Reflexions en veu alta: Retroalimentació blocaire/bloguera

-
















Imatge presa de la xarxa

En la blogosfera hi ha un esdeveniment màgic que és la Retroalimentació. En què consisteix? us preguntareu. Doncs, es tracta del fet que si hom/don deixa un comentari en un blog perquè l'autor/a ha escrit un post genial, al cap de poc, aquell blocaire passa per l'Antaviana i deixa el seu comentari en algun dels meus posts. Això demostra que la blogosfera és realment una eina no només per a escriure allò que ens passa pel cap, sinó també que et permet comunicar i comunicar-te, i crear aquest efecte de Retroalimentació o Feedback que es diria en anglès. És per aquesta raó que m'omple tant dedicar estones del meu temps lliure al blog perquè hi ha una comunicació bilateral. Jo et llegeixo, tu em llegeixes, ell o ella em llegeix, nosaltres ens llegim, vosaltres us llegiu i ells o elles ens llegeixen. Tots i totes ens llegim.

Comentaris

  1. Helena Bonals7 de desembre del 2010, a les 17:18

    És màgic, això dels blocs. Fins i tot sense que et deixin comentaris pots ser més llegit que si ho publiquessis en paper.

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls7 de desembre del 2010, a les 21:11

    Estic totalment d'acord amb tu Helena!

    ResponElimina
  3. Criticartt7 de desembre del 2010, a les 22:01

    Això de la blogoesfera és un vici....jo no puc deixar de visitar cada dia els meus amics "de lletres" per llegir el que els hi passa pel cap. Tinc la sensació que a alguns de vosaltres us coneixo més que a persones amb les que parlo a diari...

    ResponElimina
  4. Jesús M. Tibau8 de desembre del 2010, a les 0:03

    aquesta és la nostra força i la nostra il.lusió

    ResponElimina
  5. Roser Caño Valls8 de desembre del 2010, a les 10:39

    És cert Criticartt la blogosfera és un vici!

    Jesús, sí que és la nostra força i il·lusió!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació