Fa uns quants anys, vaig tenir la sort de donar literatura catalana a primer de batxillerat com a professora. Fins aleshores, no havia llegit res de Vicent Andrés Estellés, i això que durant els anys de carrera em van fer llegir moltíssims poetes, però mai Estellés. Per tant, quan vaig haver de llegir els poemes conjuntament amb els alumnes em va captivar la seva manera de dir les coses, amb el seu valencià arrelat i també descobrir la singularitat de la seva veu poètica. El poema que més em va agradar és un dels més reeixits i llegits:
Els amants, un poema d'amor, d'amor carnal, però ple de tendresa i sinceritat, que és comparable amb el poema
Veles e Vents d'Ausiàs March, un altre valencià d'un altre temps, però que també cantava a l'amor, però en aquest cas en una mena de lluita entre l'amor carnal i l'espiritual, comparant l'amor amb un viatge en vaixell. Així doncs, vaig poder fer la descoberta d'un gran poeta, que injustament s'ha oblidat, no pas pels valencians ni pels bons amants de la bona poesia, però sí per la cultura oficial. Crec doncs, que és bo que avui homenatgem i recordem un poeta que a més, va ser cantat i interpretat, i immortalitzat per Ovidi Montllor. És un fet doncs que a València hi ha una rica cultura que cal reivindicar i llegir perquè forma part també de la nostra, perquè tots els Països catalans s'agermanen.