dissabte, 28 de febrer de 2009

288 Comentaris









Avui mentre esmorzava m'he dedicat a comptar els comentaris que m'heu anat deixant al llarg d'aquests vint-i-nou mesos de vida d'Antaviana. I m'he sorprès positivament al veure la xifra de 288. I és que en tots aquests mesos tots vosaltres, els lectors habituals, i els altres heu anat passejant per aquest blog de literatura, i li heu donat vida, vida pròpia. Així doncs us dono les gràcies per la vostra participació i la vostra fidelitat al blog.

dijous, 26 de febrer de 2009

El conte per fascicles: I-VIII









I) Un vespre, aquell vespre de lluna plena, el Llibreter anava a tancar la llibreria com de costum, però abans va voler donar-hi una darrera ullada, perquè tenia un neguit.

II) El Llibreter, un home d'una cinquantena d'anys, alt, amb ulleres i amb el rostre sempre pensatiu, va començar a inspeccionar, un per un, tots els prestatges de la llibreria. Quan va arribar a la darrera secció, es va quedar perplex. Al terra va trobar un llibre, un llibre obert. "Com hi ha anat a parar?" es deia. De sobte, va sentir un soroll.

III) El Llibreter va seguir el rumb dels sorolls, fins que va arribar al taulell. Allà amagada hi havia un nena, una nena d'uns 12 anys. Duia dues trenes rosses, i tenia uns ulls observadors i inquiets. El Llibreter, sorprès, li va preguntar: -Qui ets tu? Però la nena no deia res. El Llibreter va insistir: Qui ets tu?

IV)
-Qui ets tu? Va preguntar per tercera vegada el Llibreter a la nena desconeguda.
-Em dic Ariadna. Va contestar ella tímidament mentre ell se la mirava entre encuriosit i entendrit.
-D'on has sortit? I què hi fas aquí?Ella va dubtar uns segons i finalment va contestar-li:
-He sortit d'un llibre.
-Què dius ara! -Va exclamar el Llibreter perplex i incrèdul.
-Dic que he sortit d'un llibre. Va tornar a insistir l'Ariadna.
El Llibreter es va fregar els ulls i ella de sobte li digué -No, no estàs somniant, sóc aquí-.

V)El Llibreter es va fregar els ulls i ella li va dir: -No, no estàs somniant sóc aquí.
"Aquesta nena és el personatge d'un llibre i és real?" -Sí, sóc un personatge de llibre i sóc real.
"Ohh aquesta nena llegeix els meus pensaments". Aleshores ella va fer un somriure ple de complicitat. -Per què has sortit del teu llibre? va preguntar el Llibreter encuriosit. Ella va deixar de somriure i llavors se li va dibuixar la tristesa al seu rostre. Finalment va respondre: -No m'agrada el llibre on visc.

VI)
Es va fer un breu silenci a la llibreria, fins que el Llibreter el va trencar:
-Per què no t'agrada viure en el teu llibre?
Ella va dubtar uns moments i després va respondre:
-Perquè tinc un autor que sempre em mana i ja n'estic tipa. Ara sóc lliure.
-Però els personatges no podeu viure fora dels llibres.
-Qui ho diu això? I clar que podem viure-hi. Mira'm bé. Sóc aquí davant teu!
En aquell moment al Llibreter no li sortien les paraules.
-Me'n vaig.
I en pocs instants aquella nena ja havia desaparegut de la llibreria davant la sorpresa del Llibreter.


VII)
Finalment, l'Ariadna havia sortit al carrer. Sentia com l'alè se li anava extingint, però no se'n preocupava. Quan va veure els carrers, amb la gent i els cotxes circulant va tenir por, però la curiositat de descobrir aquell món va poder més i va continuar caminant carrer avall.

VIII)
L'Ariadna va començar a caminar carrer avall. Estava tan contenta, que no s'ho podia creure.
Va saludar a la primera persona amb qui es va creuar, però aquella dona no la va saludar."Potser no he parlat prou fort i no m'ha sentit". Aleshores va saludar a un home que venia gelats, i aquell home tampoc li va contestar. "Què passa, perquè no em sent ningú?" De cop i volta, es va trobar davant l'aparador d'una botiga i va un fer gest d'esglai: "On és el meu reflex?"Llavors va començar a córrer, i a córrer cridant: -ajudeu-me, ajudeu-me!- Però ella era invisible en aquell món. Ella seguia corrent sense aturar-se. A poc a poc, se li va anar apagant l'alè, fins que va caure en un son profund.

