dimecres, 31 de desembre de 2014

Balanç del 2014


Enguany acomiadem el 2014, però abans farem un balanç de l'any blocaire d'aquest espai. Des del gener, s'ha participat en iniciatives proposades per la Fundació Joan Brossa, també s'han fet homenatges literaris a Antoine Saint-Exupery, i la seva gran obra El petit príncep. També s'han fet recomanacions culturals de llibres, pel·ícules i altres activitats culturals. En alguns casos, fins i tot, he escrit alguns posts poètics i literaris, i moltíssimes seccions noves, i ja conegudes que han anat passant per aquest espai. El més important d'aquest balanç sou vosaltres, els i les lectors/res, tant els qui deixeu petjada, com els qui llegiu els posts en silenci, sempre esteu a l'altre cantó, establint ponts de comunicació entre vosaltres, i l'Arlequí. L'Arlequí creix amb vosaltres, i encara que es vagi fent gran, encara pot créixer més. Així us desitjo un feliç any nou 2015, ple de literatura, somnis d'amor, pau, amistat...

FELIÇ ANY 2015 PER A TOTS VOSALTRES!.

dimarts, 30 de desembre de 2014

Homenatges literaris: Joan Brossa "Vaixell de paraules"



La Fundació Joan Brossa ha organitzat un homenatge a Joan Brossa en la commemoració del 16è aniversari de la seva mort, convidant a tothom qui vulgui a escriure un haikú brossià, amb el "hastag" #HaikúBrossa. La meva contribució a l'homenatge és aquesta:

Sóc en un vaixell,
Viatjant en un mar de paraules
Sense fi.



Per molts anys que seguim recordant Brossa i la seva obra! 

dilluns, 29 de desembre de 2014

Homenatges Literaris: Recordant Màrius Torres


L'any 1910 va néixer a Lleida Màrius Torres.  Des de ben aviat, va tenir interès en la literatura, tot i que els seus estudis es van encaminar a la Universitat de Barcelona, en medicina. Quan va complir vint-i-cinc anys va emmaltir de tuberculosi cosa que va fer que fos ingressat a sanatori de Puigdolena, de Sant Quirze de Safaja. En els dies que va passar al sanatori, va llegir filòsofs clàssics com Plató i Aristòtil; i contemporanis com Bergson o Nietzsche. Així com també en la seva capçalera d'autors hi havien poetes com Baudalire, Carner, García Lorca, Maragall.  Tots aquests poetes van influir Màrius Torres de manera que en la seva poesia es va veure immersa en el Simbolisme.  Al sanatori, també va conèixer Mercè Figueres, que li insprarien el poemari Cançons a Mahalta, datat el 1937. Així doncs, en el lloc on ell residia és on es va formar a nivell intel·lectual, i a nivell poètic, i d'aquí van sorgir les obres poètiques: Dolç Àngel de la Mort,  i La ciutat llunyana.Enguany es compleixen setanta-dos anys de la seva prematura mort. Sempre m'ha semblat trist que un escriptor jove mori tan aviat, perquè encara li quedava molt per donar en la poesia. Malgrat tot, les paraules escrites i els poemaris publicats són el seu llegat poètic i gràcies a ells, avui podem recordar un gran poeta, que va lluitar i conviure amb la malaltia, llegint, escrivint, i estimant. Avui li dediquem aquest homenatge, i com no podia ser menys, l'homenatjarem amb el que ell sabia millor: escriure poesia.

 
EL COMBAT DELS POETES
"Què esperes, esperit distès igual que un arc?"
Joan Sales, Amarint
Poetes, com l'arquer que es dreça d'entre els morts
i, tibant el seu arc, encara espera vèncer,
en el combat obscur per la nostra remença
tibem els nostres arcs amb un suprem esforç.
Sagitaris damnats, la nostra ànima tensa
dobleguem. És la corda dolorosa que es torç
i paga, sota els dits implacables i forts,
el vol de les sagetes amb la seva sofrença.
Com més dur serà el braç i més potent el puny,
els àgils projectils arribaran més lluny
i serà més daurat el vi de la victòria.
I del nostre esperit, distès igual que un arc,
els versos volaran amb un impuls tan llarg
que es perdran en el cel inútil de la glòria.


diumenge, 28 de desembre de 2014

Literatura infantil i juvenil: "El petit príncep" al Teatre Tívoli








Aquest post el dedico a les meves nebodes i nebot perquè siguin bons lectors i no deixin mai de somniar.

