Joan Brossa: Què et suggereix

aquest poema visual?

Teatre: Dramatúrgia al País de les Meravelles?

Aquest migdia he tingut una bona sorpresa quan he arribat a casa. He trobat un sobre gran, que provenia de la UAB. I quan l'he obert, he trobat el llibre Dramatúrgia al País de les Meravelles? Publicat i editat per Francesc Foguet i Núria Santamaria, gràcies a PUNCTUM&GELCC. L'any 2006 arrel del FIT Festival Internacional de Teatre infantil i juvenil de Cerdanyola del Vallès, el Departament de la Universitat Autònoma de Bellaterra, el GELCC, i els professors Francesc Foguet i Núria Santamaria van organitzar el I Simposi sobre teatre infantil i juvenil. En aquest simposi van intervenir Joan Carbonall, Antoni Morral, Consol Pla, Ramon Llimós, Lluís Calderer, Manuel Molins, Anna Roca, Pasqual Alapont, Pep Albanell, Marta Albir, Joan Castells, Francina Gómez, Maria Agustina Solé i els dos professors esmentats. En conjunt es va debatre quina era la situació del teatre infantil a Catalunya, i els ponents es van qüestionar si hi ha Dramatúrgia al País de les Meravelles? i on són els dramaturgs? Perquè ja sabem que el teatre infantil i juvenil sempre s'ha considerat com un gènere menor, quan en la meva opinió és un gènere complicat perquè el públic al qual s'adreça és molt exigent. Els nens i els adolescents no s'acontenen amb qualsevol obreta, sinó que demanen una obra que els captivi de ple, i els faci protagonistes actius i no passius des de les seves butaques. Aquesta publicació reuneix totes les ponències i els debats que van participar en aquest tema. I no només això, sinó que l'Arlequí des del punt de vista de professora de llengua catalana va participar-hi enviant una ponència sobre la "Pedagogia didàctica en el teatre infantil i juvenil"ja que podem educar els infants i els joves en el teatre des de les llars, les escoles i instituts, les universitats, els mitjans de comunicació, les noves tecnologies, etc. Primerament, cal bandejar el mite que el teatre infantil i juvenil és un gènere menor, i aquest I Simposi i aquesta publicació del mateix són un primer pas per trencar aquest mite, i aconseguir que surtin iniciatives i dramaturgs d'acord amb les exigències d'aquest públic tan especial que algun dia esdevindran els espectadors de teatre del futur.

El conte per fascicles: Els primers cinc fascicles

I) Un vespre, aquell vespre de lluna plena, el Llibreter anava a tancar la llibreria com de costum, però abans va voler donar-hi una darrera ullada, perquè tenia un neguit.

II) El Llibreter, un home d'una cinquantena d'anys, alt, amb ulleres i amb el rostre sempre pensatiu, va començar a inspeccionar, un per un, tots els prestatges de la llibreria. Quan va arribar a la darrera secció, es va quedar perplex. Al terra va trobar un llibre, un llibre obert. "Com hi ha anat a parar?" es deia. De sobte, va sentir un soroll.

III) El Llibreter va seguir el rumb dels sorolls, fins que va arribar al taulell. Allà amagada hi havia un nena, una nena d'uns 12 anys. Duia dues trenes rosses, i tenia uns ulls observadors i inquiets. El Llibreter, sorprès, li va preguntar: -Qui ets tu? Però la nena no deia res. El Llibreter va insistir: Qui ets tu?

IV)
-Qui ets tu? Va preguntar per tercera vegada el Llibreter a la nena desconeguda.
-Em dic Ariadna. Va contestar ella tímidament mentre ell se la mirava entre encuriosit i entendrit.
-D'on has sortit? I què hi fas aquí?Ella va dubtar uns segons i finalment va contestar-li:
-He sortit d'un llibre.
-Què dius ara! -Va exclamar el Llibreter perplex i incrèdul.
-Dic que he sortit d'un llibre. Va tornar a insistir l'Ariadna.
El Llibreter es va fregar els ulls i ella de sobte li digué -No, no estàs somniant, sóc aquí-.

