícules en original amb subtítols.


9. Cita un/a dramaturg/a i un/a director/a de cinema que t’agradin i digues quina obra teatral i/o pel•lícula t’han captivat de la seva trajectòria.

Et citaré un dramaturg, en Sergi Belbel, i una directora de cinema, la Isabel Coixet. Mapa de los sonidos de Tokyo em va captivar.


10. Cita una frase d’una obra de teatre o d’un film que t’agradi.

Optaré per la clàssica “Sempre ens quedarà París”


Moltes gràcies Gemma, per respondre tan amablement les preguntes.

dissabte, 28 de juliol de 2012

Microconte: Mirallet, mirallet digue'm la veritat

















Imatge presa de la xarxa

-Se't caurà el pèl
Va pensar mentre es netejava els bigotis a l'aigua on es reflectien unes nines felines i inquietes.

5 anys del bloc Antaviana





















Aquest estiu, el bloc i l'Arlequí compleixen 5 anyets. Després de cinc anys, quan s'ha començat amb les plantilles antigues de blogguer, amb el boom del món blocaire, i passant per un moment on aquesta xarxa social sobreviu amb Facebook, Twitter, i Google +, l'Antaviana va creixent i creixent, així com els seus lectors i lectores. És clar que perquè una finestra virtual, per dir-ho d'alguna manera, es mantingui en la fugacitat cibernètica, cal obrir nous camins. És a dir, que l'Arlequí prepara noves seccions per renovar continguts i sobretot perquè, tot i que aquest bloc destaca perquè no es fa mai i ni se'n farà propaganda política de cap mena, perquè és un espai cultural, sí que és cert que les seccions que aniran naixent simbolitzaran una defensa de la cultura com un dret dels nens i nenes, joves i adults i no com un luxe. Així doncs, aquest cinquè aniversari serà especial perquè per a mi, la cultura és la meva saba, i així és com he crescut, i creixo dia a dia. Per això, tot el què ofereixo és el que els meus sentits mengen, tal com diu en David Madueño, amb el seu llibre Poesia per a carnívors (permeu-teu-me aquesta falca poètica), la poesia, la literatura és un plat per dinar, sopar, i digerir a poc a poc. Moltes gràcies, lectors/res per alimentar aquest bloc.

bloc/blog per al foment de la lectura per a nens, joves i grans: Juliol-Agost del 2012




















Imatge presa de la xarxa


Avui l'Arlequí s'ha llevat inspirada, i ha decidit inaugurar una secció bimensual, on vosaltres podreu proposar un blog o bloc que fomenti la lectura tant per nens i nenes, com per a nois i noies, com per als qui som més grans.
Només hi haurà dues condicions per participar en la secció


1) proposeu un bloc i dieu perquè creieu que fomenta la lectura per a tots i totes nosaltres. Proposeu-lo en forma de comentari al bloc.

2) proposeu blocs diferents perquè així tots podrem conèixer diferents blocaires que fomentin la lectura.

Així que ja podeu anar pensant...

Per començar la secció de juliol-agost: proposo 2 blocs que crec que fomenten la lectura.
El Llunàtic perquè elabora crítiques literàries de llibres interessants, i TUMATEIX LLIBRES, PARELEM DE LLIBRES., perquè a més de parlar de llibres, elabora jocs amb llibres, així com proposa iniciatives creatives blocaires, i també fa entrevistes a escritptors/res interessants, em refereixo al bloc.
Apa, ara ja podeu continuar vosaltres...

dilluns, 23 de juliol de 2012

Reflexions en veu alta: Què és per a mi escriure?











Hi ha moltíssimes maneres de respondre Què és escriure? A les portes del cinquè aniversari del bloc, voldria reflexionar i intentar contestar Què és per a mi escriure? Des de ben petita, ja tenia al cap historietes que anava escrivint en fulls solts, arran de les lectures i les obres que anava a veure. Sempre he tingut una persona al meu costat que m'ha introduït en el món de la literatura, i sobretot de la literatura catalana i en català. Als set anys, jo sempre he dit, que era una persona extremadament tímida, i escriure per a mi era parlar amb mi mateixa, llavors, quan no tenia lectors, i també era com un joc per inventar-me realitats màgiques per evadir-me d'una infantesa, i una adolescència crua. Vaig anar creixent, vivint, i també llegint noves lectures, i a poc a poc, vaig entendre que el què jo escrivia calia compartir-ho amb potencials lectors i lectores. Va ser així com l'any 2001-2002 vaig tenir la primera oportunitat de donar a conèixer alguns dels relats que tenia en disquettes d'ordinador. Així progressivament, vaig anar pujant graons, el bloc, participar en iniciatives blocaires, el meu primer llibre, i fins enguany, quan l'Arlequí celebra els cinc anys del seu naixament. Escriure és deixar volar els pensaments, històires, sentiments, tot, barrejat amb referents de lectures que formen part de la meva formació lectora, perquè abans d'escriure, llegeixo. Escriure és també tenir coses a dir, i esbrinar la manera de dir-les, la meva manera de dir-les, i somniar que arribi com a mínim a un lector o una lectora.

