diumenge, 27 d’abril del 2008

Literatura popular: Hans Christian Andersen i l'Aneguet Lleig









El passat 2 d'abril d'enguany es comemorava el centenari de l'escriptor Hans Christian Andersen. Va néixer el 1805 a Odense i morí als 70 a Copenhaguen. Aquest escriptor, que era fill d'un humil sabater va escriure novel·la, poesia i teatre. Però des de sempre tots coneixem els contes infantils que ell va escriure. Aquests contes provenen de la literatura popular i ell els va immortalitzar. Un dels relats infantils més populars és el de L'aneguet lleig. Aquest és una narració que parla de la intolerància envers la diversitat. Recordem, des de sempre, com l'anomenat aneguet des que neix és condemnat a ser cruelment rebutjat pels seus germans, i per la societat dels animals pel simple fet de ser diferent dels de la seva espècie. L'aneguet marxa de casa, i va passant per llocs on tothom el rebutja, fins que finalment troba una família on l'accepten tal i com és. I al final, l'aneguet esdevé un preciós cigne, i aquell cigne esdevé l'animal més bell i més admirat per tothom, incloent-hi la seva família. Aquest és doncs un conte popular que parla del complex d'inferioritat dels éssers humans, i de com la societat es mostra cruel i intolerant davant d'aquest complex. La literatura ens ensenya allò que no és evident als nostres ulls humans.

El conte per fascicles: III

El Llibreter va seguir el rumb dels sorolls, fins que va arribar al taulell. Allà amagada hi havia un nena, una nena d'uns 12 anys. Duia dues trenes rosses, i tenia uns ulls observadors i inquiets. El Llibreter, sorprès, li va preguntar: -Qui ets tu? Però la nena no deia res. El Llibreter va insistir: Qui ets tu?

La incògnita: Qui és? Noves pistes









Aquí teniu noves pistes:

a) És un personatge literari.
b) El seu nom era el nom del seu creador.
c) Avui és un mite de la literatura universal.


El personatge incògnita és Frankenstein, i el blogaire encertant ha estat El veí de dalt. Moltes felicitats.

dissabte, 26 d’abril del 2008

La incògnita: Qui és?








Aquí teniu un nou personatge literari incògnita. Qui és?


a) És un home.
b) És un personatge del Romanticisme.
c) La seva història té un final trist.

divendres, 25 d’abril del 2008

Presentació del llibre "La catosfera literària" Primera antologia de blogs en català

























El proper dissabte 17 de maig es farà la presentació de La catosfera literària, la primera antologia de 100 blogs en català. L'esmentada presentació es farà a Vallromanes a les 19 hores.
El llibre serà a les llibreries la primera quinzena de maig. Es vol fer una presentació multitudinària i original, una festa on els autors que ho vulguin podran desvirtualitzar-se. Recorda:

17 maig, 19h a Vallromanes




dijous, 24 d’abril del 2008

El Qüestionari: Digue'm Ariadna














  1. Quin va ser el llibre que et va fer entrar en el món de la literatura?

De petita em costava molt menjar i la mare em llegia contes d’Andersen, contes dels germans Grimm… no sé quin va ser el primer, però, d’alguna manera en aquells moments, entre forquilla i forquilla, vaig començar a introduir-me en aquest món…

  1. Quan et vas adonar que t’agradava escriure?

Era una nena que imaginava finals alternatius als llibres que llegia, a les pel.lícules que veia o als relats que escoltava, suposo que llavors, sense adonar-me, ja s’anava forjant el gust per la paraula i el llenguatge…

  1. Creus que és cert allò que deia Picasso: “la inspiració es troba treballant”?

Sí, però crec que també es troba mirant i observant, escoltant i sentint, somiant i imaginant, gaudint i patint, donant, rebent i compartint…

  1. Quin autor de la literatura clàssica t’ha marcat més?

Quan llegeixes, hi ha un moment que pot il.luminar-se, i el llibre que estàs llegint, l’autor que estàs descobrint, et queda gravat… No sabria quedar-me amb un sol autor, de la mateixa manera que no podria quedar-me amb un sol llibre. Parlaria de més d’un escriptor i d’una escriptora, que amb les seves paraules m’han emocionat, m’han influït, m’han marcat, amb la calidesa d’aquest moment …

  1. Digues una cita literària.

“L’únic consell que una persona pot donar a una altra sobre llegir és que no es deixi aconsellar”.

Virginia Wolf.

dijous, 17 d’abril del 2008

El penjat, noves pistes








Aquí teniu noves pistes:


_ _ _ _ _ _ _

_ _ _ _ _ _ _ _ _


2) En el nom de l'escriptor hi ha dues L.
3) Era nascut en terres britàniques.
4) És l'autor d'una de les obres de teatre de la literatura universal.


El penjat especial Sant Jordi 2008 és William Shakespeare i l'encertant ha estat novesflors. Enhorabona.

diumenge, 13 d’abril del 2008

dissabte, 12 d’abril del 2008

Premi a l'esforç femení

















El passat 8 d'abril, la Teresa del bloc Paraules i mots
m'ha concedit el Premi a l'esforç femení. Com diu la Teresa, l'objectiu d'aquests premis-mems és ajudar-nos a conèixer-nos, tant a nivell de blocs com de persones.

I jo dono aquest premi als blocs fets per dones:

Entre somnis i realitats,

Ariadna al laberint grotesc


Moltes gràcies per aquest premi Teresa.

dijous, 10 d’abril del 2008

Digues







quin llibre voldries que et regalessin el dia 23 d'abril?

