Curs d'iniciació a escriure teatre: El Monòleg

Una illa deserta. Hi ha arbres, flors, i ocells estranys volant per la zona. A prop de la ribera, hi ha un home d’una cinquantena d’anys, amb els cabells i la barba llargs, de color marró amb tons griosos. Mira el mar contínuament en silenci, un mar immens,solitari, aspre, té una mirada trista, els ulls blaus ploren, i pel seu rostre una mica demacrat, li regalimen algunes llàgrimes. Vesteix amb una túnica blanca vella i arrugada, camina descalç. A: Fa tant de temps que sóc fora del meu món. Ja no recordo com era jo allà d’on vinc. Ella, la més poderosa de tots, m’ha dut per terres inhòspites i amb gent hostil, però en cap d’aquests indrets no hi erets tu. Tu que m’has vist créixer, riure i sanglotar... Ara ets tan lluny de mi. Et somnio, i dibuixo el teu rostre: els teus ulls verds, la teva pàl.lida cara, els teus cabells d’or i el teu somriure inabastable. Ai, de mi, no sóc qui tu creies, no sóc l’home de qui et vas enamorar. (Silenci). No recordo quan va