divendres, 20 de juliol de 2018

Curs d'iniciació a escriure teatre: El Monòleg








Una illa deserta. Hi ha arbres, flors, i ocells estranys volant per la zona. A prop de la ribera, hi ha un home d’una cinquantena d’anys, amb els cabells i la barba llargs, de color marró amb tons griosos. Mira el mar contínuament en silenci, un mar immens,solitari, aspre, té una mirada trista, els ulls blaus ploren, i pel seu rostre una mica demacrat, li regalimen algunes llàgrimes. Vesteix amb una túnica blanca vella i arrugada, camina descalç.


A: Fa tant de temps que sóc fora del meu món. Ja no recordo com era jo allà d’on vinc.  Ella, la més poderosa de tots, m’ha dut per terres inhòspites i amb gent hostil, però en cap d’aquests indrets no hi erets tu. Tu que m’has vist créixer, riure i sanglotar...  Ara ets tan lluny de mi. Et somnio, i dibuixo el teu rostre: els teus ulls verds, la teva pàl.lida cara, els teus cabells d’or i el teu somriure inabastable.  Ai, de mi, no sóc qui tu creies, no sóc l’home de qui et vas enamorar. (Silenci). No recordo quan va ser,però en un dels viatges, vaig anar a parar a una altra illa, immensa, deserta... i allà estava ella. No sé si era presoner d’ella per algun beuratge màgic, o va ser la dolçor i vitalitat d’ella.  Aquella nit em vaig convertir en un home menyspreable i odiós. Sí, odiós. No mereixo la teva compassió...  I el nostre fill. Recordo que abans d’anar-me’n tot just donava les seves primeres passes, vacil.lant i caient una vegada i una altra. Han passat vint anys. Com és ara? Segur que tu li ho has ensenyat tot, i jo m’ho perdut tot; ho he perdut tot. Ho sé, qualsevol paraula pot semblar una banalitat, una falsa excusa per no reconèixer la meva falta de responsabilitat.   Les primeres nits en què tu i jo ens estimàvem, el desig ens embolcallava,  només hi érem tu i jo. I ara sóc en aquesta illa solitària i plena de perills. Encara no sé si tornaré viu, no sé si podré tornar a besar els teus llavis,  molsuts, de color carmesí, que em tornen boig.  Sí, sí, em diràs que no pots creure en les meves paraules quan t’he traït amb ella. Em vaig deixar portar sense pensar, i aquella nit vaig somniar-te i em vaig sentir una rata. (Silenci).  Vull sortir d’aquí, vull tornar amb tu i suplicar el teu perdó. Sé que sona miserable, miserable. Tu mai no ho hauries fet. L’home que vas conèixer ha envellit, i ha deixat una part teva en el cos d’aquella nimfa. Una part de mi era teva,  encara és teva. Els segons són eterns, i sento que et perdo, cada dia que passa et perdo una mica més. (Silenci) La penitència del meu error ja l’estic pagant ara que no et tinc al meu abast. No sé encara com ho faré, però tornaré. Espera’m una mica més, si us plau, Penèlope, espera’m.

dilluns, 16 de juliol de 2018

Què et suggereix...?


Aquesta imatge?

2n any Llegir el Teatre a Santa Coloma de Gramenet








Per segon any consecutiu, la Biblioteca Central de Santa Coloma, ha organitzat un taller de Lectura de Teatre, amb l'Andreu Banús com a conductor de les tertúlies. Des de l'octubre fins al juny, hem llegit un total de 8 obres dels autors: Eugène O'Neill, Lope de Vega, Josep Maria Benet i Jornet, Gabriel Calderón, Òscar Wilde o Yasmina Reza. El cert és que a través, de diferents autors/res i compartint opinions o interpretacions de les obres amb els altres lectors i lectores hem après a llegir més enllà de les línies. També hem anat a veure algunes obres, una d'elles La importància de ser Frank, dirigida per David Selvas amb una adptació òptima, com també va ser molt bona, la posada en escena de l'obra Arte de Yasmina Reza al teatre de la Colmena de la ciutat. Llegir i veure teatre és tota una experiència enriquidora.

Article: Es pot ensenyar a escriure teatre?




La setmana passada, vaig cursar un intensiu titulat "Quines són les veritables normes?", a l'Obrador de la Sala Beckett, i conduït per la dramaturga i autora Victòria Szpunberg. I a partir d'aquí, podem preguntar-nos: es pot ensenyar a escriure teatre? El cert és que aquests sis dies tan intensos, la professora ens va explicar les diferències entre autor i dramaturg, entre escena i extraescena... I mitjançant diferents exercicis d'escriure escenes, acotacions, monòlegs, soliloquis, cada dia els aprenents llegíem els textos, i tant la mestra com els i les companys i companyes ens oferien consells per millorar-los Ensenyar a tenir un estil potser no, però ensenyar les eines perquè cada creador/a faci un camí per cercar una manera pròpia d'escriure teatre sí que és possible. I ja se sap que la millor manera d'aprendre a escriure és llegir llegir autors clàssics i contemporanis. I de fet, a mesura que avançava el curs, quan anava pel carrer o pel metro em mirava les persones com a possibles subjectes d'una escena, d'una acotació, d'un diàleg, etc. Ah! i també vaig aprendre a llegir textos dels companys/yes interpretant. És clar que la complexitat del text teatral és que el que hom escriu cal situar-lo dalt d'un escenari i pensar en què hi ha un públic que pot voler o no veure la dramatúrgia d'aquell text.  Per tant, potser no hi ha una resposta clara a la qüestió inicial, però podem pensar que sí podem aprendre quins són els secrets del teatre tant com autors/res com a actors/actrius i com no, com a espectadors/res.