Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2012

L'apunt de teatre: El Nom

Imatges
L'any 2003 Jordi Galceran ens sorpenia amb el Mètode Grönholm , una obra amb pocs personatges, un argument aparentment senzill, que barreja humor amb tragèdia, i amb fets de la realitat, d'una realitat inventada però que no deixa de ser versemblant. El cert, és que Galceran ha anat creant un tipus de dramatúrgia orginal, però que no és d'aquelles obres d'humor per a distreure, sinó que l'espectador/a cap al final de l'obra se'n va amb una sèrie de dubtes, opinions sobre els temes plantejats. Enguany, Galceran ha portat una peça al Teatre Goya Codorniu, gran teatre de Barcelona del nostre apreciadíssim Josep M. Pou, titulada El Nom . Abans que s'alci el telò, ja et preguntes perquè es titula El Nom, i tot seguit se sent una veu en off, que fa de narrador introduint l'obra, i una breu descripció de cada personatge. Un recurs que s'ha utilitzat des de sempre al teatre, cosa que demostra que l'autor combina elements novedosos amb alguns de la

Dies assenyalats: Centenari de la primera gramàtica de Pompeu Fabra

Imatges
Al segle XVIII-XIX Josep Pau Ballot va publicar una primera gramàtica de la llengua catalana. Ben segur que aquest és el precedent perquè ja entrats al segle XX (1912), enmig d'un clima d'arrels modernistes i noucentistes, un jovenívol Pompeu Fabra, químic de professió, es va atrevir a publicar la primera Gramàtica de la llengua catalana, des d'un punt de vista filològic i amb la intenció de normalitzar la llengua catalana. Aquell esdeveniment avui compleix 100 anys. Potser aquella primera obra tenia aspectes que calia millorar, i que després Joan Solà, a cavall del segle XX i del XXI va anar solventant amb la seva Gramàtica. El cert, és que gràcies a Fabra des de llavors i fins avui, s'han potenciat lleis de normalització lingüística que han contribuït en la literatura, i per tant en millorar la forma d'escriure dels escriptors des dels Noucentistes fins a l'actualitat, atorgant un caràcter universal de la llengua que Ramon Llull va triar per a la seva

Experiment poètic: L'Arnès

Imatges
L’Arnès Vull posar un arnès a   les meves     entranyes. -No et servirà de res l'arnès.  -Per què no? _... -Per què cou tant l’amor. -…

Joc creatiu literari: Inventa

Imatges
un conte, poema, microconte, peça teatral... a partir d'aquesta imatge. Ja sabeu que m'heu de deixar un comentari amb l'enllaç del post. Espero les vostres participacions! Participacions: 1- Júlia de Llum de Dona. En Vermell 2-Helena Bonals de En cada vers que has entès. Calidesa 3- Jesús M. Tibau de Tens un racó dalt del món. Joc literari Antaviana 4. Drapaire de mots. Joc literari-Inventa Antaviana 5. Jpmerch d'Encara Estem Així? Butaca. Antaviana 6. Sa Lluna d'El Racó de sa lluna: Què n'he fet? 7. Alfred Russel de La línia de Wallace: Interiorisme

Experiment poètic: Negar l'innegable

Imatges
Negar l’innegable Defujo   el teu espill. Dins del meu esguard: Hi ha dues sagetes . -Per què cou tant l’amor? -...

La biografia: Woody Allen

Imatges
El proper 1 de desembre el director, guionista, escriptor i actor estaunidenc Woody Allen complirà 77 anys. Nascut al districte del Bronx, d'origen jueu Woody Allen té una trajectòria fílmica impressionant,tant per als detractors com per als seus fans. El cas és que hi ha una sèrie de films, on el director novayorquès crea una trama, i una història dins d'un discurs metaliterari. El primer dels fims de la sèrie és Bales sobre Brodway (1994), en la qual el protagonista David Shane és un jove autor teatral que necessita finançament per una de les seves obres, però ha de contractar la nòvia d'un mafiós. En aquesta obra es barregen elements de la novel·la negra, i elements metaliteraris quan David i un dels mafiosos li fa de crític de teatre. El proper film és Desmuntant a Harry (1997),  on Harry és un escriptor deprimit que es va deconstruint,i a mesura que ho fa es troba amb els personatges que ell ha creat fins que baixa als inferns, amb el referent de Dante i la Divina C

Reflexions en veu alta: El context

Imatges
Hi ha qui diu que per a llegir un poema, una novel·la o veure una obra teatral no cal conèixer el context històric de l'autor o autora. Això deriva del Postmodernisme, en què es trenca amb els cànons literaris, que poden ser discutibles o no, i que es relaciona amb la idea que un quadre el pots mirar i entendre sense saber res de qui l'ha pintat. Ara bé, des d'Homer fins a autors com William Blake per posar un parell d'exemples, tota la seva obra parteix d'uns referents literaris, que provenen d'un context, el seu context històric i personal. És a dir, no podríem entendre l'evolució de la poesia de Joan Maragall, sense conèixer els períodes històrics i personals que travessa l'autor barceloní. Així doncs, crec que és indestriable el context d'una obra, perquè l'úna no pot néixer sense l'altre. I és que precisament el què fa que hi hagin obres que perdurin al llarg del temps, és la qualitat literària amb la qual han estat creades dins

Digue'm

Imatges
què et suggereix aquesta fotografia?

Experiment poètic: Les ones em parlen

Imatges
Experiment inspirat en la lectura dels poemes:"Vora la mar" de Jacint Verdaguer i "Eco" de Joan Brossa. Y ou and me everything together/everyday together, always… (Don’t speak/No Doubt ) Les ones et parlen -Plores? -Ploro -Per què plores? - Perquè em couen les sagetes del fill de Venus. -Les teves llàgrimes són una boira espesa, t’impedeixen albirar el camí. -I per què em cou tant l’amor? - …