V)El Llibreter es va fregar els ulls i ella li va dir: -No, no estàs somniant sóc aquí.
"Aquesta nena és el personatge d'un llibre i és real?" -Sí, sóc un personatge de llibre i sóc real.
"Ohh aquesta nena llegeix els meus pensaments". Aleshores ella va fer un somriure ple de complicitat. -Per què has sortit del teu llibre? va preguntar el Llibreter encuriosit. Ella va deixar de somriure i llavors se li va dibuixar la tristesa al seu rostre. Finalment va respondre: -No m'agrada el llibre on visc.

Continuarà...

El penjat

Aquí teniu el Penjat:

JOAQUIM
CARBÓ

I aquí teniu les pistes:

a) És un autor català.
b) És un autor contemporani i actual.
c) Ha escrit moltes novel·les.


El penjat d'aquest mes és JOAQUIM CARBÓ i l'encertant ha estat SV. Moltes felicitats!

Lectures: Antología de la lírica amorosa

L'amor sempre és i ha estat un dels grans misteris universals, i per això és i ha estat un tema de la literatura des dels grecs fins a l'actualitat. L'Antología de la lírica amorosa editada per l'Aula de Literatura i Vicens Vives és un recull de 114 poemes de la literatura castellana des del període de las "jarchas" mossàrabs fins al període contemporani. L'esmentada antologia s'estructura en quatre etapes: l'edat mitjana, l'edat d'or, romanticisme i modernisme i l'edat contemporània. Les diferents vessants d'aquesta temàtica es diversifiquen en amor, desamor, absència de l'estimat, amor de l'objecte ideal i inassolible. I és que des dels períodes de l'època medieval els poetes ens mostraven l'amor cortès, i després també hem conegut l'amor a través dels ulls dels poetes de l'edat d'or com per exemple Garcilaso de la Vega, o Luis de Góngora. I no podem oblidar els poemes plenament romàntics de Gustavo Adolfo Bécquer, aquells en què l'amor és inassolible, i el poeta sent la soledat davant d'un paisatge nocturn i de lluna plena. I tots aquests referents ens han dut poemes de l'edat contemporània de Pablo Neruda, Vicente Aleixandre, Federico García Lorca. Cada poeta i cada època ha donat una perspectiva de l'amor particular. I en cada amor apareixien diferents aspectes: l'enamorament, el petó, la culminació de l'amor, el final de l'amor, l'absència i el record, el dolor, o la idealització de l'objecte estimat; i fins i tot hi ha poemes en què els poetes es qüestionen què és l'amor. I aquí us deixo un exemple d'aquest últim de Lope de Vega:

Ir y quedarse, y quedar partirse,
partir sin alma, e ir con alma ajena,
oír la dulce voz de una sirena,
y no poder del árbol desasirse;

arder como la vela y consumirse
haciendo torres sobe tierra arena;
caer de un cielo, y ser demonio en pena,
y de serlo jamás arrepentirse;

hablar entre las mudas soledades,
pedir prestada, sobre fer, paciencia,
y lo que es temporal llamar eterno;

creer sospechas y negar verdades,
es lo que llaman en el mundo ausencia,
fuego en el alma y en la vida infierno.

En conclusió aquesta antologia és una bona lectura per aprendre de i sobre l'amor a través dels grans autors de la literatura castellana.

