Miguel de Cervantes i Don Quixot

-







En un lugar de la Mancha, de cuyo nombre no quiero acordarme, no ha mucho tiempo que vivía un hidalgo de los de lanza en astillero, adarga antigua, rocín flaco y galgo corredor. (Capítol I, Don Quijote de la Mancha, de Miguel de Cervantes).

Miguel de Cervantes Saavedra va néixer al 1547 a Alcalà de Henares i va morir el 22 d'abril del 1616 a Madrid. Tot i que fou enterrat el 23 d'abril. Per tant, el dia de Sant Jordi no és només el dia dels llibres i les roses, ce celebra també l'aniversari de la mort d'un dels escriptors més universals de la literatura castellana. És sabut per tothom que la seva obra més reeïxida i coneguda és El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha. Aquesta és una immensa obra en què dos personatges: Don Quixot i Sancho Panza viatgen com a cavallers errants. El primer és un idealista o un boig, segons el cristall per on es miri. El segon és un home realista. Són dos personatges antagònics però, complementaris. L'un no existira sense l'altre. I no ens oblidem d'esmentar el tercer personatge: Dulcinea, la dona que don Quixot estima dins del seu món ideal. El cert és que Cervantes en aquesta obra pren el tema dels cavallers errants, però li dóna la volta, perquè el converteix en un dels primers idealistes de la història. Més tard, els escriptors romàntics es convertirien també en idealistes. I més endavant, Calderón de la Barca posaria en dubte el somni la realitat, a la seva obra teatral La vida es sueño, entre molts d'altres exemples.Així gràcies a Miguel de Cervantes Don Quixot ens va ensenyar a somniar desperts.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació