Antaviana 4.0

Imatge presa de la xarxa Si hagués de fer un balanç del 2010, començaria pel fet que he donat a llum la meva primera criatura literària en paper, que fins a data d'avui encara m'aporta molts bons fruits: lectors i lectores, crítiques constructives, entrevistes a diferents mitjans de comunicació i un objectiu: afany de millora per als futurs projectes. Si hagués de continuar aquesta valoració del darrer dia de l'any, diria que és l'any en què m'he llençat a la piscina, aconsellada per en Víctor Pàmies, he participat activament des d'aquest blog en la iniciativa d'homenatjar els 25 anys d'absència de Salvador Espriu , que per sorpresa dels promotors (en Víctor i jo) vam tenir una quantitat de blocaires (més de tres-cents) que ens van fer recordar la figura i l'obra d'aquest escriptor de Santa Coloma de Farners. També el 2010 és l'any que hem recordat a la blogosfera a Rosa Leveroni, Màrius Torres, Joan Maragall. Precisament, el passat 16 de des

Aquí teniu una cançó plena de vitalitat per acomiadar l'any 2010:

Imatge presa de la xarxa La "vox populi literària" diu que l'autor de la novel·la Madame Bovary es passava tot un dia per a escriure una sola pàgina. Això indica que aquest escriptor es prenia seriosament la tasca d'escriure, i com ell, ben segur que hi ha molts casos de detalls que ens demostren que la majoria d'autors/autores no escriuen "a raig" encara que Maragall tingués aquesta idea amb ressons romàntics i modernistes. El cert és que escriure és una tasca ben complexa, ja que és una tasca que implica traslladar una idea, un pensament en un paper o en forma de post, i aconseguir que allò que s'ha volgut transmetre sigui comprès pels lectors i lectores. Hi ha casos d'autors i autores que s'asseuen i escriuen a diari, i hi ha exemples de gent ben prolífica, com per exemple, un dels blocaires més actius de la xarxa, en Jesús M. Tibau, que sovint ens demostra que l'ofici d'escriptor és molt més que escriure un simple post, és seduir

Imatge presa de la xarxa Per a celebrar el dia de les bromes, us poso un conte breu del mestre de la ironia, Pere Calders. Gaudiu del bon humor avui i sempre que pugueu: El mirall de l’ànima No ens havíem vist mai, enlloc, en cap ocasió, però s’assemblava tant a un veí meu que em va saludar cordialment: ell també s’havia confós.

Imatge presa de la xarxa què s'amaga dins d'aquesta capsa?

Imatge presa de la xarxa Aquest microconte està dedicat a la meva neboda Ariadna. Feia dies que cuidava el tió amb dolcesa. Primer li va posar una manta perquè no tingués fred. Li va deixar uns bons àpats per alimentar-lo bé. La vigília de Nadal no podia ni dormir de l'emoció, i només pensava a cantar la cançó: Tió, tió... picar amb el bastó i descobrir els regals que li cagava el simpàtic trosset de tronc. Quan va obrir els regals, la seva cara es va il·luminar amb un somriure ple d'il·lusió.

Imatge presa de la xarxa He mirat enrere amb uns altres ulls, he vist un camí ple d'instants viscuts que esdevenen bells records. Els he dibuixat un per un i ha nascut un somriure dels meus llavis.

Imatge presa de la xarxa Sento el xiuxiueig de la brisa a cau d'orella. Un rostre desdibuixat pronuncia el meu nom sense timidesa. Un pessigolleig entra pel timpà i recorre tot el meu ésser. Algun dia, dibuixaré les línies del teu rostre.

Aquí teniu una versió de la cançó White Christmas del grup The Drifters per a desitjar-vos a tots i totes una feliç vetllada nadalenca:

Imatge presa de la xarxa Ja no em pregunto el perquè de tots aquells dies amargs. Els dies de primavera han esborrat les meves tristeses. He tancat amb clau la porta d'aquell infern. Ara miro l'arc de sant martí de l'altra banda del mirall.

què et suggereix aquesta imatge?

Imatge presa de la xarxa He deixat anar milers de pètals de neu per enviar-te un missatge.

