Imatge presa per la xarxa
En la majoria de llibres de text de llengua catalana i literatura d'educació secundària elabora la següent definició de la poesia: És un gènere literari escrit en vers, format per estrofes i rimes, on el poeta expressa idees, sentiments i pensaments. Opino que definir el gènere que ha estat conreat des d'Homer fins als poetes de l'actualitat és una tasca més complexa que explicar què és la narrativa o què és el teatre. I és que si analitzem la primera part: en vers, format per estrofes, aleshores semblaria que un/a alumne/a podria dir que els cal·ligrames o els poemes objectes brossians no són poemes, i per tant no s'inclourien dins de la poesia. Pel que fa a les rimes, des de les Avantguardes i fins avui, hi ha molts poetes que escriuen poemes amb ritme però sense cap rima, i podríem tornar a creure erròniament que aquells textos no són poesies. Per tant la primera part de la definició ja no és gaire exacta. En relació, a la segona part de la definició: el poeta expressa idees, sentiments i pensaments. Tampoc trobo que sigui gaire precisa, perquè tant poetes del Parnassianisme, com del Postsimbolisme es preocupaven per escriure un poema ben fet, formalment i lingüísticament parlant. Per tant, les poesies no tan sols poden expressar idees, sentiments o pensaments. Crec que no hi ha una única definició concreta de la poesia, perquè la poesia simplement és en si mateixa poesia. És per això que moltes vegades, faig una pregunta als i a les alumnes perquè siguin ells i elles els qui defineixin la poesia, i això vol dir que qualsevol de nosaltres pot formar-se una definició, aquí rau la seva bellesa i també la seva complexitat.
7 comentaris:
Bona reflexió... segurament una definició més encertada -però sempre oberta- seria que és essència de l'expressió...
Hola Iolanda! Gràcies, per cert m'agrada la teva definició oberta!
Ha de ser així com tu dius, perquè d'altra manera com podria catalogar-se el meu "poemari"? Et deixe un enllaç per continuar la discussió: http://ximocorts.blogspot.com/2012/01/el-teu-nom-es-un-esser-viu.html
Podríem definir-la també com a: textos generalment curts que cal rellegir diverses vegades un mateix dia per a trobar-li diferents matissos i interpretacions.
I per què no, també podríem dir que com aquells consells farmacèutics cal prendre-la a poc a poc i amb moderació ;)
Josep Manel com que la falca del teu poemari està relacionada amb la teva opinió te la permeto. Gràcies!
Rafel, m'encanta la teva definició, sobretot allò de cal prendre-la a poc a poc i amb moderació ;)
Per a mi, és una via d'expressió múltiple: pot ser molt senzilla o molt complexa, molt concreta o molt abstracta, basada en sentiments o basada en la raó, introvertida o extrovertida, molt elaborada o escrita "tal com raja"... En fi, que no he definit res, ho sento.
Mercè, m'encanta la teva no definició perquè fas una sintesi de la poesia segons el context històric i el període literari. Moltes gràcies!
Publica un comentari a l'entrada