La notícia literària destacada: Fomentar la lectura: recuperar el plaer de llegir

Segons un estudi fet per la Generalitat quasi la meitat dels catalans no ha obert cap llibre durant el darrer any, i aproximadament un 60% no ha obert cap diari. És per això, que la Generalitat ha encetat un pla de foment de la lectura fins l'any 2011. Aquest pla es divideix en diferents activitats com són la subscripció gratuïta de diaris i revistes per a joves que compleixin 18 anys, distribuir els capítols inicals de les novetats editorials als transports públics. El més destacable d'aquest pla són dues iniciatives com són: la construcció de 88 biblioteques noves en els propers cinc anys, i la implantació d'espais de lectures a totes les escoles mitjançant els PuntEdu. Crec que qualsevol iniciativa per a fomentar la lectura en la societat per petita que sigui sempre serà positiva i favorable. I és que la lectura és una font de cultura i coneixement, a més de ser també una eina de comunicació, entre lectors, entre lectors i escriptors.

L'Article: Viatges literaris

"
Al "Suplement Cultura" del diari Avui he topat amb un reportatge molt interessant titulat "Doble Viatge". En l'esmentat reportatge l'Ada Castells fa tot un llistat de ciutats i autors que han centrat alguna de les seves obres en aquestes ciutats citades. Per exemple, si volem viatjar literàriament a Bath haurem de llegir Persuasió de Jane Austen, i si preferim anar a Nova York haurem de llegir La ciutat de vidre de Paul Auster. De fet, el viatge literari no està gens renyit amb el viatge real. Així que si llegim per exemple La mort a Venècia de Thomas Mann, sempre podem anar a la ciutat on el personatge principal Aschenbach fa el seu darrer recorregut vital, i on ell s'enamora de la bellesa inassolible. I és que els viatges, com les ciutats són materials per a la creació literària perquè les experiències sempre poden ser narrades, poetitzades, etc., dins d'un món ficcional.

Música i literatura: Night and Day de Cole Porter

L'any 1932 el compositor Cole Porter va compondre una de les cançons d'amors més sensuals i emblemàtiques. Night and Day va ser creada per al musical Gay Divorce i Fred Astaire li va posar veu. Aquesta és una melodia i una lletra que han estat versionades per cantants d'èpoques diverses com Frank Sinatra, Ella Fitzgerald, U2, The Temptations i molts d'altres. I és que la cançó parla d'un dels temes més universals de la literatura, l'amor, i l'objecte de desig per part d'un jo que viu pensant "nit i dia" en l'objecte del seu amor, un amor inassolit i no correspost, i precisament aquesta no correspondència avoca el jo poètic a pensar-hi contínuament sense treva. Night and Day doncs és una cançó que ja forma part de la nostra banda sonora particular, i que potser quan la sentim ens imaginem que som el jo poètic que no dorm pensant en un nom inassolible.

La incògnita: Qui és? Noves pistes

Aquí teniu noves pistes per a descobrir La incògnita:

a) És una miss no mrs.
b) La seva creadora és d'origen anglès.

La resposta de La incògnita d'aquest mes és Miss Marple i l'encertant ha estat en Jordi González. Enhorabona!

Digue'm

què llegeixes aquest mes

Fòrum literari: Juliol

Què prefereixes escriure les teves obres a mà o a ordinador?

L'Article: Viatge a l'antiga pàtria

Ahir vaig tenir ocasió de llegir un bon reportatge al Suplement Cultura de l'Avui. El reportatge esmentat que es titula "El somni de Grècia. Viatges d'anada i tornada a l'antiga pàtria" fa una anàlisi exhaustiva d'obres de la literatura catalana actual i de la tradició que han vessat les seves obres en Grècia. L'autor del reportatge Josep Pelfort primerament fa una introducció citant T.S Eliot: "És improbable que sàpiga el que ha de fer [l'escriptor] si no viu al que no és simplement present, sinó el moment present del passat, si no és conscient del que és mort, sinó del que ja viu". Un escriptor ha de tenir en compte la tradició cultural del passat, és a dir, Grècia . Els autors grecs van crear formes i continguts literaris que en l'actualitat són universals.
I és que l'autor d'aquest reportatge relaciona una sèrie d'autors de a la literatura catalana i la castellana i les seves obres amb l'antiga pàtria: El sueño de una generación. El crucero unviersitario por el Mediterráneo de 1933 de Francisco Garcia Alonso i Josep M. Fullola Percot, professors els quals en la seva obra fan un estudi analític de les dades històriques de l'anomenada pàtria; El cor grec de Susanna Rafart, on l'autora parteix d'un mite literari per elaborar una reflexió sobre l'estètica i la creació; i especialment El somni de Grècia. La recepció catalana de la cultura clàssica de Josep Maria Solà. I és en aquest llibre assagístic on Josep Pelfort centra la seva tesi de l'encara present petjada de l'antiga Grècia en la literatura catalana no només actual, Maria Àngels Anglada i Carles Miralles; sinó també de la tradició de la mà d'autors com Maragall, Riba, Espriu. Grècia és "una utopia, un somni" tal com diu Pelfort. Gràcies a Josep M. Solà, i al seu assaig, i a tots aquests escriptors de la literatura tant castellana com catalana de la tradició i actuals el somni de Grècia perviu avui com el nostre bressol cultural.