Imatges preses de la xarxa He mudat el meu vestit, i s'ha esborrat la cicatriu.

1. Quin any vas crear el teu primer bloc? Corren per la blogosfera diferents versions del “Cafè d’en Litus”, la primera la vaig crear l’any 2004. La motivació principal va ser la de tenir un espai on incloure-hi els escrits que feia per al setmanari del poble, La Forja, però aviat es va convertir en un espai on tothom hi deia la seva, un espai de trobada -llavors érem pocs- , ben bé un cafè digital. 2. Bloc o blog? No fa massa l’Albert Pla, autor del llibre “Això del català...”, defensava l’opció de “blog”. Jo sóc del mateix parer. L’Albert deia que la creació de “blog” no era artificial, que de fet la terminació en “g” era correcta i gens forçada en català. Per altra banda penso –i aquest és el principal argument- que bloc ja té prou accepcions, afegir-n’hi una altra no té massa sentit i es presta a confusió. Un blog, tot i que serveixi de bloc de notes, em sembla una eina molt més àmplia i, per tant, no l’anomenaria igual. Blog amb “g”, doncs. 3. “ Un bloc s'alimenta del

Imatge presa de la xarxa L'Arlequí us destija unes bones festes a tots i totes els blocaires.

Imatge presa de la xarxa He obert una porta que romania sempre tancada, i l'he deixat oberta per si algun dia et ve de gust entrar-hi.

Imatges preses de la xarxa què et suggereix aquesta imatge?

Imatge presa de la xarxa En la història de la literatura hi ha un grapat de temes que des dels grecs fins als autors i autores més actuals han esdevingut protagonistes d'històries, de versos, d'obres de teatre, de reflexions, d'obres filosòfiques, etc. Un dels temes més universal és l'amor. Sí, certament, en l'època dels grecollatins tenim els tractats d'amor que va deixar escrits Ovidi sota el títol L'Art d'estimar . Després van arribar els trobadors que sota l'amor cortès cantaven i versaven a les seves dames amb el suport musical d'un llaüt, demanant la seva mercè . A continuació autors com Dant i Boccaccio, Petrarca, en el Renaixement italià, van canviar la idea de dona creada en el període precedent, per perseguir a una dona l'amor de la qual és inassolible. Al segle XIX, els Romàntics dedicaven llurs obres a la lluna, com el símbol de l'amor ideal. En la literatura catalana, Ausiàs March va crear una immensa obra poètica, en la qual

Dos contes de Pere Calders i poesies de Joan Maragall (en els 150 anys del seu naixement). Centre Excursionista Puigcastellar. Carrer Sant Josep, 20. 16 de desembre de 2010 a les 20:30 hores. Santa Coloma de Gramenet.

Cole Porter fou un compositor que ha deixat en la nostra discografia particular grans peces musicals, com Anything goes. Aquesta cançó combina la melodia i la lletra amb un missatge: encara que no hi hagi res perfecte, cal prendre's les coses amb filosofia i amb humor:

Imatge presa de la xarxa Ahir vam fer l'assaig general de l'espectacle que es farà el proper dijous 16 a Santa Coloma per celebrar el 150è aniversari del naixament de Joan Maragall. L'espectacle s'estructura en una dotzena de diferents textos intercalats,i un personatge que es posa en la pell de l'escriptor barceloní. Va ser bonic escoltant-nos recitant poemes com La vaca cega , o textos assagístics com L'Elogi de la poesia , entre moltíssims d'altres. Maragall ens transportava a una altra dimensió, a la dimensió del Modernisme, amb pinzellades goethianes en alguns casos, i amb la seva particular visió i concepció de la poesia i la literatura en si. Joan Maragall fou un d'aquells intel·lectuals que va escriure i participar en el context històricocultural en el qual va néixer, clar la seva condició burgesa li va permetre dedicar-se a les arts. Però cada text, cada paraula ens transmeten idees, emocions i ens fan pensar en allò que ell volgué transmetre i

Avui es compleixen trenta anys de l'assassinat de John Lennon. Fou una gran pèrdua no només per la seva música sinó pel que va transmetre a través de les seves cançons. Des d'aquest blog li fem un petit homenatge amb una versió de la cançó Stand by me:

Imatge presa de la xarxa Per què creus que en aquesta societat és tan difícil publica un llibre de poesia?

