dilluns, 28 de gener de 2008

33...










33 primaveres, 33 pòsits, 33 viatges endarrere i endavant, 33 enamoraments, 33 desenganys, 33 caigudes, 33 estius, 33 idees, 33 esborranys de contes, proses poètiques..., 33 camins per triar i descobrir 33 alumnes, 33 lectors, 33 persones que van, vénen... 33 espelmes d'un pastís, 33 somriures, 33 llàgrimes, 33 somnis, 33 moments compartits, 33 enutjos, 33 roses, 33 àpats, 33 finestres, 33 llibres, 33 apunts universitaris, 33 miralls, 33 paraules dites, 33 silencis, 33 fotografies, 33 cançons, 33 nits de Sant Joan, 33 viatges en tren, 33 estilogràfiques, 33 referents literaris, 33 baguls a l'esquena, 33 posts, 33 banys de mar, 33 esglaons a munt, 33 esglaons a baix, 33 oracions, 33 línies de text, 33 blocs de notes d'esborranys, 33 jos, 33 mirades fugaces, 33 perquès, 33 preguntes sense resposta, 33 errors, 33 maneres de dir una cosa, 33 perspectives del món, 33 portes tancades, 33 portes obertes, 33 nits de cap d'any, 33 nits de teatre, 33 monòlegs interiors, 33 crits absurds, 33 visites al metge, 33 adéus...

diumenge, 27 de gener de 2008

L'Article:Jornades de la Catosfera 2008



















Ahir vaig assistir a les primeres Jornades de blocaires de Catalunya, que se celebren encara avui a Granollers. Primerament, vaig coincidir en un bar de la ciutat, amb Jesús M. Tibau, Sadi Girona, Toni Ibàñez i Jordi Ferré. Vaja que em vaig topar de ple amb el jurat, però no els vaig subornar, pas, no!. Realment va ser un plaer desvirtualitzar-se així i conèixer en persona aquells que també són escriptors i lectors, i que a través de la xarxa i la literatura en llengua catalana estem interelacionats. Després vaig coincidir amb en Llunàtic que fou el "culpable" que jo entrés al món dels blocs. Vam assistir a la primera taula del dissabte 26 de gener, "Els blocs i la literatura" amb Laura Borràs (professora de la UOC), Jesús M. Tibau, en substitució de Biel Mesquida que va enviar un text, que vam poder escoltar els blocaires presents, Miquel Bonfill i Jordi Ferrer, editors de Relats en català, el primer, i Cossetània el segon. I com a moderador teníem en Toni Ibàñez. Tots ells van fer la seva aportació sobre el tema, i fou realment molt interessant. Tant que potser va faltar temps i tot; ja que tant la literatura com les noves formes de publicar com són els blocs són temes que donen per un debat molt extens. És a dir, que fou una taula molt enriquidora però un pèl comprimida, una opinió que també vaig compartir amb el Llunàtic. Realment el que més em va emocionar és descobrir alguns dels meus lectors, i com aquests lectors ja m'associen o em diuen Antaviana.

dissabte, 26 de gener de 2008

Des de la finestra...









Abans sempre m'asseia i ho contemplava tot darrere dels vidres. Lluny dels sorolls, de les passes humanes. Tenia por de travessar aquella finestra. Era una passatgera de tren que es mirava el paisatge des de fora; mai m'hi acostava. Tinc rere l'esquena un bagul ple de records tacats de llàgrimes. Aquests records em mantenien quieta, creient ingènuament que allò era viure. I m'amagava rere aquell mirall perquè ningú pogués trencar la meva fragilitat, quan abans molts l'havien trencada ja, com els bocins d'un espill. Un cop, i un altre m'he tornat a aixecar de terra. I un bon dia, vaig travessar el llindar. Ara ja sóc a l'altra banda de la finestra.

dissabte, 19 de gener de 2008

La incògnita: Qui és? La resposta





Finalment, després de donar-vos unes quantes pistes, una antavianenca ha descobert el nostre personatge incògnita del mes de gener: efectivament és un titella, putxinel·li... Enhorabona a edgbcn perquè ha sigut qui ens ha desvetllat aquesta incògnita!.

La literatura i els correctors







Tothom sap que darrere d'un/a escriptor/a sempre hi ha un corrector. Perquè allò que deia el poeta Joan Maragall a la "Teoria de la paraula viva" d'escriure a raig no és ben bé del tot cert. Els escriptors/res primer escrivim un esborrany, després d'esborrar idees, i estripar alguns escrits. Després ve la tasca pacient del corrector que mira i remira pausadament aquell primer esborrany, cercant algunes incorreccions que se'ns han passat per alt. I tot i que, avui dia als processadors de textos tenim correctors automàtics, sempre és molt més acurada la feina d'un corrector. I no és gens fàcil perquè en poc temps, han de saber trobar aquestes incorreccions, i si cal utilitzar diccionaris per confirmar dubtes o hipòtesis de com s'escriu tal paraula, o si l'ús d'aquell mot és literari o no. Per tant, dedico aquest espai a lloar la feina acurada i indispensable dels correctors. És doncs amb la seva tasca que els escriptors/res arribem a crear un segon esborrany, és a dir, l'obra que arriba als lectors.