Curiositats: Lectors anònims

Us heu parat mai a tafanejar els milers de lectors que hi ha al metro? Quan faig un trajecte en metro, si tinc un trajecte llarg, busco una distracció, i aleshores començo a mirar els lectors anònims que hi ha. N'hi ha que llegeixen diaris gratuïts, i devoren notícies, n'hi ha que llegeixen bestsellers com El noi del pijama de ratlles o El joc de l'àngel, l'última novel·la del Ruiz Zafón, n'hi ha que llegeixen la Bíblia, per posar alguns exemples. I és que el més curiós de tot això són les expressions dels seus rostres: tots els lectors estan concentrats, devorant pàgines, i són dins un món lluny de la nostra realitat. I si estic al costat d'algú que llegeix, la tafaneria pot més, i tafanejo què llegeix, i llavors trobo diferents reaccions. Hi ha lectors que et deixen compartir la lectura, i n'hi ha que em miren amb desaprovació com si destorbés algun moment íntim entre el llibre i ells, i aleshores aparten el llibre de la meva vista. I jo com ells també em converteixo en una lectora anònima, i és llavors quan sóc objecte de la seva tafaneria. Realment és tota una experiència divertida descobrir els milers de lectors anònims que viatgen/viatgem com en metro.

La incògnita: Qui és?

Aquí teniu una nova incògnita i aquí teniu tres noves pistes:

a) És una dona.
b) Té una gran capacitat d'observació
c) i de perspicàcia.

La Presentació de LCL a Fnac

Ahir dimarts una quinzena dels autors del LCL vam assistir a la presentació de l'anomenat llibre a Fnac de Plaça Catalunya. Primer, el Llunàtic i jo ens vam trobar i vam parlar com no de literatura, i de la nostra tasca com a professors de secundària de llengua catalana i literatura. Després un cop dins la sala d'actes de Fnac, vam saludar al Toni Ibáñez i el Sani Girona. Més tard, la sala es va omplir força. A la taula hi havia en Toni Ibáñez, el Sani Girona la Judith, el Vicenç Sanz, el veí de dalt, l'Enric Gil i el David Figueres cadascun dels quals va explicar breument l'origen del seu bloc. Entre el públic també hi havia en Jordi Torà, en Rubèn Novoa, l'Esther Andorrà entre d'altres.
Després passaven el micro als autors del públic i confesso que vaig fugir-ne deliberadament per allò del pànic escènic. El cert és que des de sempre jo he sigut molt tímida, tot i que he anat superant aquesta timidesa, escriure per a mi era la meva forma de parlar, i clar ahir em vaig trobar davant d'un micro i en aquell moment les paraules no em sortien. I ja se sap que no es pot escriure res sinó tens res a dir, per tant, vaig preferir mantenir-me en silenci. I ja vaig dir en una ocasió, que l'origen del bloc/blog ve del David Madueño, ja que vaig veure que t'obria portes al món de la literatura. Espero que hi haurà més ocasions de fer actes com aquests i potser la propera vegada tindré un discurset breu preparat per si em passen el micro. Al final, com no, ens van fer la foto de "família". Cal dir que en aquell acte es van trobar a faltar molts d'altres blocaires o blogguers com preferiu com en Jesús M. Tibau , el Llibreter i un llarg etcètera, que des d'aquí els enviem una salutació ben cordial. Gràcies a tots un cop més per fer Antaviana.

