Antaviana 4.0

Imatge presa de la xarxa Al llarg de la història de la literatura universal, han sorgit tota una sèrie de símbols o leimotives que un cop els coneixem ja esdevenen també els nostres. Si retrocedim en la literatura medieval, i concretament els trobadors trobarem un leimotive: la idea que l'amor cortès entra pels ulls. Aquest és un tema que ha estat recurrent per exemple en l'inici de l'enamorament entre Tirant i Carmesina, a la novel·la Tirant lo Blanc , així com també en la història d'amor que podem llegir al Poema de la Rosa als llavis de Joan Salvat-Papasseit. Seguint pel camí cronològic, en la literatura renaixentist destacaré dos elements cabdals: el locus amoenus d'Horaci i la Beatriu de Dante. El primer crea un paisatge idíl·lic, on la vida transcorre feliçment. Pel que fa al segon Beatriu és la dona, l'objecte d'amor de Dant a la Divina Comèdia , bandejant l'actitud servil dels trobadors, per mostrar un altre tipus de figura femenina, que és

Aquest és el meu homenatge a Miguel Hernández amb la veu de Joan Manuel Serrat, interpretant el poema Nanas de la cebolla:

Imatge presa de la xarxa L'Arlequí estrena nova secció per a parlar de llibres clàssics de la literatura universal. Wherter de Goethe? Quina opinió tens d'aquesta obra de la literatura universal?

1. Quin any vas crear el teu primer bloc? El meu primer blog és llunÀtic , que vaig crear a finals del 2004, en plena febrada expansionista dels blogs. Després he fet d'altres incursions, però aquest primer és l'únic que encara mantinc a hores d'ara i ininterrompudament. 2. Bloc o blog? Des del començament em vaig declarar "bloguista", més que no pas "bloquista". És més bonic "bloguejar" que no pas "bloquejar", que té reminiscències negatives. 3. “Un bloc s'alimenta dels comentaris dels lectors”, creus que és veritat? Un blog s'alimenta dels lectors, i permet créixer el seu creador amb els comentaris d'aquests. En tot cas, si no hi ha reciprocitat, un blog és un fantasma a internet. Conec casos de blogs excel·lents amb molt poca difusió, i en canvi blogs que tenen moltíssims seguidors però poquíssima qualitat. És injust, al meu entendre, però passa perquè la promoció del blog també és un tema important. 4. Què

Imatge presa de la xarxa El meu bressol són les cendres. Les flames s'han endut les tristeses i els plors dels meus dies d'innocència. Ja no vesso llàgrimes pel passat amarg, somric al present. Ara puc batre les ales emprendre el vol, abandonant l'hivern.

Imatge presa de la xarxa Feia anys que ella l'havia buscat per tot arreu. Estava convençuda que ja no el trobaria,i un dia, el va veure allà. Se'n va enamorar de seguida. L'havia somniat, però encara era més bell davant dels seus ulls. Estava quiet, esperant-la... Amb els nervis a flor de pell, s'hi va acostar de puntetes i el va palpar, suaument, amb els dits. Finalment havia trobat el vestit que li esqueia.

Imatge presa de la xarxa 1. Sobrenom d'una dona que va difondre el Romanticisme arreu d'Europa al segle XIX. MADAME DE STÄEL 2. Nom d'un poeta maleït. WALT WHITMAN 3. Nom d'una revista del segle XIX que va impulsar un moviment cultural i literari català. LA RENAIXENSA 4. Títol d'un conte de Katherine Mansfield. LA FELICITAT 5. Nom d'un grup que va sorgir a Catalunya en el període de les Avantguardes. EL GRUP DE SABADELL 6. Títol d'un poema de Pere Quart interpretat per Ovidi Montllor. CORRANDES D'EXILI 7. Nom d'un dels corrents del Modernisme que promulgava l'esteticisme en les obres poètiques. PARNASSIANISME 8. Ciutat francesa on va morir Antonio Machado. COLLIURE 9. Nom d'un personatge de la novel·la Tirant lo Blanc. CARMESINA 10. Títol d'una novel·la d'Àgatha Christie. ASSASSINAT A L'ORIENT EXPRÉS

Imatge presa de la xarxa Camino damunt de les dunes cercant respostes. Rere meu deixo passes, enduent-me un grapadet d'instants que esdevenen grans de sorra. De sobte, veig el teu rostre. I encara ara desconec si vas ser real o tan sols vas ser un miratge.

