Lectures: Antología de la lírica amorosa
L'amor sempre és i ha estat un dels grans misteris universals, i per això és i ha estat un tema de la literatura des dels grecs fins a l'actualitat. L'Antología de la lírica amorosa editada per l'Aula de Literatura i Vicens Vives és un recull de 114 poemes de la literatura castellana des del període de las "jarchas" mossàrabs fins al període contemporani. L'esmentada antologia s'estructura en quatre etapes: l'edat mitjana, l'edat d'or, romanticisme i modernisme i l'edat contemporània. Les diferents vessants d'aquesta temàtica es diversifiquen en amor, desamor, absència de l'estimat, amor de l'objecte ideal i inassolible. I és que des dels períodes de l'època medieval els poetes ens mostraven l'amor cortès, i després també hem conegut l'amor a través dels ulls dels poetes de l'edat d'or com per exemple Garcilaso de la Vega, o Luis de Góngora. I no podem oblidar els poemes plenament romàntics de Gustavo Adolfo Bécquer, aquells en què l'amor és inassolible, i el poeta sent la soledat davant d'un paisatge nocturn i de lluna plena. I tots aquests referents ens han dut poemes de l'edat contemporània de Pablo Neruda, Vicente Aleixandre, Federico García Lorca. Cada poeta i cada època ha donat una perspectiva de l'amor particular. I en cada amor apareixien diferents aspectes: l'enamorament, el petó, la culminació de l'amor, el final de l'amor, l'absència i el record, el dolor, o la idealització de l'objecte estimat; i fins i tot hi ha poemes en què els poetes es qüestionen què és l'amor. I aquí us deixo un exemple d'aquest últim de Lope de Vega:
Ir y quedarse, y quedar partirse,
partir sin alma, e ir con alma ajena,
oír la dulce voz de una sirena,
y no poder del árbol desasirse;
arder como la vela y consumirse
haciendo torres sobe tierra arena;
caer de un cielo, y ser demonio en pena,
y de serlo jamás arrepentirse;
hablar entre las mudas soledades,
pedir prestada, sobre fer, paciencia,
y lo que es temporal llamar eterno;
creer sospechas y negar verdades,
es lo que llaman en el mundo ausencia,
fuego en el alma y en la vida infierno.
partir sin alma, e ir con alma ajena,
oír la dulce voz de una sirena,
y no poder del árbol desasirse;
arder como la vela y consumirse
haciendo torres sobe tierra arena;
caer de un cielo, y ser demonio en pena,
y de serlo jamás arrepentirse;
hablar entre las mudas soledades,
pedir prestada, sobre fer, paciencia,
y lo que es temporal llamar eterno;
creer sospechas y negar verdades,
es lo que llaman en el mundo ausencia,
fuego en el alma y en la vida infierno.
En conclusió aquesta antologia és una bona lectura per aprendre de i sobre l'amor a través dels grans autors de la literatura castellana.
Hola Arlequí. A la següent web: http://www.estimaencatala.lateneu.org/poemes.php
ResponEliminahi trobaràs una antologia de poesia catalana d'amor de tots els temps -des d'Ausiàs March a Maria Mercè Marçal, Miquel Martí i Pol, etc.- També el llibre "T'estimo..." d'Eumo Editorial, que és un recull de poesia d'amor moderna i contemporània. Salutacions.
Hola SV. Gràcies per la recomanació. No et pensis que desconec els poemes d'amor de la literatura catalana, crec que és bo conèixer autors de totes les llengües i de tots els països. Llegir no entén de fronteres.
ResponEliminaSalutacions cordials.
arlequí, m'agrada aquest sonet, molt agut tot el que diu.
ResponEliminasv, he visitat el teu blog, que no coneixia, i m'he anotat les pàgines que recomanes en un post. Gràcies.