CENTENTARI MÀRIUS TORRES: Llegir Màrius Torres










Foto presa de la xarxa


Durant els anys de la carrera, els professors em van anomenar Màrius Torres, llavors desconeixia qui era. Després en el transcurs inacabable de l'estudi de les oposicions vaig descobrir que fou un poeta que va morir jove, a causa de la tuberculosi. Ara, amb motiu del Cententari m'he decidit a llegir la poesia de Màrius Torres, amb el volum Poesies, prologat per Pere Gimferrer. És curiós el fet que la seva poesia no es pot deslligar del fet que ell patia una malaltia incurable, i és així que tots els poemes fan referència a la mort, però en la majoria de casos fa servir metàfores per referir-s'hi per exemple, la nit, l'eternitat, etc. Així donc, tot el que té vida s'associa a la mort com la natura que té un naixement i el seu declivi vital, i el seu cicle natural dels éssers vius esdevé un correlat amb el jo poètic. Però la poesia d'aquest autor lleidatà no només es redueix a tractar la temàtica de la mort, una temàtica universal. En la seva obra poètica hi ha d'altres temes: el record del passat, com un element que simbolitza la vida, i també l'amor, que en algun cas és un amor impossible com es pot apreciar en els següents versos del poema “Cançó de Mahalta”: Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels,/Fem el mateix camí sota els mateixos cels”./ No podem acostar les nostres vides calmes: entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes”. Un altre tema destacable, relacionat amb el tema de la mort és la dualitat que sosté el poeta amb la figura de Déu. En alguns casos l'invoca com un ésser que l'alliberarà del patiment, i en d'altres, sembla com si li preguntès perquè crea les coses belles de la vida si tot fineix. L'element comú del desplegament d'aquests temes, tots units pel tema principal, la mort, és el llenguatge. Un llenguatge poètic ple de metàfores i símbols que construeixen una obra que captiva el lector i el fa entrar de ple en el cosmos creat pel poeta, un cosmos que va guanyant intensitat poètica a mesura que avança la seva malaltia i s'acosta a la “Darrera nit”. En aquest cas l'experiència vital i la poesia esdevenen el punt de partida de l'obra de Màrius Torres. I si hagués de destacar alguns poemes que més m'hagin enamorat, destacaria per exemple, “Dolç àngel de la mort”, que s'inicia amb els següents versos: Dolç àngel de la Mort, si has de venir, més val que vinguis ara./ Ara no temo gens el teu bes glacial, i hi ha una veu que em crida en la tenebra clara/de més enllà del gual. A partir d'una paradoxa Dolç àngel de la Mort, el poeta personifica aquest ésser, poema on s'estableix un sol·liloqui entre el jo poètic i la Mort. Un poema on apareix la idea de l'acceptació de la mort, com un fet inevitable.

Un altre poema que m'ha encantat és “La ciutat llunyana” que comença dient: Ara que el braç potent de les fúries aterra/ la ciutat d'ideals que volíem bastir,/entre runes de somnis colgats, més prop de terra,/ Pàtria, guarda'ns:-la terra no sabrà mai mentir”. Un poema que em fa preguntar-me: quina deu ser aquesta ciutat ideal?

En síntesi, Màrius Torres ens ha deixat un llegat literari on ens transmet les seves pors, els seus dubtes, els seus somnis, els seus sentiments d'amor, tot supeditat a la seva malaltia i la seva agonia. Malgrat el seu estat, Torres crea un cosmos poètic propi a través d'un llenguatge, que evoluciona i que guanya intensitat en els darrers anys de la seva vida, un aprenentatge poètic que podem resseguir mitjançant la lectura de les seves poesies. Màrius Torres ha esdevingut un autor mític, l'obra del qual pot ser qualificada amb l'adjectiu: universal.

Comentaris

Galderich ha dit…
Arlequí,

És curiós com en la darrera antologia de textos na Margarida Prats comenta que ha fet una nova selecció i que posava i en treia algunes poesies posteriors a la primera edició i comentava que aquesta que destaques de "La ciutat llunyana" l'havia inclosa per la seva fama però que en principi no hauria de correspondre entre les que considerava definitives.
Cèlia ha dit…
Cap poeta es deslliga de la seva vida perquè la descriu... Un bon homenatge!
Arlequí ha dit…
Hola Galderich,

És bo saber com es van fer les antologies de textos, però a mi el poema "La ciutat llunyana" no l'he inclòs per la seva fama, sinó perquè em va captivar.

Hola Cèlia,
Tens tota la raó, gràcies!
sànset i utnoa ha dit…
Avui és dia d'homenatges, i de tenir clar que el seu llegat és per cada dia!

*Sànset*
McAbeu ha dit…
Jo també he escollit "La Ciutat Llunyana" i tampoc sé quina és aquesta ciutat. El que si em sembla és que encara no hi hem arribat.
Maria Consol ha dit…
Un bon dia d’homenatges, per recordar a Màrius Torres: un metge que feia versos, segons es definia ell mateix.
Avui, tots, recordem la seva obra, truncada a una edat molt primerenca.
Aquest poeta insigne de les terres de Lleida ens va deixar, entre d’altres, aquest “Dolç àngel de la Mort,
si has de venir, més val
que vinguis ara.”

També el recordem des de Sinera.
Elvira FR ha dit…
Del seu combat i alhora acceptació de la vida i de la mort, que el va arrabassar ben jove ,ens ha deixat una obra plena, intensa, i de qualitat....les seves paraules perduren i el seu record se'ns fa present avui en desenes, centenars de blocs ...
Elvira FR ha dit…
Per cert Mac la Ciutat llunyana és LLeida
Elvira FR ha dit…
Ostres perdoneu la ficada de pota...m'he embolicat amb la ciutat perduda...
Gabriel ha dit…
A mi també em va captivar "La ciutat llunyana".
No només aquest poema em va captivar, llegint els versos dedicats a Mahalta, desprenen una tendresa molt especial.
Una vida desgraciadament curta però que va deixar un gran llegat poètic.
Roser, mai és tard per descobrir un bon poeta. Jo també vaig redescobrir Màrius Torres fa pocs mesos.
Un bon homenatge.
Una salutació!
vpamies ha dit…
El problema amb autors que moren joves és que et quedes amb ganes de llegir-ne més!

Màrius Torres és un poeta que avui ens farà desvetllar molts sentiments!
Arlequí ha dit…
Moltes gràcies, Sànset, McAbeu, Elvira R, Gabriel.

Víctor, tens raó és llàstima que hi hagi autors que ens hagin deixat orfes en la cultura.

Moltíssimes gràcies i una abraçada a tots i totes.
zel ha dit…
Jo també t'abraço, i ja he fet la meva contribució, a veure si batem tots els rècords!
Arlequí ha dit…
Gràcies, Zel! Ben segur que batrem tots els rècords!
Puigmalet ha dit…
Un apunt ben lúcid, Arlequí! Encomana les ganes de llegir.
Arlequí ha dit…
No sé si és lúcid, Puigmalet! He volgut transmetre la meva interpretació de la lectura dels seus poemes. Gràcies ;-)

Entrades populars d'aquest blog

Platea: Moustache

Paisatges literaris: Xiuxiueigs

Gràcies