Aquí teniu un llistat dels posts que han tingut més lectors/res: Centenari Màrius Torres: Llegir Màrius Torres L'Article: Conte de Nadal de Charles Dickens Al Gentil: Camins creuats 100 ANYS DE ROSA LEVERONI: Descobrint Rosa Leveroni Reflexions en veu alta: Assassinar a un crític literari Paisatges literaris: Estrelles de mar Els cinc sentits Llegim amb Mercè Arànega Música i literatura: El setè cel L'Editorial: Tenen llarga vida els blogs o blocs?

Imatge presa de la xarxa Fa uns quants anys em van regalar un llibre: El món de Sofia de Jostein Gaarder. La història comença bé amb un plantejament intrigant i amb una certa tensió però aquesta tensió perd força quan el narrador omniscient s'atura per explicar les diferents concepcions filosòfiques de la història de la filosofia. I jo em pregunto això no és una manera de matar l'argument d'una novel·la? És veritat que la intencio de Gaarder és bona ja que sempre ens agrada recordar les diferents premisses de tots els filòsofs que han existit al llarg dels segles, però també és cert que una novel·la sense argument no és llegible, i una novel·la on els elements externs a l'argument tenen més pes, fan perdre la tensió necessària perquè els lectors es llegeixin tota la història. Opino que el més important d'un text narratiu, sigui conte sigui novel·la, sigui rondalla, etc. és l'argument, perquè és el conflicte i les diferents situacions que se succeeixen entre els

Imatge presa de la xarxa 1. Sobrenom d'una dona que va difondre el Romanticisme arreu d'Europa al segle XIX. M _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ L 2. Nom d'un poeta maleït. W _ _ _ _ _ _ _ _ N 3. Nom d'una revista del segle XIX que va impulsar un moviment cultural i literari català. LA RENAIXENSA 4. Títol d'un conte de Katherine Mansfield. _ _ F _ _ _ _ _ _ _ _ 5. Nom d'un grup que va sorgir a Catalunya en el període de les Avantguardes. _ _ DE _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 6. Títol d'un poema de Pere Quart interpretat per Ovidi Montllor. CORRANDES D'EXILI 7. Nom d'un dels corrents del Modernisme que promulgava l'esteticisme en les obres poètiques. _ _ _ _ _ SS _ _ _ _ _ _ 8. Ciutat francesa on va morir Antonio Machado. COLLIURE 9. Nom d'un personatge de la novel·la Tirant lo Blanc. _ _ _ _ _ _ _ A 10. Títol d'una novel·la d'Àgatha Christie. A _ _ _ _ _ _ _ _ _ O _ _ _ _ _ _ _ _ _ S

Imatge presa de la xarxa què et suggereix aquesta imatge?

Imatge presa de la xarxa Aquí teniu un enllaç per poder veure i escoltar el vídeo dedicat a Joan Maragall: "Joan Maragall: pròxima estació... Maragall".

Imatges preses de la xarxa Després de passar un estiu càlid, sota les branques d'un roure, l'oreneta va arrencar el vol quan el vent d'hivern començava a acariciar les seves ales. Un matí va marxar sense dir adéu al roure. I avui ell encara somnia que l'oreneta va pronunciar la paraula: adéu abans de marxar.

Imatge presa de la xarxa Tinc les peces d'un trencaclosques, i em pregunto si algun dia trobaré la peça que em falta: tu.

Enguany se celebra el 150è aniversari de Joan Maragall. Avui la Institució de les Lletres Catalanes ha celebrat un acte dins l'Any Maragall, en el qual ha inaugurat un nou bust de l'escriptor Joan Maragall a la Plaça Molina de la ciutat comtal.

Imatge presa de la xarxa Signat per la llaminera

El setè cel és una cançó que Jaume Sisa fa anys va immortalitzar amb la seva veu i la seva ironia. Vet aquí que l'anomenada cançó és un exemple de la unió entre la música i la literatura, i això ho podem comprovar des dels primers versos: Història certa dels set cels Set paradisos màgics i encantats Història certa dels set cels Set nius de pau, de glòria i de felicitat. Des del principi, en Jaume Sisa ens diu que ens explicarà la història de set cels màgics. I així és que el primer cel és inventant, el segon neix al món imaginari, el tercer el trobem dins d'un mirall, el quart és un cel que és irreal, el cinqué cel no l'ha vist mai ningú, el sisè és un plagi, i el darrer és el cel que hem creat tots aquells i aquelles qui hem escoltat la çançó i que al final hem creat el nostre cel, el setè cel. És doncs una cançó molt poètica que ens convida a imaginar, crear, veure un espai on només hi trobarem Set nius de pau, de glòria i de felicitat. Un bon exemple de fusió entre l

Heu de proposar un títol per a crear el vostre poema visual a partir d'aquesta imatge. Proposeu els títols als comentaris, gràcies.

