Fòrum literari: Juliol

-







Què prefereixes escriure les teves obres a mà o a ordinador?

Comentaris

  1. Biel Barnils Carrera14 de juliol del 2008, a les 13:08

    Des dels 17 anys escric a mà, a ploma, un dietari. Per mi l'escriptura és una activitat manual i és molt bonic veure les diferents lletres de cadascú que mostren des de l'estat d'ànim fins a la personalitat, etc.
    A part del dietari tota la resta l'escric directament a l'ordinador doncs és més còmode; prémer tecles és també una activitat manual ;)

    També haig de dir que a vegades escric la primera versió d'un text primer a mà i així després al passar-ho a l'ordinador em serveix per corregir i reescriure.

    ResponElimina
  2. Anònim14 de juliol del 2008, a les 23:49

    Sempre a mà i la primera correcció a mà també. M'agrada més. Després ho passe a ordinador i ho torne a corregir.

    ResponElimina
  3. El veí de dalt15 de juliol del 2008, a les 1:08

    M'agradaria tenir algú a qui dictar. Però veient el que cobren els/les taquígrafs/es, no em resta més remei que fer-ho a màquina. Com al rentadora. ;-)

    ResponElimina
  4. Anònim15 de juliol del 2008, a les 11:28

    Des dels 14 anys he escrit sempre amb el bolígraf. Però des que tinc ús d'ordinador sóc "escriptor" de la mà oberta. Trobe que les idees són més fàcils d'agafar amb la rapidesa de la mecanografia...

    ResponElimina
  5. Jesús M. Tibau17 de juliol del 2008, a les 17:30

    Per la meva manera d'escriure, em va molt bé l'ordinador, ja que contínuament estic canviant d'ordre paraules, o modificant-les

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació