Curiositats: L'egocentrisme

Ahir al vespre, en David Madueño m'havia convidat a l'entrega dels premis de l'associació Foment Martinenc, ja que ell era un dels guardonats en l'apartat de poesia. Així que em vaig encaminar cap a la línia cinc del metro, fins al carrer Provença 591. Em vaig asseure darrere de tot, al costat d'una parella. La meva sorpresa fou que durant tot l'acte, que comptava amb recitals, música i el repartiment i lectura dels premis, que aquesta parella del costat, sobretot el noi no paraven de xerrar i xerrar. I aleshores se'm va acudir que potser era un dels guardonats. Un d'aquells que ve a recollir el premi i prou. I efectivament, els meus pronòstics es van complir. No només era un dels guardonats en l'apartat de prosa, sinó que la lectura del propi text fou realment avorrida, i el text en si no tenia cap interès, girava al voltant d'un argument molt reiteratiu i poc interessant. I és que en el món de les arts, sempre hi ha aquells que escriuen pensan