diumenge, 10 de novembre de 2013

Deu anys d'absència de Miquel Martí i Pol

 
Des que tinc ús de raó, quan em venia al cap el nom Miquel Martí i Pol, de seguida recordo un home afable, en una cadira de rodes, aparentment immòbil, ple de vitalitat i sempre amb un somriure als llavis. Tothom sembla ha llegit algun poema de Miquel Martí i Pol, però després d'un any de la seva absència humana, què en sabem d'ell? Realment, hem aprofundit en la seva poesia? Crec que aquests aniversaris ens fan adonar que potser encara tot just estem començant  a copsar un món poètic, amb segell propi, d'un home d'una intensa força poètica. Quan perdem algú com ell, es crea un buit irrecuperable. Cada poeta, cada vers, cada estrofa esdevenen únics i universals , cosa que contribueix a construir el nostre viatge per la poesia, un indret, que ens mostren un camí que mai no té fi.  Redescobrim-lo una mica més llegint un dels seus poemes, en el desè aniversari de la seva absència.

 

Estimada Marta

 
 
[I]
Mira'm els ulls que cap fosca no venç.
Vinc d'un estiu amb massa pluges,
però duc foc a l'arrel de les ungles
i no tinc cap sangtraït pels racons
de la pell del record.
Per l'abril farà anys del desgavell:
set anys, cosits amb una agulla d'or
a la sorra del temps,
platges enllà perquè la mar els renti
i el sol i el vent en facin diademes.
Mira'm els ulls i oblida el cos feixuc,
la cambra closa, els grans silencis;
de tot això só ric, i de més coses,
però no em tempta la fredor del vidre
i sobrevisc, aigües damunt del somni,
tenaç com sempre.
Mira'm els ulls. Hi pots llegir el retorn.
 

Poema extret de http://lletra.uoc.edu/especials/folch/martipol.htm

divendres, 1 de novembre de 2013

Recomanacions: Exposició de Pissarro al Caixa Fòrum de Barcelona

Entrée du village de Voisins (1872)




                                                 "Two Women Chatting by the Sea," St. Thomas, (1856)
Fonts: wikipedia


Avui m'he apropat al Caixa Fòrum de Barcelona, i m'he endinsat en l'exposició d'un pintor que m'era totalment desconegut: Jacob Abraham Camile Pissarro (1830-1903). Pissarro, nascut a l'Illa de St. Thomas U.S Virgin Islands, va ser el mentor de l'impressionisme, i es va relacionar amb Paul  Cézanne i Claude Monet.  El cert és que la seva obra pictòrica va ser eclipsada per la fama del seu amic Monet. Tot i així, ell va ser "l'impulsor" dels quadres que es pintaven amb les impressions del moment, i que segons com els miris, tens una impressió una altra, si ets a prop veus els trassos gruixuts del pinzell, i si ets lluny veus l'efecte de tota la pintura. Pissarro es va especialitzar en paisatges verds, sobretot amb un element quasi obssessiu: el camí. I això sí sempre retratava dones treballadores, dones que eren pastores, dones que formaven part del camí retratat, mares i fills. En una de les seves etapes, Pissarro va pintar ciutats, grans ciutats: París, Londres, i moltes més. Uns retrats amb trassos perfectament resseguits que mostraven unes urbanitats que han canviat però que encara conserven allò que els ulls del pintor van captar i capturar amb el seu pinzell. Un camí per l'art que ens duia per diferents camins protagonitzat per dones, dones suposadament anònimes, però que prenien protagonisme als quadres, dins d'uns paisatges amb barreja de verds, marrons, blaus, grisos... Diferents cromàtiques d'acord amb el temps: sol, núvols, neu. I finalment, urbanitats,llocs emblemàtics de ciutats emblemàtiques, valgui la redundància.Una exposició per a descobrir o redescobrir un dels mentors de l'impressionisme.

L'Editorial de Novembre: Poetes o poetes i poetesses



Des dels temps en què els trobadors componien els seus poemes d'amor per a les seves dames, hem immortalitzat aquells primers, oblidant-nos de les trobadores. I sovint, quan hem parlat dels diferents períodes de la història de la literatura tant catalana com universal hem utilitzat el terme "escriptors", enterrant en l'oblit a moltes escritpores, encara anònimes per a nosaltres. Hi ha qui diu que la idea de dir poetes i poetesses, per exemple és "ridícula". Crec que utilitzar els dos termes no tan sols és correcte sinó un exercici de memòria històrica. Em fa l'efecte que hi ha qui li fa nosa que alguns i algunes volguem donar visibilitat a les dones. I és per això que quan ens referim a persones que es dediquen a conrear poemes podem optar per dir "poetes" o "poetes i poetesses".