De bon matí, sento la carícia de la manta que em protegeix del fred. Després quan surto al carrer, un raig de llum solar es passeja pel meu rostre descaradament; i els dies de pluja, milers de gotes d'aigua regalimen dins meu. Enmig d'una confusió de mans, aquestes mans es toquen casualment i amb timidesa... Tacte de besades a les galtes plenes de passió no confessada. Aquest darrer sentit, desvetlla tots els altres en un instant, i aquell instant es converteix en un record que deso al meu bagul particular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada