dimarts, 31 d’octubre del 2023
diumenge, 29 d’octubre del 2023
dissabte, 14 d’octubre del 2023
L'anecdotari de l'Arlequí: El dia que vaig entrevistar a Javier Krahe (No, no és cap sopar de duro).
Avui enceto una nova secció, l'anecdotari de l'Arlequí. Com diu la paraula, aquí s'explicaran algunes peripècies que va viure la persona que escriu aquest blog o bloc. Començaré amb "El dia que vaig entrevistar a Javier Krahe. Quan tenia setze anys, concretament l'any 1991, jo col·laborava en la revista "Mes coloma" de la meva ciutat Santa Coloma de Gramenet. Tenia una secció d'entrevistes. Sona increïble, oi? Doncs sí, jo feia entrevistes a personalitats de la ciutat, i una experta en grafologia, escrivia un escrit sobre la manera de ser a partir de la seva lletra. I fins i tot, tenia un sou, cinc mil pessetes. Ostres! ha plogut molt des d'aleshores. Doncs tornant a l'anècdota, un vespre, acompanyada de ma mare, vam anar a un concert de l'artista a un antic poliesportiu que era davant de la Biblioteca Central. Vaig anar a una mena de "rebotiga" valgui com a metàfora. Jo anava amb un walkman i tenia preparades les preguntes. Ell estava embriagat d'unes quantes copes, i jo quan vaig acabar, i l'endemà vaig voler passar l'entrevista a paper, sopresa! No vaig prèmer bé el botó de gravar i no es gravar res. Error de principiant. Sí. Però vaig intentar recordar algunes respostes i així va ser com vaig salvar la situació. Fins aquí, una de les moltes anècdotes de l'Arlequí.
divendres, 13 d’octubre del 2023
Còctel de paraules: Jordi Valls
Avui a la secció, entrevistem a Jordi Valls, poeta colomenc:
1. El poeta neix o es fa?
El poeta neix i es fa. Tota persona té una vessant lírica, a alguns els va sorgint de tant en tant, d’altres l’oculten sota tones de pragmatisme i una minoria la conrea amb més o menys talent, habitualment les persones que tenen en compte la tradició que el precedeix se’n surt millor.
2.Quan vas descobrir que t’agradava escriure poesia?
Molt jovenet, amb dotze anys. Però no vaig escriure seriosament fins que vaig llegir poesia de forma conscient i per gust.
3. Creus que hi ha el prejudici que la poesia és un gènere menor?
La poesia és més que un gènere, és l’origen de la literatura, molt abans que fos escrita. Trobareu poesia al Gilgameix, i als llibres de l’Antic Testament de la Bíblia, a la Iliada i a les sagues nòrdiques. Sense poesia no hi hauria literatura. La poesia contemporània tal i com l’entenem està plena de prejudicis i manies. La poesia és parenta de l’art i de la música. No explica una història, l’exhala amb sensibilitat. La meva paradoxa és que escric per un lector a qui no l’interessa la poesia.
4. Quan vas llegir per primer cop a Màrius Sampere? Què has après d’ell?
Al poblat iber, al monòlit on hi ha el poema “Sender”, cada cop que hi pujava el llegia i pensava, algun dia coneixeràs el poeta que ha escrit això. Al final el vaig conèixer i vam ser amics. Sampere m’ha ensenyat a ser literàriament ambiciós. No quedar classificat en una fórmula i experimentar amb rigor i exigència. També ha estat per mi una via d’estima al territori, a la comarca del Barcelonès nord, me l’ha fet mirar d’una manera diferent i única.
5. És un mite o és realitat la idea de l’escriptor solitari?
L’escriptor solitari és una realitat mitificada. Entre multituds que no m’escolten és quan més sol estic. Un cop em va dir Joan Margarit: Hem de saber estar sols. No sabia com de profund era el seu consell.
6. Què opines de la frase de Picasso: “La inspiració es troba treballant?”
És el que fem tota la vida, treballar i jugar. El joc també és treball. Rectifico Picasso: “La inspiració es troba prenent consciència de la vida.”
7.Com podem apropar la poesia als infants i als i a les adolescents?
Amb naturalitat, amb passió, ensenyant-los a llegir en veu alta. I llegir sobre aquelles temàtiques que els poden interessar com la rebel·lia davant la injustícia, l’amor, el goig de la vida. Tota precaució és un prejudici.
8. Creus que iniciatives com la Setmana de la Poesia a Barcelona, ajuden a difondre més la poesia entre la societat?
Sí, ajuden. Com totes les activitats obertes que potencien la poesia com a mitjà d’expressió i com a espectacle. Però el que a mi m’interessa són aquelles activitats que es fan amb públic que no és l’habitual.
9. Cita una poetessa que t’agradi.
M’agraden moltes, prefereixo dir poeta sense gènere masculí o femení. M’agrada molt Montserrat Abelló i cada vegada més Clementina Arderiu. Evidentment Maria Mercè Marçal. Ep, Vinyet Panyella, Cèlia Sànchez-Mústich. De les poetes joves actuals gairebé totes, és la poesia més contemporània i moderna que es fa actualment.
10. Cita els versos d’un poema que recordis
L’ULL PACIENT
Badiu de llimoners.
A l’aixopluc de les branques
albirava la polpa.
.
dijous, 12 d’octubre del 2023
Creacions de l'Arlequí: Experiment poètic d'amor
EXPERIMENT POÈTIC D'AMOR
Experiment inspirat en la lectura dels poemes:"Vora la mar" de Jacint Verdaguer i "Eco" de Joan Brossa.
You and me everything together/everyday together, always… (Don’t speak/No Doubt)
Les ones et parlen
-Plores?
-Ploro
-Per què plores?
- Perquè em couen les sagetes del fill de Venus.
-Les teves llàgrimes són una boira espesa, t’impedeixen albirar el camí.
-I per què em cou tant l’amor?
Negar l’innegable
Defujo el teu espill.
Dins del meu esguard:
Hi ha dues sagetes .
-Per què cou tant l’amor?
L’Arnès
Vull posar un arnès
a les meves entranyes.
-No et servirà de res l'arnès.
-Per què no?
_...
-Per què cou tant l’amor.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)