Digue'm
què llegeixes aquest mes.
Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
"Animals destructors de lleis" de Ricard Salvat, "Cinc nits de febrer" i "La decisió de Brandes" d'Eduard Márquez, i "La condemna" d'Odó Hurtado. Tots anticànons.
ResponEliminaEl Casalot, de Charles Dickens
ResponEliminaSi te dicen que caí, de Juan Marsé
Historia del consulado y del imperio, de Thiers
A peu per Mallorca (sense veure el mar), de Josep Maria Espinàs
"Allà on les grues nien", d'Elies Barberà i "El desconcert de l'educació", de Cardús. Tots dos ben recomanables.
ResponElimina