diumenge, 29 de gener de 2012

25 ANYS SENSE FOIX: La mirada de Josep Vicenç Foix






Logo ideat per Blocs de Lletres


Avui es compleixen 25 anys de la mort de Josep Vicenç Foix. Durant l'estudi de la meva carrera de filòloga, vaig tenir nombroses ocasions de llegir la poesia de J.V.Foix, així que vaig estudiar com va començar a temptejar en els seus versos de la mà de les influències dels Noucentisme i de les avantguardes. Amb el pas del temps, ell es va crear una veu literària pròpia. I és que des que vaig descobrir els seus versos, tot i que en una primera lectura es fa difícil copsar tota la seva essència poètica, sempre m'he deixat seduir per les seves paraules. Quan un poeta et captiva de ple en la seva obra poètica, encara que no entenguis ni un borrall del què escriu, ja has entrat en el seu món. I és que Josep Vicenç Foix tenia una manera tan genuïna com singular d'harmonitzar les paraules en un poema, i de fer-nos entrar en la seva música, sense cap escapatòria. Així doncs, descobrir la seva mirada en la lectura dels seus poemes ha sigut el meu despertar, veure-ho tot amb uns altres ulls, els ulls de J.V.Foix.
I com a colofó del meu homenatge als 25 anys sense J.V.Foix us deixo amb el poema "És quan dormo que hi veig clar", interpretat pel grandíssim Joan Manuel Serrat:

dissabte, 28 de gener de 2012

En el dia del meu aniversari: What a wonderful world

Avui compleixo 37 primaveres, hiverns, estius i tardors. Amb aqueest motiu us regalo aquesta cançó What a wonderful world intepretada pel grandíssim Louis Amstrong. Aquest món és el nostre i és on vivim, i podem somniar i lluitar per construir un món millor si ens ho proposem:

diumenge, 22 de gener de 2012

Crítica de la crítica: Anatomía de la influencia, La literatura como modo de vida

























Imatge presa de la xarxa

Fa uns dies a la Biblioteca Central de la meva ciutat, vaig descobrir un llibre que em va captivar des del títol: Anatomía de la influencia, la literatura como modo de vida de Harold Bloom. Aquest llibre és una anàlisi crítica de la literatura occidental que defensa que els escriptors/res no poden obviar les influències dels cànons, és a dir dels autors considerats canònics pels crítics que defensen aquest tipus de nomenclatures literàries. Al principi va començar essent una lectura interessant, ja que l'autor, Harold, fa una introducció de la importància de la literatura com a manera de vida, però sempre tenint en compte que ningú es pot desentendre de les influències que rebem de les lectures dels escriptors/res que hem llegit. Una de les citacions diu: "La crítica literaria es literaria, personal y apasionada. Para mí la literatura no es sólo la mejor parte de la vida; es en sí misma la forma de la vida, y esta no tiene ninguna otra forma. Fins aquí la lectura és interessantíssima, la cosa s'espatlla quan comença a aparèixer l'obssessió del crític en defensar que tot ve i acaba en William Shakespeare, com si fora d'aquest autor ja no hi hagués res més o gairebé ningú més amb una obra que es pugui llegir, analitzar i criticar dins la crítica literària. Al final, he acabat convencent-me que no puc continuar aquest llibre perquè considero que quan un autor s'encalla en una reiteració pàgina rere pàgina sense progressar en la temàtica, aquesta lectura es converteix en quelcom que no m'aporta res de nou. Així doncs, en principi el llibre és, en certa manera, té un títol i una introducció interessants, però el plantejament esdevé insípid perquè la reiteració i/o obssessió en un mateix tema converteix la lectura en innecessària i poc atractiva.

Les meves muses reposen


















Imatge presa de la xarxa

Els qui intentem dedicar-nos a l'ofici d''escriure, a més o menys talent, tenim èpoques prolífiques on escrivim textos i més textos, i períodes en què ens asseiem davant del processador de textos i aquest es queda en blanc, que ve a ser una metàfora de tal i com estem els aprenents d'escriptors/res. Així doncs ara les meves muses reposen, i és bo perquè sempre m'agrada cercar nous camins, sempre i quan no abandoni l''estil, la veu que he anat creant al llarg dels escrits que us he llegat, si és que es pot dir així amb aquesta franquesa. Per tant, deixaré que aquest sigui un espai de vacances de la creativitat fins que vingui una alenada d'aire fresc i les desvetlli perquè jo torni a escriure nous projectes literaris.

diumenge, 15 de gener de 2012

230è joc literari (talla i enganxa): Somni, vent, illa, arbres, fortuna, llum del mar



















Imatge presa de la xarxa




Així com cell qui en lo somni es delita

e son delit de foll pensament ve,
ne pren a mi, que el temps passat me té
l’imaginar, que altre bé no hi habita.

(Ausiàs March)

El cel prepara secrets
murmuris de mandarina.
I les riberes del vent
esgarrien taronjades.

(Bartomeu Rosselló-Pòrcel)

Illa sola amb el vent!
Vent més profund que l'aigua:
semblen dormir-hi móns
errabunds que ens reclamen.

(Carles Riba)

Segur que avui hi havia núvols,
i no he mirat enlaire. Tot el dia
que veig cares i pedres i les soques dels arbres,
i les portes per on surten les cares i tornen a entrar.

(Gabriel Ferrater)

—Explica'm, tu, què és el sol. —El sol.
—Explica'm què és la lluna. —La lluna.
—I per què en Pere plora amb desconsol?
—Perquè en sa vida no ha tingut fortuna.

(Joan Brossa)

Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
(Salvador Espriu)



dilluns, 9 de gener de 2012

Nou bloc: Diari de l'Arlequí














Imatge presa de la xarxa

Fa poc vaig decidir crear un nou bloc Diari de l'Arlequí. Sí, ja em direu que tinc la falera blogaire o blocaire i que no té cura. El fet és que feia temps em ballava pel cap la idea d'escriure per a reflexionar sobre temes de l'actualitat, i per tant em calia un espai nou. Així doncs us dono la benvinguda a tots i totes els qui vulgueu treure el cap pel Diari de l'Arlequí.

diumenge, 8 de gener de 2012

Cinquè aniversari del bloc: 1.212 Posts













Imatge presa de la xarxa


Sembla que fos ahir que vaig embarcar-me a l'aventura de crear el primer bloc: Antaviana. Va ser l'agost del 2007 quan vaig crear aquest espai, i sempre he dit i continuo dient, que fou gràcies a la bona influència d'en David Madueño i el seu bloc el Llunàtic. Inicialment, era un espai on podia penjar lliurement contes, microcontes, i textos poètics que tenia guardats en disquettes, o pendrives. A mesura que ha anat passant el temps, he creat seccions de jocs literaris, de participació de lectors i lectores, d'entrevistes, d'articles de reflexió i opinió, de música i literatura, de cinema i literatura, etc. I avui ja porto 1212 posts escrits, comptant aquest. També, sé que tinc 153 seguidors/res, alguns/algunes dels quals em deixen comentaris de tant en tant, d'altres de manera sovint, i fins i tot, tinc alguns anònims que em fan de correctors lingüístics i/o crítics literaris. Ara mateix sóc en un moment, que vull dedicar temps a fer exercicis literaris al marge del bloc, això no significa que no escrigui, o que el deixi abandonat, sinó que donaré més espai a articles sobre cultura, o reflexions literàries, articles també de lectures, i alguna secció nova que em balla pel cap. Necessito un temps per cercar de trobar noves històries i recursos de la narrativa i també vull intentar acabar un projecte teatral que fa anys que tinc a l'ordinador. Tot i això, aquest espai continuarà obert, perquè tots i totes els qui el manteniu viu, pogueu continuar participant, llegint, ja sigui en silenci o deixant la vostra petjada. Gràcies!

Centenari Pere Calders: Defugir les influències

Comencem el 2012 amb el Centenari Pere Calders. El següent vídeo, tal i com indica el títol Retalls, és un conjunt d'entrevistes a l'escriptor barceloní, intercalat amb la biografia de l'escriptor. Als 8 minuts i 31 segons Calders diu que cal defugir les influències dels escriptors, perquè cal que siguin originals. Bé, en part estic d'acord, però primerament un quan comença a crear, sigui escriptor, o simplement pel gust d'escriure i prou, beu de les referències literàries que ha llegit, i després quan els aprenents d'escriptors/res són més adults i madurs, llavors sí que han de cercar el seu camí, la seva veu literària, el seu estil. Escrivint i escrivint aprèn l'escriptor/a.

Edu3.cat

Troba les paraules Especial Aniversaris 2012, Solucions


















Imatge presa de la xarxa

Aquí teniu les solucions del joc, gràcies Rafel i Novesflors per la vostra participació.