dissabte, 21 de juliol de 2012

Què et suggereix aquesta imatge?

100 anys Pere Calders: Continua el conte















Imatge presa de la xarxa


Moltes gràcies a tots i totes els qui vau participar al joc dels microcontes especial Pere Calders.
Avui us plantejo també continuar un conte que va ser dut a escena pel grup Dagoll Dagom, i que dóna nom a aquest bloc. Així homenatgem Calders, i celebrem el cinquè aniversari d'aquest bloc, i del naixement de l'Arlequí. Ja ho sabeu, m'envieu les participacions en forma de comentari, amb l'enllaç dels posts. Gràcies!

Aquí teniu el principi del conte "En començar el dia".

ESCENA VI


"S'il·lumina una altra part de l'espai escènic, on hi ha una taula rodona amb faldilles on un nen, assegut, fa els deures escolars. Se sent una música d'Eric Satie.

VEU EN «OFF»: Una vegada, un nen que es deia Abel, es va inventar una paraula nova...

dissabte, 14 de juliol de 2012

Premis Liebster









Ahir divendres 13, dia considerat de la malastrugança,vaig rebre un comentari d'en Salva Redón, responsable del bloc La pistola d'Einstein, on em deia que m'havia seleccionat per atorgar-me el Premi Liebster, que ell havia rebut d'en Toni Seuma del bloc La brolla d'en Toni. I em va sorprendre i em va agradar molt. El premi és atorgat per blocaires a d'altres blocaires, a partir de les següents bases:

1. Copiar i enganxar el logo del premi al bloc, i enllaçar al blocaire que te l'ha otorgat.

2.- Nominar els teus 5 blogs favorits (han de tenir menys de 200 seguidors) i deixar un breu comentari en els seus blocs per fer-los saber que han rebut el guardó.

dissabte, 7 de juliol de 2012

Cinema i literatura: La lengua de las mariposas





















Imatge presa de la xarxa


En l'Espanya del 1936 just en el període que s'esdevenen el cop d'estat de Franco, i la guerra civil amb les conseqüències: presó, afusellaments, exilis a països de Sud-Amèrica, i exili interior, és on
un nen d'uns set anys comença a sortir del niu de casa seva, amb una mare protectora, un pare que mal dissimulada ideologia republicana, un fill gran que somnia ser saxofonista i casar-se amb la noia xinesa d'una enciclopèdia. I Moncho, una criatura d'uns set anys que és asmàtic, amb ulls foscos i àvids de coneixement, i també de descobrir què passa en el seu entorn més proper. Així és com comença el film La lengua de las mariposas dirigit per José Luis Cuerdas, que està basat en un relat de Manuel Rivas. I així dia a dia, Moncho aprèn de don Gregorio paraules como Otorringo, que és la natura d'a prop, i per què les papallones tenen llengua i com la usen. Així el nen, gràcies al mestre va descobrint tot un món de sabiesa, inclòs el regal del primer llibre: L'illa del tresor de Stevenson, fins al punt que cada dia comenta als seus familiars com li agrada el mestre perquè aprèn molt, i sobretot perquè "no pega". En un altre àmbit, hi ha un nen més gran del curs que es diu Roque, que el duu a descobrir què fan els homes i les dones, l'amor. Així va aprenent del mestre coses de la vida, i ell mateix gràcies a l'amic, descobrir altres misteris de la vida. Fins i tot ell, viu l'amor, gràcies a l'ajut del mestre, quan li regala una margarida, que vol ser una orquídia, emulant a un otorringo quan s'aparella, a una noia de la seva edat, que es banya mig nua al riu, i ella li fa un petó entre innocent i camí del món adult. Tot va bé, fins que arriben allà, a Galícia els falangistes, i com van enduent-se a tots els republicants. La mare del noi, crema qualsevol diari o llibre del marit/pare del nen que indiqui la seva autèntica ideologia, amb els plors i la rendició d'el pare. Quan surten al carrer per veure com s'enduen a tots els "rojos", la mare insta a cridar paraules com: "rojos", traïdores... etc. a tots els que van en fila i exposats i puguen al camió de la mort, l'últim el mestre Gregorio, davant de Moncho que comença a descobrir un altre món, i segueix el camió on se l'enduen tirant pedres, però repetint "otorrino". I la qüestió és com viu aquell moment i la tristesa que ens produeix als adults veure com un MESTRE és empresonat simplement per les seves idees. Una obra plena de poesia, que combina harmònicament amb la memòria històrica d'uns fets reals que formen part del nostre passat, i amb l'aprenentatge d'un nen, que al principi és innocent, i que quan veu aquells homes, i al seu mestre dalt del camió, descobreix que viu en un món diferent i gens innocent.

