"Necessitem desesperadament que ens expliquin històries. Tant com el menjar, perquè ens ajuden a organitzar la realitat i il·luminin el caos de les nostres vides."
Paul Auster.
dissabte, 2 d’octubre del 2010
El bocí de pa
Imatge presa de la xarxa
Amb la mà tremolosa, l'infant de gairebé onze anys espera que el bec de l'ocell es mengi el bocí de pa.
Quan l'ocell li acosta el bec al palmell de la mà i esperitat li agafa l'engruna, l'infant es desfà en un somriure entre les pessigolles del picoteig ràpid. Se sent valent i feliç.
3 comentaris:
Quan l'ocell li acosta el bec al palmell de la mà i esperitat li agafa l'engruna, l'infant es desfà en un somriure entre les pessigolles del picoteig ràpid. Se sent valent i feliç.
una barreja de por, il.lusió i incertesa
Fanal Blau, molt bona continuació del post!
Jesús, m'he inspirat en un fet quotidià, que m'ha captivat.
Publica un comentari a l'entrada