Continuarà...

dimarts, 24 de febrer de 2009

Llavors








Fa uns mesos, arrel d'una visita al Jardí Botànic de Madrid vaig tenir un rampell, d'aquells inevitables, de comprar llavors de bulb i de clínia. La veritat és que mai abans m'havia interessat per les plantes excepte per admirar-ne la seva esplendor. Vaig agafar les llavors, i les vaig plantar cadascuna en un test. Jo, impacientment, mirava per la finestra cada dia. Semblava que allà no hi creixeria res. Un matí per sorpresa meva, en una d'elles vaig començar a veure una tija verda, petiteta. Aquesta tija avui ja creix mirant cap al cel, i ja s'albira un diminut capoll, amb una flor a dins. I ja estic esperant amb ànsia la primavera. I és que una cosa tan senzilla com fer néixer una planta, m'ompla d'una mena de joia, cada dia que miro per la finestra i veig com aquell "nadó" esdevé poncella i més tard una flor. La natura és una poesia que es construeix a si mateixa, gràcies a la llum del sol, les gotes de rec i un grapat de bona terra. Benvinguda sigui la primavera que ens durà a tots la bonança del verd, la bellesa i la fugacitat.

La incògnita: Qui és? Una nova pista







Aquí teniu una nova pista, espero que us ajudi a descobrir la incògnita:

-És un animal que té moltes vides.

Ara sí, que ho teniu. Au va, animeu-vos a participar-hi!

La resposta d'aquesta incògnita és el gat negre de Poe i l'encertant ha estat el veí de dalt. Moltes felicitats!

dijous, 19 de febrer de 2009

La incògnita: Qui és? Una altra pista








Us esteu trencant molt el cap amb aquesta incògnita, oi? Doncs aquí teniu una altra pista:
-L'animal no és de color blanc.

Ara sí que és fàcil. A veure qui és el/la primer/a blogger que ho endevina.

dimecres, 18 de febrer de 2009

El Qüestionari: Jordi Valls









1. Quin llibre et va fer entrar al món de la literatura?

A la primera pregunta, crec que va ser una antologia poètica d'Antonio Machado. I aprendre'm alguns poemes d'escola com "el barranc dels Algadins" de Teodor Llorente o algun fragment del Canigó de Jacint Verdaguer.

2. Quan et vas adonar que t'agradava escriure?
Ben aviat em vaig adonar de la meva necessitat d'escriure, sobre els 11 anys, encara que en aquella època de forma romàntica vaig utilitzar el català, molt macarrònic, els meus coneixements eren molt dolents donades les deficiències educatives de la ciutat de Santa Coloma als anys 70, tenia la sensació de ser el darrer escriptor en llengua catalana i gairebé el darrer catalanoparlant.

3. Creus que és cert allò que deia Picasso: "la inspiració es troba treballant"?
La inspiració no existeix, existeix la feina ben feta, la fermesa i l'amor per allò que es fa, tinc poca fe en les abstraccions metafísiques sobre la creació, cal mirar més a prop, el món que tenim al davant és ple de sorpreses.
4. Quin autor de la literatura t'ha marcat més?
L'Edip a Còlono de Sòfocles, en Virgili i les seves Geòrgiques em semblen d'una extraordinària vitalitat, també m'agrada molt Lucreci, les metamorfosis d'Ovidi, entro més en March que en Llull i Dante és el punt de sortida de la literatura mediterrània que coneixem ara.

