Una mica de música: El universo sobre mi
Aquí teniu una cançó plena de vitalitat per acomiadar l'any 2010:
Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Una miqueta tòpica, no?
ResponEliminaNo, no és pas tòpica. És una cançó plena de poesia, que he volgut penjar per acomiadar aquest any.
ResponEliminammmm... Trobe que no tenim un mateix concepte de poesia ;-)
ResponEliminaEt desitjo un 2011 ple de felicitat!
ResponEliminaJesús, cada lector/a té el seu concepte propi de la literatura, jo tinc el meu.
ResponEliminaGràcies, Mireia! Igualment per a tu.
Feliç 2011.
ResponEliminaDisculpa'm si estic enganyat, Roser, però em sembla que alguns dels meus comentaris no et fan gens de gràcia. Ho lamente: tan sols intente ser honradament crític. Pel que fa a la cançó d’Amaral dic que és una mica tòpica perquè la història que conta (la dona enpresonada en una relació de parella convencional que anhela llibertat i plenitud) ja la cantava als anys setanta Ana Belén:
ResponElimina“No volverán
los días que eran siempre igual.
Convertida en reina de la casa,
atrofiado el cuerpo de esperar.
Desde mi libertad
soy fuerte porque soy volcán.
Nunca me enseñaron a volar
pero el vuelo debo alzar… Etc.
Per un altre costat no sé si “cada lector/a té el seu concepte propi de la literatura” però estic segur que no tots són equivalents. Precisament tu, com a professional de la teoría literària no pots admetre igualtat entre el teu criteri literari i el criteri dels teus alumnes, entre el teu discurs i el seu. En qualsevol cas crec que anem massa luny perquè una cosa és el “gust” subjetiu i una altra cosa el “valor” literari que (al meu entendre) te un carácter objetiu… Ja m’he enrotllat massa.
Que tingues un feliç any ple de ventures, ple de coneixences!!! :-D
Hola Jesús! Ets lliure d'opinar. Em sembla recordar que en la tradició cultural hi ha temes que sempre es repeteixen i no em sembla malament que l'argument de la cançó tingui més d'una versió.
ResponEliminaPer altra banda, jo tant com a professora com com a lectora, tinc clar que cada lector/a ha de construir la seva concepció de la literatura, perquè hi ha tantes interpretacions d'un text com lectors, i això sí vol dir que la lectura és subjectiva, però això no significa que ni jo ni els meus alumnes no tinguem ni idea d'interpretar un text literari. La literatura ens suggereix idees i cadascú les rep a la seva manera, i això cal respectar-ho.
Bon any nou!
Novesflors, molt bon any per a tu i gràcies per la teva constània al blog!