El conte per fascicles: V

El Llibreter es va fregar els ulls i ella li va dir: -No, no estàs somniant sóc aquí.
"Aquesta nena és el personatge d'un llibre i és real?" -Sí, sóc un personatge de llibre i sóc real.
"Ohh aquesta nena llegeix els meus pensaments". Aleshores ella va fer un somriure ple de complicitat. -Per què has sortit del teu llibre? va preguntar el Llibreter encuriosit. Ella va deixar de somriure i llavors se li va dibuixar la tristesa al seu rostre. Finalment va respondre: -No m'agrada el llibre on visc.

El lector respon

Has llegit A la platja de Chesil d'Ian McEwan?

Presentació LCL a Fnac Triangle

El proper dimarts 8 de juliol a les 19:00 h. farem la presentació de LCL al FNAC Triangle. Ens acompanyaran alguns dels autors (Sani Girona, Judit Ortiz, David Figueres, Trina Milán, Júlia Costa, El veí de dalt, Enric Gil...) i tots els que vulgueu afegir-vos. Si no vas estar a la Catalònia ni a Vallromanes, aquesta no te la pots perdre!

T'hi esperem!

Joan Brossa: Què et suggereix...

aquest poema visual?

El Qüestionari: Albert Lladó

1. Quin va ser el llibre que et va fer entrar en el món de la literatura?

Possiblement, “Historia de cronopios y famas”, de Cortázar.

2. Quan et vas adonar que t’agradava escriure?

En un Sant Jordi a l’institut. Em divertia i guanyava. Tenia... quinze anys, crec.

3. Creus que és cert allò que deia Picasso: “la inspiració es troba treballant”?

Sens dubte. Però cal portar una llibreta a sobre. Mai se sap.

4. Quin autor de la literatura clàssica t’ha marcat més?

Cortázar, des del principi. Però també Kafka. Aquí, a Catalunya, Pere Calders. I Monzó, és clar.

5. Digues una cita literària.

“La millor manera de superar una temptació és caure en ella”. Oscar Wilde.

11 mesos d'Antaviana

Aquest és el post número 202, i aquest mes de juliol el bloc compleix 11 mesos. És com una criatura que quan neix tot just comença a obrir els ulls i a descobrir el món que l'envolta. I ara que és a punt de complir l'anyet, ja comença a gatejar i a barbotejar paraules intel·ligibles. Quan vaig iniciar aquesta aventura bloguera o bloquera com desitjeu, no m'imaginava que faria un camí on a més de créixer com a escriptora també creixeria com a lectora gràcies a totes les vostres aportacions amb els vostres comentaris. I fruit de tot això ha sorgit unes jornades sobre blocs i un llibre dels catosfèrics, on podríem dir que he perdut la meva "virginitat" com escriptora, ja que és el primer relat publicat en paper. I és que ja ho diuen que les coses vénen quan menys te les esperes. I aquest camí encetat gràcies a Antaviana m'ha obert moltes portes, i m'ha brindat l'oportunitat de conèixer bons lectors i lectores que ara formen part d'aquest bloc, i que sense ells la meva "ploma" no tindria raó per a escriure. Perquè els que som escriptors/escriptores, si em permeteu aquest atreviment, escrivim per als altres, per aquells que ens llegeixen, i perquè no que ens critiquen si no els agrada. Perquè és escriure és comunicar, a través de la ficció, darrere la qual amaguem part de les nostres vivències, pors, alegries, etc. I és per això que avui vull celebrar amb tots vosaltres aquests 11 mesos, i també com no agrair-vos la vostra participació i fidelitat al bloc.