Imatge presa de la xarxa Somnio senyals de fum, que em portin fins a tu. Somnio que algun dia faràs el camí de retorn, i compartirem nous silencis plens de complicitats.

Imatge presa de la xarxa En la blogosfera hi ha un esdeveniment màgic que és la Retroalimentació . En què consisteix? us preguntareu. Doncs, es tracta del fet que si hom/don deixa un comentari en un blog perquè l'autor/a ha escrit un post genial, al cap de poc, aquell blocaire passa per l'Antaviana i deixa el seu comentari en algun dels meus posts. Això demostra que la blogosfera és realment una eina no només per a escriure allò que ens passa pel cap, sinó també que et permet comunicar i comunicar-te, i crear aquest efecte de Retroalimentació o Feedback que es diria en anglès. És per aquesta raó que m'omple tant dedicar estones del meu temps lliure al blog perquè hi ha una comunicació bilateral. Jo et llegeixo, tu em llegeixes, ell o ella em llegeix, nosaltres ens llegim, vosaltres us llegiu i ells o elles ens llegeixen. Tots i totes ens llegim.

Imatge presa de la xarxa què et suggereix aquesta imatge?

Imatge presa de la xarxa Inauguro la secció La cita filosòfica de la mà d'Aristòtil: "La saviesa és un ornament en la prosperitat i un refugi en l'adversitat".

Imatge presa de la xarxa

Imatge presa de la xarxa 1. Títol de l'obra i nom d'un filòsof grec: POÈTICA D'ARISTÒTIL 2. Nom d'un gènere de la poesia medieval: CANÇÓ DE GESTA 3. Títol i autor d'una obra del Renaixement: UTOPIA DE THOMAS MORO 4. Nom i cognom d'un compositor musical del Barroc: JOHANN SEBASTIAN BACH 5. Nom i cognom d'un científic del període de la Il·lustració: ISAAC NEWTON 6. Nom i cognom d'un poeta del Romanticisme. GIACOMO LEOPARDI 7. Nom i cognom d'un modernista de les Illes Balears. GABRIEL ALOMAR 8. Nom d'un “isme” i cognom de pintor d'aquest “isme”. IMPRESSIONISME MONET 9. Nom i cognom d'un noucentista català. GUERAU DE LIOST 10. Nom i cognom d'una escriptora de la narrativa contemporània europea. VIRGINIA WOOLF

1. Quin va ser el llibre que et va fer entrar en el món de la literatura? Versión celeste , de Juan Larrea 2. Quan et vas adonar que t’agradava escriure? Escrivint els poemes que suscità aquesta lectura 3. Creus que és cert allò que deia Picasso: “la inspiració es troba treballant”? Picasso deia també: “jo no busco, trobo”. Les dues dites es complementen bé. 4. Quin autor de la literatura clàssica t’ha marcat més? Marcel Proust 5. Digues una cita literària Mattina M’illumino d’immenso Giuseppe Ungaretti

1. Quin fou el teu primer llibre? Recordo sobretot Alícia al país de les meravelles , un llibre sorprenent que em va deixar perplexa, l’he rellegit tant que se’m confonen les traduccions i les edicions. Llegia fins aleshores tebeos, novel·les de lladres i serenos, novel·les d’aventures en edicions abreujades i il·lustrades, i aquell llibre i els seus dibuixos van ser un revulsiu enorme. Vaig anar per primer cop al cine abans de saber llegir (tinc records boirosos d’una pantalla), però de ben segur que Alícia em va impressionar igual de fort, és una lectura total. 2. Quin/s llibre/s tens ara a la capçalera del llit? Ara mateix Una història avorrida , de Txèkhov, que acaba de publicar Minúscula, un conte deliciós que convida a ser rellegit. Abans de dormir m’agrada rellegir, no treu la son i l’endemà m’ajuda a escriure. Llibres curts: contes, cròniques, viatges, com ara les cròniques urbanes de Joseph Roth o els contes de Cortázar. O poesia: Gabriel Ferrater, Maria-Mercè Marçal, Bob

què llegeixes aquest mes?