El passat vespre del 26 de desembre d'enguany, a propòsit de les meves nebodes de 8 i 4 anyets, em van convidar al Teatre Tívoli de la ciutat comtal, per veure "El petit príncep", obra de l'autor Antoine Saint-Èxupery i que ha portat a l'escenari el director i actor Àngel Llàcer.  Un munt de rostres i veus càndids i plens d'emoció esperaven impacients que s'apaguessin els llums. Un cop el teló es va aixecar, va aparèixer el director sota la pell de l'aviador que es troba al desert del Sàhara amb el seu avió espatllat, i en el curs d'intentar arreglar-lo, li apareix un nen, el petit príncep, un nen que sembla sortir del no-res, però que en realitat prové del petit planeta B-612. El petit príncep va demanar a l'aviador que li dibuixés un xai, i aquell li va dibuixar un que estava dins d'una capsa que tenia tres forats. Així enmig de cançons, balls i melodies plenes de sentiments i de ritme, l'aviador ens anava explicant qui era aquell noiet, i perquè havia marxat del seu planeta. I és que a casa seva, a més d'un munt de baobabs, i tres volcans petits, hi tenia una rosa vermella de qui estava enamorat, i va decidir marxar per aprendre a estimar-la. Aleshores viatja per diferents planetes de la galàxia, i també viatja per diferents indrets del planeta Terra, allà coneix una serp, i també una guineu qui li demana al petit príncep que la domestiqui. Realment, és difícil adaptar aquesta història, i més si va adreçada als més menuts i menudes. En la meva opinió, si entres al Teatre Tívoli, quan comenci l'obra, et trobaràs immers en un món ple de fantasia, reflexions, amistat, amor, cançons, melodies, màgia, i sortiràs del teatre repetint aquella famosa frase del llibre: "el que és essencial és invisible als ulls".

dissabte, 6 de desembre de 2014

Recomanacions: El teatre Barts estrena "El petit príncep"

Enamorats i enamorades de la novel·la El petit príncep d'Antoine Saint-Exupèry, esteu de sort. Des del 5 de desembre i fins a l'11 de gener del nou any, podreu anar a veure l'adaptació de la història del noi d'origen del planeta B-51, en format musical i està dirigida per l'Àngel Llàcer. Com que encara no l'he vista, us poso un vídeo de la promoció per si algú de vosaltres s'anima a anar-hi. I recordeu, si l'aneu a veure, podeu fer les vostres recomanacions aquí al bloc.


Nova secció: T'emociones amb la literatura?


Muntanya i mar


















Avui inaugurem una nova secció, a les portes d'un nou any, a l'Antaviana comencem amb bons propòsits i bones seccions. Arran d'un projecte de recerca sobre les emocions amb alumnes de 2n de Batxillerat de l'institut on sóc professora de llengua i literatura catalanes, i arran del màster d'humanitats a la UOC, he pensat que seria bo que us plantegi poemes, contes, quadres, cançons que us penjaré i vosaltres només cal que expresseu si us emociona aquell poema, conte, etc, i quines emocions neixen d'aquestes manifestacions artístiques i literàries. Per començar la secció, he triat un poema de Jacint Verdaguer, "Vora la mar", perquè l'he treballat a l'aula amb alumnes de 4t i han expressat un munt d'emocions diverses, i crec que és un bon punt de partida. Així que espero que participeu en aquesta nova secció. Moltes gràcies per la vostra constància a aquest bloc.


Al cim d'un promontori que domina
les ones de la mar,
quan l'astre rei cap al ponent declina,
me'n pujo a meditar.
Ab la claror d'aqueixa llàntia encesa
contemplo mon no-res
contemplo el mar i el cel, i llur grandesa
m'aixafa com un pes.
Eixes ones, mirall de les estrelles,
me guarden tants records,
que em plau reveure tot sovint en elles
mos somnis que són morts.
Aixequí tants castells, en eixes ribes,
que m'ha aterrat lo vent,
ab ses torres i cúpules altives
d'evori, d'or i argent:
poemes, ai!, que foren una estona
joguina d'infantons,
petxines que un instant surten de l'ona
per retornar al fons:
vaixells que ab veles i aparell s'ensorren
en un matí de maig,
illetes d'or que naixen i s'esborren
del sol al primer raig:
idees que m'acurcen l'existència
duent-se'n ma escalfor,
com rufagada que s'endú ab l'essència
l'emmusteïda flor.
A la vida o al cor quelcom li prenen
les ones que se'n van;
si no tinc res, les ones que ara vénen,
digueu-me: què voldran?
Ab les del mar o ab les del temps un dia
tinc de rodar al fons;
per què, per què, enganyosa poesia,
m'ensenyes de fer mons?
Per què escriure més versos en l'arena?
Platja del mar dels cels,
quan serà que en ta pàgina serena
los escriuré ab estels?