Logo ideat per Blocs de Lletres
Avui es compleixen 25 anys de la mort de Josep Vicenç Foix. Durant l'estudi de la meva carrera de filòloga, vaig tenir nombroses ocasions de llegir la poesia de J.V.Foix, així que vaig estudiar com va començar a temptejar en els seus versos de la mà de les influències dels Noucentisme i de les avantguardes. Amb el pas del temps, ell es va crear una veu literària pròpia. I és que des que vaig descobrir els seus versos, tot i que en una primera lectura es fa difícil copsar tota la seva essència poètica, sempre m'he deixat seduir per les seves paraules. Quan un poeta et captiva de ple en la seva obra poètica, encara que no entenguis ni un borrall del què escriu, ja has entrat en el seu món. I és que Josep Vicenç Foix tenia una manera tan genuïna com singular d'harmonitzar les paraules en un poema, i de fer-nos entrar en la seva música, sense cap escapatòria. Així doncs, descobrir la seva mirada en la lectura dels seus poemes ha sigut el meu despertar, veure-ho tot amb uns altres ulls, els ulls de J.V.Foix.
I com a colofó del meu homenatge als 25 anys sense J.V.Foix us deixo amb el poema "És quan dormo que hi veig clar", interpretat pel grandíssim Joan Manuel Serrat:
4 comentaris:
És cert, Arlequí, ens fa entrar en el seu món!
I saber-lo llegir, a mi m'agrada molt!Bonic homenatge!
Estic d'acord, Fanal blau.
Tens tota la raó, zel.
Moltes gràcies!
Suposo que cada autor té el seu món. Però el de Foix és ben particular.
M'hagués agradat poder anar al cementiri de Sarrià a sentir com li recitaven versos... Però obligacions familiars i fer arreplega del que avui es deia sobre Foix m'ho han impedit.
A veure si ens arriben cròniques d'aquell acte organitzat per la Fundació J. V. Foix!
Publica un comentari a l'entrada