No faré balanç

Avui no faré cap balanç de final d'any. No recordaré tots els bons moments i els records amargs que he viscut. Tampoc repassaré cadascun dels posts que he anat penjant en aquest espai, meu i vostre. Res de mencionar totes les vegades que heu entrat, silenciosament o deixant alguna petjada escrita. No, no esmentarem el munt de comentaris anònims que han deixat de ser-ho per uns instants. Tampoc recordaré que enguany és l'any que he publicat el meu primer fill en paper: A l'altra banda del riu , i que des d'aquell moment la meva vida ha canviat i flueix com el riu dels relats que he escrit durant gairebé una dècada. I clar tampoc hem de parlar de la multitud de persones que s'han deixat entrevistar per l'Arlequí, per cert una de les tasques que més li agraden, tot i que és un secret. Res d'esmentar tampoc la infinitat de gent que he conegut, i que han trepitjat per primera vegada el bloc, i que després han tornat a caure en la temptació. No, no esmentaré quant