Carnestoltes 2015: Què et suggereix...?

aquesta imatge?

Música i literatura: West Side Story al programa Òpera en texans de TV3

Quantes vegades hem vist el musical West side story? Tots sabem que es tracta d'una adaptació d'un clàssic literari: Romeu i Julieta de William Shakespeare, traslladat als carrers de Nova York dels anys 50/60, on un noi nordamericà s'enamora d'una noia portoriquenya. Això no és cap secret, avui però gràcies al programa Òpera en texans de TV3 i al seu presentador, Xavier Beltran he descobert qui va compondre la música Leonard Bernstein, juntament amb el lletrista Stephen Sondheim. Així doncs, el presentador ha anat explicant com és el ritme de les partitures del musical, i com Leonard Bernstein després de l'èxit del film, va aplegar cantants d'opera per gravar un disc, i sabíeu que un dels cantants que hi va participar va ser Josep Carreras? Doncs sí, avui al programa, s'ha vist un fragment de vídeo on el tenor català canta la cançó "Maria" d'una manera que posa la pell de gallina, en el sentit de gaudir de la música a través de la seva veu. Després, el presentador i Joan Lluís Bozzo ens han explicat una mica com es fa un musical, a partir d'un bon compositor, i unes veus impressionants. Tot això a mi m'ha descobert "West side story" no només com un clàssic inspirat en la literatura universal, sinó també des del punt de vista rítmic, a partir de les notes, i de les diferents melodies que van propiciar l'èxit al film. Un programa doncs cultural i didàctic que ens fa gaudir de la música, a tothom qui es vulgui deixar seduir per la batuta de Leonard Bernstein, a través de la història de Tony i Maria, als carrers de la ciutat de Nova York. I per concloure, us poso un vídeo de Josep Carreras cantant "Maria" de L. Bernstein:

Homenatges literaris: 96è aniversari de Joan Brossa

Doncs sí, passa el temps, i un cop més arriba el 19 de gener, la data en què Joan Brossa compleix 96 anys. I és que hi ha persones que encara que morin, el seu record, el seu llegat no desapareixen mai. Això és gràcies a entitats com la Fundació Joan Brossa, el CCCB, i la xarxa social Twitter. Durant molts dies han proposat poemes visuals a partir dels quals els tuiters i brossians de cor, han creat Haikús a la manera del poeta barceloní. Jo enguany he participat més de lectora, i no sabeu com he gaudit llegint les píndoles poètiques que ens han regalat els qui han deixat el seu propi Haikú. Ha sigut una experiència preciosa, de debò. Per a mi, ja ho sabeu, Brossa és especial, la seva manera de fer versos, teatre, de crear poemes visuals, era un escriptor i una persona singulars i sento que li tinc una estima tot i que mai el vaig tractar d'a prop. Avui dediquem aquest post per a tots i totes els que vulgueu penjar un poema, poema visual, un vers, o fins i tot un haikú en homenatge al gran Joan Brossa, podeu passar-vos pel bloc i fer el vostre homenatge. T'estimem, Brossa!

La descoberta: Ed Sheeran "Thinking out loud"

Avui inauguro una altra secció, La descoberta, i per encetar-la comparteixo amb vosaltres un cantant que acabo de descobrir i que espero que us agradi. Gaudiu de la bona música, avui, demà i sempre!

Reflexions en veu alta: Els blocs, blogs estan en declivi?

Quan vaig començar a entrar al món dels blocs,blogs, era l'època del boom, ara fa uns set anys, un moment en què hi havien espais de tota mena i totes les temàtiques en llengua catalana, i recordo tots els homenatges blocaires literaris que s'han fet a la xarxa, gràcies a moltes persones com per exemple,el Víctor Pàmies,o el Jesús M. Tibau, o el Toni Ibáñez, per esmentar-ne alguns, que sempre han iniciat i fomentat la participació en aquestes iniciatives. Avui dia, han aparegut moltes xarxes socials: facebook, twitter, instagram, whatssapp, linkedin, i moltíssimes més. Sembla que totes aquestes xarxes han guanyat terreny a internet i entre els navegants, i potser els blocs o blogs han perdut presència. Potser sí que la xarxa blocaire ha perdut pes i presència, però de tota manera, els blocs o blogs continuen essent un espai on els autors/res escriuen posts i els lectors/res participen ja sigui llegint-los o deixant comentaris, i esdevé una comunicació entre uns i altres que mai no s'acaba.

Crec que encara que aquestes eines socials, molts blocaires continuen al peu del canó oferint-nos píndoles de poesia, cultura, música clàssica, articles de ciència, crítica literària, jocs literaris, refranys i dites, etc. Així que no defalliu, perquè als blocaires o blogaires encara ens queda molt camí, qui sap fins on, però al menys estem aquí, a la xarxa. 

Llegir és compartir: El primer llibre del 2015

Llegir és compartir 

un nou espai on tothom qui vulgui podrà  parlar i compartir les seves lectures.  Avui per començar voldria preguntar-vos:  Quin és el llibre que  heu començat aquest 2015? Animeu-vos a compartir literatura!

L'hora del curt: "El venedor de fum"

Comencem l'any 2015, amb la nova secció: "L'hora del curt". Aquests dies gràcies a la classe de la meva tutoria com a docent, he descobert diferents curtmetratges d'animació que a més de ser útils per fer debats socials, amb els i les alumnes, també traspuen literatura. El curt que inaugura aquesta secció es titula "El Venedor de fum". Gaudiu de la primera sessió.

El comentari de l'Arlequí

En aquesta història res és el que sembla, o dit d'una altra manera, les il·lusions ens poden fer perdre de vista la realitat. En aquest filmet apareixen tota una sèrie de personatges que representen un col·lectiu, el poble i dins d'aquest poble, hi ha la senyora de gairebé noranta-anys que vol tornar a ser jove, el peixater que no accepta com és el seu gos. Però no podem oblidar  el protagonista, qui és el "venedor de fum"? Doncs, és un noi jove, d'aparença agradable que arriba a un indret "mort" i  que trenca la rutina de tothom, fent-los creure a través de la màgia que poden tenir tot el que somien, però aquesta màgia és fum, i si em permeteu un joc de paraules, s'esfuma amb l'aigua, com també s'esfuma el protagonista .Un altre detall molt interessant per comentar  és el fet que aquesta història pràcticament és muda, perquè hi ha tot un llenguatge d'imatges de poesia i símbols des del títol fins al darrer detall, que ens remet al refrany: Una imatge val més que mil paraules. I aquestes imatges ens deixen un final oert, ja que quan el protagonista marxa amb el seu vehicle ambulant, i comença a ploure, els habitants es queden sota la pluja, i ens podem preguntar: Què sentiran ara quan la pluja els torni a la realitat?

Com a conclusió: diré que tant des de la direcció, com des del guionatge creen uns personatges, una ambientació espacial i musical qen forma de catarsi, que ens sorprèn des del principi fins al darrer moment, quan veiem com la mà del protagonista no és la d'un noi jove. Una obra mestra captivadora.