divendres, 18 de gener de 2008

dijous, 17 de gener de 2008

Literatura popular: els germans Grimm













Al segle XIX, Jakob Ludwig Karl Grimm (1785-1863) y Wilhelm Karl Grimm (1786-1859) van escriure dos volums de contes titulat Kinder- und Hausmärchen (Contes per la infància i la llar). En aquest recull van aplegar-hi molts contes, alguns d'ells molt coneguts, com "La Blancaneus i Els set nans" o"La Ventafocs", entre d'altres. De petits, tots hem sentit explicar als avis aquestes històries, però els relats, que trobem a les pàgines dels germans Grimm, són uns relats on no hi manca la crueltat ni el costat fosc dels personatges. És clar que tota aquesta literatura prové de la literatura popular transmesa oralment de generació en generació. Però sempre hi ha més d'una versió d'un mateix relat. A propòsit, de la nova obra de Dagoll Dagom, Boscos endins, alguns de les narracions aplegades pels germans Grimm, els tornarem a sentir explicar i cantar amb cançons i música de Stephen Sondheim; així com també els recordarem en la versió que molts pares, i figures religioses van voler censurar en aquella època per considerar-los cruels i incivilitzats. Són contes que ja tenen una tradició cultural al darrere, però que són són actuals. Qui no coneix a una ventafocs entremaliadament ingènua, o a una bruixa que sempre busca aconseguir els seus anhels més pregons, gràcies als seus encanteris... Això és literatura, però ja se sap que sovint la realitat supera la ficció.

dimarts, 15 de gener de 2008

La incògnita: Qui és? Darreres pistes








Encara no heu descobert el personatge incògnita?


Doncs aquí teniu les darreres pistes, a veure si trobeu la resposta...


1) Aquest personatge és un personatge estimat pels més menuts.





2) És un personatge que simbolitza la manca de llibertat a causa d'uns fils...

dilluns, 14 de gener de 2008

Espectacles: Mozart, Salieri i el Rèquiem inacabat










Diumenge passat vaig poder gaudir d'una obra de teatre realment innovadora i interessant. De la mà de W.A. Puixkin i sota la direcció de Quim Lecina, els espectadors vam poder veure i sentir la història dels darrers dies de Mozart, la seva composició del Rèquiem inacabat, i l'enveja i la "conspiració" de Salieri. I barrejat amb aquesta trama, que recordem gràcies a la pel·lícula Amadeus, sentíem diverses peces de Mozart, però sobretot l'esmentada obra inacabada. Els mites un cop creats són díficils de desmitificar. I des que aquest autor rus al 1837 va tacar les mans de sang de Salieri amb la mort del geni alemany, tothom creia que aquell mite era cert. El cert és que en aquesta obra aprens a desmitificar mites, i la història no enganya. Mozart morí en un manicomi, després de prendre sals de mercuri per "curar-se" d'una sífilis. A banda, de les dades biogràfiques del compositor de Salzburg, fou realment sublime escoltar tots i cadascun dels fragments del Rèquiem inacabat. La grandesa de Mozart és que ha sabut transmetre'ns els seus sentiments mitjantçant la música d'una missa dedicada a un mort. Tot i que, la història ens trenqui els falsos mites, no podrem pensar en Mozart, sense pensar en la seva darrera obra pòstuma, i en la seva relació amb Salieri. Aquesta obra de teatre, doncs, ens fa redescobrir un cop més la genialitat de Wolfang Amadeus Mozart.

dissabte, 12 de gener de 2008

La incògnita: Qui és? Més pistes







Aquest personatge incògnita:

1. Pot ser de roba o de fils.

2. Té diferents noms.

3. A l'entrada de l'Espai Escènic Joan Brossa, n'hi ha un.




dimarts, 8 de gener de 2008

El Qüestionari: Jesús M. Tibau, escriptor polifacètic.







1. Quin va ser el llibre que et va fer entrar en el món de la literatura?

Vaig entrar amb plaer a la literatura de molt petit, dels dels TBOs fins als llibres de Los cinco, però en citaré dos que em van influir especialment als meus inicis: El Quixot i Mecanoscrit del segon origen.


2. Quan et vas adonar que t’agradava escriure?

A l’època d’estudiant de Magisteri, en llegir poemes que havia escrit una companya. Llavors, l’any 1983, vaig fer uns primers i tímids poemes amb els quals vaig tastar el plaer d’escriure. Però el primer conte no el vaig escrire fins l’any 1992.

3. Creus que és cert allò que deia Picasso: “la inspiració es troba treballant”?

Penso que has de tenir la inspiració engegada les 24 hores del dia, atent a captar tot allò que hi ha al teu voltant, però també has de de mantenir certa disciplina i constància per a posar-te davant de l’ordinador i prendre-t’ho, en certa manera, com un treball.


4. Quin autor de la literatura clàssica t’ha marcat més?

Intento trobar fonts d’inspiració en autors més contemporanis, com ara Sergi Pàmies o Josep M. Espinàs, per exemple, o Pere Calders, que ja és un clàssic per als contistes catalans; però si he de triar un clàssic, possiblement sigui Cervantes, més que res pel Quixot, que m’he rellegit diverses vegades.



5. Digues una cita literària.
“La gent no ens hauríem d’unir per les idees, sinó pels sentiments…”
Joan Sales, a Incerta glòria.

dilluns, 7 de gener de 2008

El lector respon








Cròniques de la veritat oculta
de Pere Calders.

La incògnita: Qui és?, noves Pistes








Aquí teniu tres noves pistes per a la incògnita del mes de gener:

1. És un personatge que sempre apareix en teatres de carrer.
2. N'hi ha de molts tipus.
3. Apareix a
Primer història d'Esther de Salvador Espriu.

divendres, 4 de gener de 2008

La incògnita: Qui és?







Encetem la primera incògnita del 2008.

Aquí teniu les pistes:

1) És un personatge de teatre.

2) Salvador Espriu va escriure una obra de teatre on sortia aquest personatge.

3) El personatge sovint esdevé una metàfora de la manca de llibertat.