Disculpa'm si estic enganyat, Roser, però em sembla que alguns dels meus comentaris no et fan gens de gràcia. Ho lamente: tan sols intente ser honradament crític. Pel que fa a la cançó d’Amaral dic que és una mica tòpica perquè la història que conta (la dona enpresonada en una relació de parella convencional que anhela llibertat i plenitud) ja la cantava als anys setanta Ana Belén:
“No volverán los días que eran siempre igual. Convertida en reina de la casa, atrofiado el cuerpo de esperar.
Desde mi libertad soy fuerte porque soy volcán. Nunca me enseñaron a volar pero el vuelo debo alzar… Etc.
Per un altre costat no sé si “cada lector/a té el seu concepte propi de la literatura” però estic segur que no tots són equivalents. Precisament tu, com a professional de la teoría literària no pots admetre igualtat entre el teu criteri literari i el criteri dels teus alumnes, entre el teu discurs i el seu. En qualsevol cas crec que anem massa luny perquè una cosa és el “gust” subjetiu i una altra cosa el “valor” literari que (al meu entendre) te un carácter objetiu… Ja m’he enrotllat massa. Que tingues un feliç any ple de ventures, ple de coneixences!!! :-D
Hola Jesús! Ets lliure d'opinar. Em sembla recordar que en la tradició cultural hi ha temes que sempre es repeteixen i no em sembla malament que l'argument de la cançó tingui més d'una versió.
Per altra banda, jo tant com a professora com com a lectora, tinc clar que cada lector/a ha de construir la seva concepció de la literatura, perquè hi ha tantes interpretacions d'un text com lectors, i això sí vol dir que la lectura és subjectiva, però això no significa que ni jo ni els meus alumnes no tinguem ni idea d'interpretar un text literari. La literatura ens suggereix idees i cadascú les rep a la seva manera, i això cal respectar-ho.
Bon any nou!
Novesflors, molt bon any per a tu i gràcies per la teva constània al blog!
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Aquí teniu un nou podcast, La intel·ligència articial pot ser un daltabaix per a l'art? És una reflexió personal, i sense ser cap experta sobre si la IA canviarà la manera de crear art.
Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Una miqueta tòpica, no?
ResponEliminaNo, no és pas tòpica. És una cançó plena de poesia, que he volgut penjar per acomiadar aquest any.
ResponEliminammmm... Trobe que no tenim un mateix concepte de poesia ;-)
ResponEliminaEt desitjo un 2011 ple de felicitat!
ResponEliminaJesús, cada lector/a té el seu concepte propi de la literatura, jo tinc el meu.
ResponEliminaGràcies, Mireia! Igualment per a tu.
Feliç 2011.
ResponEliminaDisculpa'm si estic enganyat, Roser, però em sembla que alguns dels meus comentaris no et fan gens de gràcia. Ho lamente: tan sols intente ser honradament crític. Pel que fa a la cançó d’Amaral dic que és una mica tòpica perquè la història que conta (la dona enpresonada en una relació de parella convencional que anhela llibertat i plenitud) ja la cantava als anys setanta Ana Belén:
ResponElimina“No volverán
los días que eran siempre igual.
Convertida en reina de la casa,
atrofiado el cuerpo de esperar.
Desde mi libertad
soy fuerte porque soy volcán.
Nunca me enseñaron a volar
pero el vuelo debo alzar… Etc.
Per un altre costat no sé si “cada lector/a té el seu concepte propi de la literatura” però estic segur que no tots són equivalents. Precisament tu, com a professional de la teoría literària no pots admetre igualtat entre el teu criteri literari i el criteri dels teus alumnes, entre el teu discurs i el seu. En qualsevol cas crec que anem massa luny perquè una cosa és el “gust” subjetiu i una altra cosa el “valor” literari que (al meu entendre) te un carácter objetiu… Ja m’he enrotllat massa.
Que tingues un feliç any ple de ventures, ple de coneixences!!! :-D
Hola Jesús! Ets lliure d'opinar. Em sembla recordar que en la tradició cultural hi ha temes que sempre es repeteixen i no em sembla malament que l'argument de la cançó tingui més d'una versió.
ResponEliminaPer altra banda, jo tant com a professora com com a lectora, tinc clar que cada lector/a ha de construir la seva concepció de la literatura, perquè hi ha tantes interpretacions d'un text com lectors, i això sí vol dir que la lectura és subjectiva, però això no significa que ni jo ni els meus alumnes no tinguem ni idea d'interpretar un text literari. La literatura ens suggereix idees i cadascú les rep a la seva manera, i això cal respectar-ho.
Bon any nou!
Novesflors, molt bon any per a tu i gràcies per la teva constània al blog!