Imatge presa de la xarxa Diàriament segueixo una sèrie prou interessant literàriament parlant, em refereixo a S'ha escrit un crim . Es tracta d'una coneguda sèrie en què una escriptora reconeguda de novel·la negra J. B. Fletcher es dedica a investigar crims allà on va. En les trames sovint es barregen elements literaris del gènere de la novel·la negra amb la vida de l'escriptora que en realitat és també un personatge de ficció. Doncs bé un dels capítols tenia com a víctima a un crític literari de teatre que criticava sense escrúpols qualsevol obra. Aquest és assassinat per un jove escriptor que fou víctima del crític literari en el passat. Això té la seva ironia, perquè potser més d'un escriptor/a que s'hagi topat amb un crític mordaç s'haurà imaginat com el feia desaparèixer, i en aquest cas com dins de la ficció tot és possible els guionistes van "assassinar" el crític. Això sí qui va prèmer el gallet fou l'escriptor destronat. Però

Imatge presa de la xarxa Qui ha obert la porta? Tan sols he vist una ombra al darrere.Abans que em decideixi una mà m'empeny i em fa entrar darrere la porta.

A la pàgina Espai Lic hi ha una diversitat de material per a treballar la literatura catalana a les aules. Un d’aquests materials és el portal Una mà de contes . Es tracta d’una pàgina web estructurada en els següents apartats: Contes, Tallers i el blog. Dins de l’apartat de contes hi ha una altra classificació: per personatge, per origen, per tècnica, per títol, per autor i per il·lustrador. Cada conte té una versió auditiva i visual, a més també d’oferir el relat en versió escrita. Aquest recurs és doncs útil per a treballar la comprensió oral d’un text narratiu a les aules de primer d’ESO. Així com també, el fet que contingui contes d’arreu del món, fomenta el coneixement de diferents cultures a través dels relats i dels personatges que els protagonitzen. Una mà de contes és una pàgina web que manté viva la tradició d’explicar contes en català, aplicant-ho a les noves tecnologies. I com a mostra aquí us reprodueixo un enllaç perquè si voleu escolteu i/o llegiu el re

Imatge presa de la xarxa Amb la mà tremolosa, l'infant de gairebé onze anys espera que el bec de l'ocell es mengi el bocí de pa.

1. Quin fou el teu primer llibre? La rateta que escombrava l'escaleta i en Patufet 2. Quin/s llibre/s tens ara a la capçalera del llit? La casa del propòsit especial de l'autor John Boyne i Los años divinos de l' autor Oriol Regás 3. Quin és el teu racó preferit per llegir ? En tinc molts… m’agrada llegir al llit, a l'avió, al sofà, al tren, a qualsevol sala d’espera… 4. Digues un llibre que no hagis llegit. Moltíssims per sort sé que m’esperen lectures apassionants, per dir-ne un...” El quadern gris” d' en Josep Pla 5. Una lectura inoblidable… L'elegància del Eriçó de l'autora Muriel Barvey, L’home que plantava arbres , de l' autor Jean Giono

1. Van ser tres llibres alhora, que un professor de francès havia deixat al meu germà gran. Crec que no se'ls va llegir però jo, a tretze anys, vaig copsar per primera vegada com la lletra impresa podia penetrar fins a les entranyes... Els tres llibres, tots tres de la col·lecció Livre de Poche, eren Sa majesté des mouches , de William Golding, Vaisseau des morts de B. Traven i, sobretot, Encore heureux qu'on va vers l'été , de l'avui molt oblidada Christiane Rochefort. 2. També a tretze anys, per l'atzar de les notes de l'escola: tot d'una tenia les millors notes de la classe en redacció (sempre en francès, és clar) i el professor, a més de felicitar-me em feia patir la tortura de llegir algunes d'aquestes redaccions en veu alta... Van ser aquests èxits que van fer-me adonar que escriure m'agrada més que qualsevol altre activitat escolar... Llavors, empès per l'idealisme d'anys anys d'adolescència, vaig decidir que seria

Imatge presa de la xarxa què llegeixes aquest mes?