1. Quin és el segon cognom de l'escriptor valencià Joan Fuster?

ORTELLS

2. Com es deia el personatge del conte "En començar el dia"?

ABEL

3. Quina companyia va convertir en una obra de teatre els contes de Pere Calders i quin any es va estrenar aquesta obra?

DAGOLL DAGOM, 1978

4. Quines dues influències literàries va rebre Joan Teixidor en l'elaboració del seu primer llibre Poemes, publicat l'any 1931?

AVANTGUARDISME i GENERACIÓ del 27

5. Com es titula el llibre més intimista que va escriure Joan Teixidor?

ENTRE LES LLETRES I LES ARTS


6. D'on era Miquel Peris?

CASTELLÓ

7. Quin any va publicar el seu primer llibre de poesia?

1965

8. De quina família provenia Miquel Dolç i Dolç?

FAMÍLIA PAGESA

9. Quines dues carreres universitàries va estudiar, i en quina de les dues es va especialitzar Miquel Dolç i Dolç?

FILOSOFIA I LLETRES, FILOLOGIA CLÀSSICA

dissabte, 7 de gener de 2012

Troba les paraules Especial Aniversaris 2012, Pistes


















Imatge presa de la xarxa

Encetem el 2012 amb un Troba les paraules dedicat a tots els escriptors que enguany seran homenatjats a la blogosfera. Així que apropeu-vos i llegiu les següents pistes. Per cert, demanaria que cadascú digués una resposta per donar oportunitat a d'altres participants a encertar-ne una. Gràcies!

1. Quin és el segon cognom de l'escriptor valencià Joan Fuster?

ORTELLS



2. Com es deia el personatge del conte "En començar el dia"?

AB _ _

3. Quina companyia va convertir en una obra de teatre els contes de Pere Calders i quin any es va estrenar aquesta obra?

DAGOLL DAGOM, 1978

4. Quines dues influències literàries va rebre Joan Teixidor en l'elaboració del seu primer llibre Poemes, publicat l'any 1931?

AV _ _ _ _ _ _ _ _ isme i G _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ Ó del 27

5. Com es titula el llibre més intimista que va escriure Joan Teixidor?

Entre les _ _ _ _ _ _ _ _ i _ _ _ _



6. D'on era Miquel Peris?

C _ _ _ LL Ó

7. Quin any va publicar el seu primer llibre de poesia?

1 _ _ _

8. De quina família provenia Miquel Dolç i Dolç?

Família _ _ _ _ _ A

9. Quines dues carreres universitàries va estudiar, i en quina de les dues es va especialitzar Miquel Dolç i Dolç?

F_ _ _ _ _ _ _ _ i L _ _ _ _ _ _ i _ _ _ __ _ __ _ _ _ SS _ _ _

divendres, 6 de gener de 2012

En braços del riu Leteu
















Imatge presa de la xarxa

Braços d'aigua dolça
m'abracen,
en la quietud de la mitjanit.
Oh! Dolç oblit dels teus ulls!

dijous, 5 de gener de 2012

Troba les paraules Especial Aniversaris 2012


















Imatge presa de la xarxa

Encetem el 2012 amb un Troba les paraules dedicat a tots els escriptors que enguany seran homenatjats a la blogosfera. Així que apropeu-vos i llegiu les següents pistes. Per cert, demanaria que cadascú digués una resposta per donar oportunitat a d'altres participants a encertar-ne una. Gràcies!

1. Quin és el segon cognom de l'escriptor valencià Joan Fuster?

ORTELLS

2. Com es deia el personatge del conte "En començar el dia"?

_ B _ _

3. Quina companyia va convertir en una obra de teatre els contes de Pere Calders i quin any es va estrenar aquesta obra?

DAGOLL DAGOM, 1978

4. Quines dues influències literàries va rebre Joan Teixidor en l'elaboració del seu primer llibre Poemes, publicat l'any 1931?

_ _ _ _ _ isme i _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 27

5. Com es titula el llibre més intimista que va escriure Joan Teixidor?

E _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ i _ _ _ _ _ _ _



6. D'on era Miquel Peris?

_ _ _ _ _ Ó

7. Quin any va publicar el seu primer llibre de poesia?

1 _ _ _

8. De quina família provenia Miquel Dolç i Dolç?

Família _ _ _ _ _ A

9. Quines dues carreres universitàries va estudiar, i en quina de les dues es va especialitzar Miquel Dolç i Dolç?

F_ _ _ _ _ _ _ _ i L _ _ _ _ _ _ i _ _ _ __ _ __ _ _ _ SS _ _ _

dimecres, 4 de gener de 2012

Digue'm

















Imatge presa de la xarxa
quin és el primer llibre que llegeixes els primers dies del 2012.

dimarts, 3 de gener de 2012

Reflexions en veu alta: Què és la poesia?


















