Antaviana 6.0

  Atenció: No llegir, sinó voleu spòilers! Ahir al vespre, l'Arlequí va anar a veure el film, El maetro que prometió el mar . Qui llegeixi aquest títol sense veure el tràiler, pot pensar que és únicment una història plena de poesia i tendresa. L'esmentada història se situa l'any 1936, poc abans de l'arribada del règim franquista, en un poble de Burgos. Allà un mestre català, Antoni Benaiges revoluciona el poble, quan desperta les ments dels nens i nenes amb la seva manera innovadora d'ensenyar. Feien quaderns amb impremta de diferents sabers i entre les diverses coses que els va ensenyar, els va prometre que els duria a veure el mar, i va aconseguir el permís de l'alcalde i de les famílies, però no ho va poder complir...  És clar, que veure un film així, fa que t'imaginis quin pot ser el desenllaç. Però el guionista, Albert Val. ha adaptat aquesta història al cinema, de la mà del vilanoví Francesc Escribano, que és qui va escriure aquesta obra. Poques pel·lí

  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d