divendres, 6 de juliol de 2012

14 anys sense Maria -Mercè Marçal: Cançó de la bruixa cremada

Amb el 14 aniversari de la mort de Maria-Mercè Marçal, us deixo la Cançó de la bruixa cremada, interpretada per Maria del Mar Bonet, per retre homenatge a una gran poetessa catalana:

100 Sales, Tísner, Calders: Les solucions




















Aquí teniu les relacions dels fets, dates,.etc amb els tres centenaris. La Carme i l'Elfreelang les han relacionat correctament totes. Enhorabona!


Pere Calders:

Visqué en una masia de Polinyà del Vallès.
5. El 1937 es va allistar a l'exèrcit Republicà.
7. Va publicar el primer conte a l'Avui.
8. Va participar en l'Assemblea de Catalunya a Mèxic.
9. Va ser internat al camp de concentració de Prats de Motlló.
13. Antaviana

Avel·lí Artís i Gener/Tísner:

1. Va néixer el maig del 1912.
4. Ninotaire.
11. Primera novel·la 556 Brigada Mixta


Joan Sales:

2. Va néixer el novembre del 1912.
6. Fou corrector de les proves de "La Nau".
10. S'exilia amb la dona i els fills a Haití.
12. Fou Assessor del llibre Història dels Catalans.

dimarts, 3 de juliol de 2012

100 anys Sales, Tísner, Calders: Relaciona





















Imatge presa de la xarxa: 1912.


Avui us plantejo un joc on haureu de relacionar dates, fets històrics i/o fragments amb els tres centenaris: Sales, Tísner i Calders. Us animo a participar-hi, perquè ja sabeu que si no us afanyeu, sempre hi ha algú que les encerta totes.

1. maig del 2012
2. novembre del 2012
3. Visqué en una masia de Polinyà del Vallès
4. Ninotaire
5. El 1937 es va allistar a l'exèrcit de la República
6. Corrector de proves a "La Nau".
7. Primer conte a L'Avui.
8.
Participa en l'Assemblea de Catalunya a Mèxic.
9. Internat al Camp de concentració del Prats de Motlló.
10. Exili a Haití amb la dona i els fills.
11. Primera novel·la: 556 Brigada Mixta.
12. Assessor del llibre Història dels Catalans
13. Antaviana

diumenge, 1 de juliol de 2012

Reflexions en veu alta: El llibre en paper, en perill d'extinció?























Hi ha qui diu que d'aquí un període de temps, el llibre digital s'haurà menjat el llibre en paper. És clar que el primer té molts avantatges: pots tenir molts llibres arxivats, no has de carregar amb un llibre si és gruixut, és pràctic per llegir a qualsevol indret. És clar que els qui de ben petits hem crescut amb una biblioteca a casa, i hem devorat pàgines, ens costa acceptar aquest fet, que segurament algun dia esdevindrà, encara que m'aferri a la idea que tots dos formats poden conviure junts en una mateixa societat. Hi ha qui diu que si un escriptor com Cervantes, per posar un exemple, té una obra bona, l'obra viurà sempre en qualsevol format. I això ens porta a la pregunta: és important el format del llibre? El contingut d'una obra és l'essència de les paraules, allò que ens arriba als i les lectores, i que per tant, fa que deixi de tenir tanta transcendència si és un llibre en paper o un llibre electrònic. Som en la societat de l'era digital, i ens hem d'adaptar als canvis tecnològics, per tant haurem d'acceptar la idea que amb un clic podem llegir qualsevol obra. I és llavors quan em pregunto: el llibre en paper, en perill d'extinció?