5. Digues una cita literària.
Vaig néixer, créixer, multiplicar i morir, el verb sempre ha estat una excusa.

dilluns, 16 de febrer de 2009

Petits obstacles quotidians










Cada dia, l'atzar ens brinda noves vivències. Algunes seran d'aquelles que reviurem tancant els ulls, i d'altres d'aquelles que voldríem esborrar del nostre bagul personal. I és que la vida ens posa sovint a prova la nostra condició humana i sobretot la nostra vulnerabilitat. Hi ha qui sembla imperceptible davant les adversitats, i jo sóc com una figureta de vidre, d'aquelles fan bonic, i que en qualsevol moment amb un simple cop atzarós s'esquerden. Però també és cert, que els humans som els únics que tenim dos peus i ens mantenim drets, i que quan caiem sempre ens tornem a aixecar i posar en posició vertical, i llavors continuem caminant, trepitjant amb titubeig davant d'un nou entrebanc vital. Malgrat tot, és cert que a la vida, totes les experiències tenen algun sentit, o l'acaben tenint amb el pas del temps; el temps aquell ésser que és amic, i enemic alhora. Perquè si pensem una mica, hi ha milers d'escriptors, novel·listes, poetes, dramaturgs, que han escrit les seves millors obres després d'un desengany:Werther de Goethe, per exemple, un desengany amorós en aquest cas; i per posar un cas més pròxim, Lo Somni de Bernat Metge que fou escrita a la presó acusat de provocar indirectament la ruïna i la mort sobtada del rei Joan II. El contingut d'aquesta obra seu es situa a la presó, que en aquest cas fou una obra d'una banda amb elements provinents de l'Humanisme, i d'altra banda, una obra per assolir el perdó per part del rei Marti I l'Humà. És a dir, que les tristeses i les desgràcies ens han regalat grans obres literàries universals. Jo no vull dir que jo sigui com Goehte o Metge, cada escriptor/a crea el seu trajecte literari propi. El que vull dir és que dels petits desenganys i obstacles quotidians potser en sortiran textos en forma de contes, proses poètiques o obres de teatre; tot a través del sedàs de la ficció. Així quan obrim la porta de la ficció, tanquem la porta de les ferides.

dissabte, 14 de febrer de 2009

L'ideari de creative commons








Fa uns quants dies, a la llibreria Laie del Caixa Fòrum, vaig topar amb L'ideari. Es tracta d'una llibreteta batejada com L'ideari on els escriptors/escriptores podem apuntar totes les idees creatives que ens vinguin al cap. Però no és una llibreteta qualsevol. Primerament, ens trobem amb un índex de les idees, on s'apunta la data i la idea en qüestió. Després trobem unes quinze pàgines, on hem de numerar i batejar les idees, a més d'anotar tot allò relacionat amb el dia, el moment, en què ens va vingut aquest moment d'inspiració. Fins i tot, hi ha un apartat per analitzar el nostre estat anímic i el grau de felicitat en el moment del clímax inspiratiu. Al final, tenim una mena de gràfic, per analitzar estadísticament la nostra creativitat.

L'esmentada troballa casual és una eina fantàstica primer per apuntar tot allò que se m'acut i que en un futur alguna d'aquestes idees esdevindran potser una obra de teatre, una ressenya, un llibre de relats... I també em permet analitzar el meu estat anímic, i saber i apuntar què ha propiciat aquella ràfega de creativitat. Cal afegir a tot això, que un dels consells dels creadors és que tot allò que anotem tant idees com reflexions siguin compartides amb d'altres persones. Perquè l'escriptura des que neix el projecte fins que esdevé un treball escrit és un procés de comunicació, perquè si un/a escriu és per comunicar, per dir allò que vol dir als o lectors en potència.

En conclusió, Creative Commons ha inventat una nova llibreteta per escriptors i/o creadors que ens permet analitzar a fons el moment, l'estat anímic, el clima, l'atmosfera social, etc. en què les muses truquen a la porta i nosaltres les deixem entrar.

La incògnita: Qui és? La darrera pista







Aquest cop us ho he posat ben difícil. Bé aquí teniu la darrera pista:
-El personatge incògnita és un animal nocturn i solitari.


No, Veí de dalt no és un vampir. Però t'hi acostes.
Sadurní, torna-ho a intentar.

dimecres, 11 de febrer de 2009

La incògnita: Qui és? una pista







Com que veig que alguns us esteu trencant el cap per descobrir la incògnita us diré una altra pista:

  • Aquest animal té una vida molt curta a la narració on apareix, però tot i mort n'és el protagonista.

dimarts, 3 de febrer de 2009

Llegim amb Isidre Iturat









1. Quin fou el teu primer llibre? El primer que tinc a la memòria és Momo, del Michael Ende.

2. Quin/s llibre/s tens ara a la capçalera del llit? L’Antología Cátedra de Poesía de las Letras Hispánicas.

3. Quin és el teu racó preferit per llegir? La platja.

4. Digues un llibre que no hagis llegit. Marley y yo, del John Grogan, tot i que sí he vist la pel.lícula (i quan el gos es mor, vaig plorar com tothom).

5. Una lectura inoblidable… El arco y la lira, de l’Octavio Paz.