Imatge presa per la xarxa

En la majoria de llibres de text de llengua catalana i literatura d'educació secundària elabora la següent definició de la poesia: És un gènere literari escrit en vers, format per estrofes i rimes, on el poeta expressa idees, sentiments i pensaments. Opino que definir el gènere que ha estat conreat des d'Homer fins als poetes de l'actualitat és una tasca més complexa que explicar què és la narrativa o què és el teatre. I és que si analitzem la primera part: en vers, format per estrofes, aleshores semblaria que un/a alumne/a podria dir que els cal·ligrames o els poemes objectes brossians no són poemes, i per tant no s'inclourien dins de la poesia. Pel que fa a les rimes, des de les Avantguardes i fins avui, hi ha molts poetes que escriuen poemes amb ritme però sense cap rima, i podríem tornar a creure erròniament que aquells textos no són poesies. Per tant la primera part de la definició ja no és gaire exacta. En relació, a la segona part de la definició: el poeta expressa idees, sentiments i pensaments. Tampoc trobo que sigui gaire precisa, perquè tant poetes del Parnassianisme, com del Postsimbolisme es preocupaven per escriure un poema ben fet, formalment i lingüísticament parlant. Per tant, les poesies no tan sols poden expressar idees, sentiments o pensaments. Crec que no hi ha una única definició concreta de la poesia, perquè la poesia simplement és en si mateixa poesia. És per això que moltes vegades, faig una pregunta als i a les alumnes perquè siguin ells i elles els qui defineixin la poesia, i això vol dir que qualsevol de nosaltres pot formar-se una definició, aquí rau la seva bellesa i també la seva complexitat.

L'Article: Poden conviure llibres i e-books?











Imatges preses de la xarxa

Actualment, ja no és cap novetat que som a l'era digital, on tot passa per una pantalla d'ordinador davant dels nostres ulls. Fa un cert temps, quan van començar a aparèixer els primers e-books, els mitjans de comunicació plantejaven una qüestió: Els e-books els llibres en paper? I la resposta és no. Sovint al metro veig diferents persones que llegeixen, uns opten pel llibre, i els altres pel nou format de lectura. Per tant, no només els llibres i els e-books poden conviure, sinó que ja conviuen en un mateix món, i seguiran convivint. Perquè de fet, als meus alumnes sempre els he plantejat aquest debat i la majoria sempre m'han dit que prefereixen els llibres. I ara com sempre hi ha moltes persones, entre les quals m'hi compto, que tenim la concepció romàntica del llibre, és a dir, com un objecte ideal que anhelem palpar, obrir i deixar-nos seduir per les paraules. Altrament, tampoc he utilitzat un e-book, però crec que encara que sigui un format diferent, al cap i a la fi, l'important no és la carcassa, sinó el que hi ha dins: la història, els poemes, l'obra de teatre, l'assaig, etc. Per tant, crec que molts de vosaltres estareu d'acord amb mi, que en un mateix món llibres i e-books poden conviure, perquè l'essencial és llegir.

diumenge, 1 de gener de 2012

Reflexions en veu alta: Qüestions de nomenclatures









Imatge presa de la xarxa

Fa uns dies vaig penjar en aquest mateix bloc un post titulat Gentil entre els gentils: Parlar d'amor en la literatura. En aquest post, vaig anomenar la meva segona publicació amb la nomenclatura de "llibre". I al cap de poc, una persona anònima em va deixar un comentari que deia: "On és el llibre?". En literatura no hi ha veritats absolutes, i per tant hi ha tantes interpretacions d'una obra o d'un tema literaris com lectors i lectores. Per tant, si hi ha qui considera que la meva darrera publicació no és un llibre, jo respecto la seva opinió perquè quan algú es llença a escriure ha d'acceptar qualsevol crítica literària. No obstant, si hi ha veus que no el consideren com a tal, jo sí que l'anomeno llibre, no pretén ser cap obra mestra, simplement l'he escrit i publicat.