Prosa poètica: Després de la meva mort...








La darrera nit d'hivern, tots els meus pètals de sang es van marcir, menys un. Una mà humana va agafar aquella petita i darrera part de mi, i em va guardar dins les pàgines d'un llibre. Fins que un dia, aquella mà va agafar el llibre i l'hi va passar a una altra mà...

Miguel de Cervantes i Don Quixot








En un lugar de la Mancha, de cuyo nombre no quiero acordarme, no ha mucho tiempo que vivía un hidalgo de los de lanza en astillero, adarga antigua, rocín flaco y galgo corredor.
(Capítol I, Don Quijote de la Mancha, de Miguel de Cervantes).

Miguel de Cervantes Saavedra va néixer al 1547 a Alcalà de Henares i va morir el 22 d'abril del 1616 a Madrid. Tot i que fou enterrat el 23 d'abril. Per tant, el dia de Sant Jordi no és només el dia dels llibres i les roses, ce celebra també l'aniversari de la mort d'un dels escriptors més universals de la literatura castellana. És sabut per tothom que la seva obra més reeïxida i coneguda és El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha. Aquesta és una immensa obra en què dos personatges: Don Quixot i Sancho Panza viatgen com a cavallers errants. El primer és un idealista o un boig, segons el cristall per on es miri. El segon és un home realista. Són dos personatges antagònics però, complementaris. L'un no existira sense l'altre. I no ens oblidem d'esmentar el tercer personatge: Dulcinea, la dona que don Quixot estima dins del seu món ideal. El cert és que Cervantes en aquesta obra pren el tema dels cavallers errants, però li dóna la volta, perquè el converteix en un dels primers idealistes de la història. Més tard, els escriptors romàntics es convertirien també en idealistes. I més endavant, Calderón de la Barca posaria en dubte el somni la realitat, a la seva obra teatral La vida es sueño, entre molts d'altres exemples.Així gràcies a Miguel de Cervantes Don Quixot ens va ensenyar a somniar desperts.

dimecres, 9 d’abril del 2008

Fòrum literari Sant Jordi










Creieu que en la diada de Sant Jordi ha guanyat pes la comercialitat davant la qualitat literària?

dissabte, 5 d’abril del 2008

Els orígens de la Llegenda de Sant Jordi










Pels volts del segle XII, Iacopo da Varazze va escriure la llegenda de Sant Jordi, a la seva obra La Llegenda Àuria. L'esmentada i coneguda llegenda va viatjar per arreu d'Europa fins que va arribar a la Corona d'Aragó.

La llegenda explica la història d'un soldat romà però nascut al Pròxim Orient. La seva gesta cavalleresca està situada a Líbia, tot i que la tradició catalana la
situa en terres tarragonines.

Diuen que els habitants de Líbia vivien atemorits per l'amenaça d'un monstre que es menjava ovelles i criatures, fins que un dia el monstre va voler menjar-se la princesa, la filla del rei. Llavors, va arribar un cavaller damunt d'un cavall blanc, amb un vestit, un escut i un estandard blancs i amb una creu vermella.

Aquest cavaller va dir als vilatans que els salvaria a ells, i a la princesa del monstre, i que ell venia en nom de Jesucrist.

Finalment, va arribar el dia en què Sant Jordi es va enfrontar amb el drac. I de la sang del drac va néixer un rosa vermella, símbol de la vida i de la mort.

dijous, 3 d’abril del 2008

La incògnita: Qui és?, Noves Pistes








Aquí teniu noves pistes per a descobrir el personatge literari incòngita:

a) El personatge és un cavaller.
b) Duu un vestit i un cavall blancs.

dimecres, 2 d’abril del 2008

Ja tenim la coberta del llibre


Aquí teniu la coberta del Llibre de la mà i en paraules d'en Toni Ibàñez:


Ja tenim la coberta del llibre!
Tot va començar fa 4 mesos. Una idea, un projecte, una il·lusió i un munt de persones implicades. Una nova manera d'escriure llibres (blooks). Els tres últims que he fet són obres col·laboratives. Creació compartida. Literatura 2.0.

Els amics de Cossetània m'envien un PDF amb la futura coberta del llibre La catosfera literària. Està molt ben trobada, aquesta imatge de la màquina d'escriure amb el ratolí... Potser encara faran algun retoc, però mireu, mireu quina patxoca que fa.






El Qüestionari: Biel Barnils, escriptor

















1. Quin va ser el llibre que et va fer entrar en el món de la literatura?

La lectura de El quadern gris de Josep Pla durant la meva joventut em va fer adonar que llegir-i-escriure era allò que m’omplia més de tot.

  1. Quan et vas adonar que t’agradava escriure?

Escric des de molt petit. Els diumenges a la tarda, després de mirar la pel·lícula per televisió, me n’anava a l’habitació i escrivia un conte basant-me en l’argument que acabava de veure i en la meva imaginació.

  1. Creus que és cert allò que deia Picasso: “la inspiració es troba treballant”?

Sense cap mena de dubte. No crec en misticismes ni aparicions marianes. Escriure és un ofici com qualsevol altre que vol experiència vital, coses a dir i tècnica.

  1. Quin autor de la literatura clàssica t’ha marcat més?

Gustave Flaubert.

  1. Digues una cita literària.

“La cosa més profunda de l’home és la seva superfície”, Josep Pla citant André Gide.